L’opa hostil del PP a Cs té una rèplica a Catalunya
El PSC no competeix per l’absorció però estudia fitxar antics càrrecs taronges per a les municipals
Barcelona“Que no veus que, si no vens amb nosaltres, no entraràs a l’Ajuntament?”, deien membres de Ciutadans a una regidora del PP abans de les eleccions municipals del 2019. El partit taronja estava en un dels seus moments més dolços: s’havia quedat a menys de 10 escons dels populars a les eleccions generals i aspirava a consolidar aquest creixement. Dos anys després s’ha girat la truita. El PP ha declarat una opa hostil a Cs que també ha arribat a Catalunya, encara que amb menys intensitat que en altres territoris on els conservadors són més forts. Segons diverses fonts, el camí també és a la inversa: militants i càrrecs del partit taronja descontents amb el projecte d’Inés Arrimadas estan trucant a la porta dels conservadors. Aquest procés d’absorció el segueix de ben a prop el PSC, interessat en fitxar perfils concrets per seduir els votants que han girat l’esquena als taronges.
En el nexe d’unió dels populars hi ha diverses figures que actuen com a corretja de transmissió. Entre elles, Fran Hervías, antic secretari d’organització de Cs i actualment al PP, o Vicente Castillo, la seva antiga mà dreta com a subsecretari d’implantació nacional -i membre del consell general de Cs-, que el març del 2021 va deixar el partit denunciant que se’l volia apartar. Tots dos s’havien encarregat, anys enrere, de buscar perfils per fer créixer Cs. “Vam aconseguir arribar fins a l’últim racó d’Espanya”, admetia Castillo en el seu escrit de comiat. Ara són les persones de confiança amb qui parlen molts dels quadres taronges que estan pensant en fer el salt cap al Partit Popular.
El procediment que feien servir de la mà d’Albert Rivera, que com a president de Cs va alimentar la política de fitxatges, consistia, segons fonts coneixedores, en detectar persones de la societat civil i del PP o del PSC que estiguessin descontentes. “Oferien un projecte, il·lusió, treballar i obtenir resultats”, recorda una veu.
Amb el canvi de papers entre els dos partits, la direcció dels populars té ara sobre la taula noms de militants i actuals regidors que volen deixar els taronges per afiliar-se al partit conservador, seguint la crida de Pablo Casado a reagrupar el centredreta espanyol. El resultat és un degoteig constant de càrrecs que fan el pas de forma més o menys explícita: l’exdiputat Alfonso Sánchez, que s’ha donat de baixa i va donar suport en campanya a Isabel Díaz Ayuso; Patricia Gómez, regidora a Cambrils, o l’exconseller de districte de Barcelona Jordi Obón serien alguns casos recents, encara que en les pròximes setmanes es podrien afegir a la llista altres exdiputats taronges.
L’absorció s’està cuinant a foc lent i en coordinació amb la direcció estatal. A Catalunya el PP té el hàndicap d’una escassa implantació municipal i només tres escons al Parlament. Si el partit no aconsegueix ampliar la seva presència al territori, això es podria traduir en menys fitxatges que en altres punts de l’Estat. Fonts de la cúpula taronja assenyalen aquests elements per insistir que no temen que l’opa hostil de Casado tingui un efecte important en el territori, encara que també estan patint fugues en altres flancs, com els cinc regidors de Vila-seca que fa uns dies van deixar Ciutadans -sense deixar l’acta- per crear una plataforma local.
Una sortida alternativa a la del PP és passar a engreixar les files del PSC. Els socialistes ja van fitxar per a les eleccions del 14-F el portaveu de Cs a Tarragona, Rubén Viñuales, ara diputat, i de cara a les pròximes municipals no descarten acabar integrant a les seves llistes altres desertors taronges. Fonts internes, això sí, deixen clar que serien incorporacions selectives i en cap cas generalitzades, sobretot perquè els de Salvador Illa ja compten amb un important múscul territorial.
Avís dels quadres populars
Tot i que aquest és el punt feble del PP, dirigents populars consultats remarquen que qui es vulgui sumar al seu projecte primer haurà d’afiliar-se i “posar-se a la cua”. Una manera de dir que no volen que es repeteixin operacions com els fitxatges estrella de Lorena Roldán o Eva Parera, que la direcció va situar en els primers llocs de la llista el 14-F deixant en un segon pla altres dirigents del partit.