L'obsessió anticatalanista de l'extrema dreta

Dossier 9-J: L'amenaça de l'extrema dreta a Europa Desplega

1

Tot allò que l'extrema dreta posa en risc a Europa

2

L'obsessió anticatalanista de l'extrema dreta

3

Contra el català i a favor dels toros: un any de govern amb Vox al País Valencià i les Balears

4

Les guerres, el clima i la covid-19 dominen la desinformació a la campanya de les eleccions europees

L'Editorial

Aturem els enemics d'Europa

BarcelonaQue una de les primeres mesures de Vox que van transcendir després d’entrar a nombrosos ajuntaments valencians després del 28 de maig fos la censura de les revistes infantils Cavall Fort i Camacuc, en aquest cas a la Biblioteca Municipal de Borriana (Plana Baixa), no va ser casualitat. Responia a un tret propi de l’extrema dreta valenciana i també de la balear: l’obsessió per tallar qualsevol vincle d’aquests territoris amb Catalunya, sigui lingüístic, cultural o fins i tot econòmic. Evidentment, també han aplicat la resta del seu programa en àmbits com la memòria històrica, el feminisme, la crítica de l’ecologisme, etc. Però en el cas valencià i balear el tema de la llengua en concret és central en la seva estratègia política. 

“Ha estat una constant de l’espanyolisme, entenen que qualsevol vincle entre aquests territoris és una amenaça del que perceben com un potencial contagi del catalanisme”, explica Jordi Muñoz, politòleg expert en nacionalisme espanyol i actual director del Centre d’Estudis d’Opinió.

“D’una banda, Vox és contrari a una identitat plurinacional d’Espanya, defensa un estat unitari i vol acabar amb les autonomies. En aquest marc, és lògic que hagi optat per centrar-se en la llengua”, afegeix l’historiador Xavier Casals.

“En realitat, a les Illes Balears i al País Valencià estam vivint un diguem-ne revival pseudodemocràtic del falangisme i del nacionalcatolicisme franquistes”, conclou l’escriptor Pere Antoni Pons. “Vist des de la Catalunya Sud, la política lingüística i cultural del País Valencià i les Balears és com veure una distopia en directe”, remata l’escriptora de la Ribera d’Ebre Marta Rojals.

Asfíxia econòmica

Per al govern valencià és una prioritat absoluta asfixiar econòmicament totes les entitats i productes culturals que considerin sospitosos de catalanisme, bàsicament tots aquells que estan escrits en la llengua pròpia. A més, han anunciat que tallaran les subvencions a totes les entitats que facin servir el nom País Valencià en comptes de Comunitat Valenciana, malgrat que la fórmula País Valencià apareix citada al preàmbul de l’Estatut i forma part del nom del principal partit de l’oposició, el PSPV, i de les centrals sindicals (UGT-PV i CCOO-PV).

Per a Jordi Muñoz, la cosa més sorprenent és que Vox hagi reviscolat el secessionisme lingüístic. “Creia que es quedarien més en l’estricte castellanisme, però insisteixen en coses que estaven bastant superades com les Normes del Puig [ortografia diferent de la catalana], etc.” L’objectiu és conflictivitzar la llengua i en cap cas normalitzar-la. No debades, cap membre del nou executiu s’expressa habitualment en valencià, i només algun és capaç de fer-ne alguna intervenció o per cantar l’himne. Segons els càlculs d'El Temps, en els primers sis mesos el 95% de les intervencions a les Corts del president i els consellers han estat en castellà.

Pons reclama posar el focus no tant en l’extrema dreta com en el PP, que per comparació ara sembla moderat. “Dins el PP balear hi ha moltes persones que encara són catalanoparlants, la mateixa presidenta Prohens en seria un cas. Ara bé: de què serveix tot això si després fas polítiques i impulses lleis que arraconen encara més el català i no desmenteixes i fins i tot dones joc a les mentides més barroeres del secessionisme lingüístic?”, es pregunta. “És cert que Bauzá encarnava un PP més madrilenyitzat, però la mallorquinitat natural de Prohens no li impedeix fer les mateixes polítiques castellanoespanyolitzadores que va fer Bauzá”, conclou. 

Per a Xavier Casals, l’ascens de Vox en aquests territoris vindria a ser una reacció al Procés. “En efecte, crec que el Procés ha tingut una rèplica en l’ascens de Vox i l’enduriment dels posicionaments de la dreta més bel·ligerant envers el catalanisme”, assegura.

Però, com dèiem, l’objectiu de fons, a més d’arraconar la llengua i la cultura pròpies, és trencar els vincles amb Catalunya. Muñoz lamenta que des de Barcelona no es té prou consciència del que passa a les Balears i el País Valencià. “A Catalunya no se’n té gaire notícia ni interès, però pense que és rellevant perquè anticipa coses que poden passar i perquè busca deliberadament afeblir la llengua compartida”, adverteix. “Els molesta la llengua perquè és recalcitrantment comuna, i això vol dir que ens entenem entre una sèrie de gent, en tot l’abast del concepte d’entendre’s, sense passar per l’espanyolitat. No poden sofrir aquest instrument diferenciador perquè és profund, és en l’ànima de la gent”, subratlla Rojals.

Impacte del Procés

Pere Antoni Pons assegura que durant el Procés des de Catalunya es mirava la resta de territoris catalanoparlants amb condescendència, però que ara això ha canviat. “Ara, en plena ressaca del Procés, molts d’aquells catalans cofois han entrat en una depressió profunda. Han vist que nosaltres estam malament, però que ells també. Aquí és important fer veure als principatins que, per molt malament que estiguin les coses a Catalunya, encara no estan tan malament com per a nosaltres. A Catalunya, el marge de maniobra és més gran, el mur de la resistència és més gruixut”, replica.

A Catalunya, Vox ja ha ensenyat la poteta i ha demostrat la seva força. “El seu suport s’ha consolidat aparentment entorn del quart de milió de vots”, puntualitza Casals. Amb el PP sumen 26 diputats al Parlament que són clarament contraris a la immersió i l’escola en català, una xifra mai assolida.

En aquest sentit, Pons alerta que és un error fixar-se només en la dreta i avisa que “el PSC representa a Catalunya ara mateix el que el PP representa a les Balears”.

En tot cas, la persecució de la llengua al País Valencià i les Balears afecta el conjunt de la comunitat lingüística i té un objectiu diàfan: reduir el pes del català en el conjunt de l’Estat i la consciència de cultura compartida entre els Països Catalans. Una unitat que ells veuen més clara que molts a Catalunya.