L'oblit judicial del Procés: el repte per a la investidura de Sánchez

La principal causa pel referèndum es va iniciar al Tribunal Suprem i ara està dividida entre els que ja van ser condemnats –ara indultats parcialment– i els que són a l’exili. La derogació de la sedició ha fet que Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig estiguin processats per malversació. Les encausades per desobediència, com Anna Gabriel i Meritxell Serret, tenen previst ser jutjades a Barcelona.

Els membres de la mesa del Parlament –excepte la presidenta, Carme Forcadell– van ser jutjats al Tribunal Superior de Justícia i condemnats a inhabilitació per desobediència. El judici es va haver de repetir per la imparcialitat del tribunal. Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet ja han complert la pena –de fet, Simó és consellera d’Educació–, de manera que la seva no és una carpeta de la desjudicialització prioritària. Ara bé, una amnistia que els afectés faria que s’esborressin els seus antecedents penals.

Dels centenars d’alcaldes que van col·laborar amb l’1-O, una dotzena han hagut d’afrontar un judici o encara han de fer-ho. Quatre han estat condemnats: Bernat Solé (Agramunt), Eudald Calvo (Argentona), Matíes Serracant (Sabadell) i Miquel Serra (Alcarràs). Els exalcaldes de Figueres, Collbató, Dosrius, la Ràpita, Castelló d’Empúries i Molins de Rei tenen la causa oberta, i una amnistia en propiciaria l’arxivament.

Hi ha diverses causes obertes contra ex alts càrrecs de la Generalitat –la de Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga al TSJC; la d’una trentena de persones al jutjat 13 de Barcelona, i la d’una desena al jutjat 18 per l’acció exterior–, així com contra cinc bombers, els síndics electorals de l’1-O, exdirigents de l’Associació Catalana de Municipis i el cap de l’oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay, per la seva vinculació amb el referèndum. La Fiscalia reclama set anys de presó a Jové i sis a Salvadó per malversació de fons públics.

La pota econòmica del Procés té una derivada fora de la jurisdicció penal. El 17 de novembre està previst el judici al Tribunal de Comptes contra una trentena d’expresidents, exconsellers i ex alts càrrecs del Govern per l’1-O i l’acció exterior, des del 9-N. La Fiscalia reclama 3,4 milions d’euros. En la renovació dels membres del tribunal, el PSOE va situar dos consellers que podrien fer decaure la causa en apel·lació.

La principal causa pel referèndum es va iniciar al Tribunal Suprem i ara està dividida entre els que ja van ser condemnats –ara indultats parcialment– i els que són a l’exili. La derogació de la sedició ha fet que Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig estiguin processats per malversació. Les encausades per desobediència, com Anna Gabriel i Meritxell Serret, tenen previst ser jutjades a Barcelona.

Els membres de la mesa del Parlament –excepte la presidenta, Carme Forcadell– van ser jutjats al Tribunal Superior de Justícia i condemnats a inhabilitació per desobediència. El judici es va haver de repetir per la imparcialitat del tribunal. Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet ja han complert la pena –de fet, Simó és consellera d’Educació–, de manera que la seva no és una carpeta de la desjudicialització prioritària. Ara bé, una amnistia que els afectés faria que s’esborressin els seus antecedents penals.

Dels centenars d’alcaldes que van col·laborar amb l’1-O, una dotzena han hagut d’afrontar un judici o encara han de fer-ho. Quatre han estat condemnats: Bernat Solé (Agramunt), Eudald Calvo (Argentona), Matíes Serracant (Sabadell) i Miquel Serra (Alcarràs). Els exalcaldes de Figueres, Collbató, Dosrius, la Ràpita, Castelló d’Empúries i Molins de Rei tenen la causa oberta, i una amnistia en propiciaria l’arxivament.

Hi ha diverses causes obertes contra ex alts càrrecs de la Generalitat –la de Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga al TSJC; la d’una trentena de persones al jutjat 13 de Barcelona, i la d’una desena al jutjat 18 per l’acció exterior–, així com contra cinc bombers, els síndics electorals de l’1-O, exdirigents de l’Associació Catalana de Municipis i el cap de l’oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay, per la seva vinculació amb el referèndum. La Fiscalia reclama set anys de presó a Jové i sis a Salvadó per malversació de fons públics.

La pota econòmica del Procés té una derivada fora de la jurisdicció penal. El 17 de novembre està previst el judici al Tribunal de Comptes contra una trentena d’expresidents, exconsellers i ex alts càrrecs del Govern per l’1-O i l’acció exterior, des del 9-N. La Fiscalia reclama 3,4 milions d’euros. En la renovació dels membres del tribunal, el PSOE va situar dos consellers que podrien fer decaure la causa en apel·lació.

La principal causa pel referèndum es va iniciar al Tribunal Suprem i ara està dividida entre els que ja van ser condemnats –ara indultats parcialment– i els que són a l’exili. La derogació de la sedició ha fet que Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig estiguin processats per malversació. Les encausades per desobediència, com Anna Gabriel i Meritxell Serret, tenen previst ser jutjades a Barcelona.

Els membres de la mesa del Parlament –excepte la presidenta, Carme Forcadell– van ser jutjats al Tribunal Superior de Justícia i condemnats a inhabilitació per desobediència. El judici es va haver de repetir per la imparcialitat del tribunal. Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet ja han complert la pena –de fet, Simó és consellera d’Educació–, de manera que la seva no és una carpeta de la desjudicialització prioritària. Ara bé, una amnistia que els afectés faria que s’esborressin els seus antecedents penals.

Dels centenars d’alcaldes que van col·laborar amb l’1-O, una dotzena han hagut d’afrontar un judici o encara han de fer-ho. Quatre han estat condemnats: Bernat Solé (Agramunt), Eudald Calvo (Argentona), Matíes Serracant (Sabadell) i Miquel Serra (Alcarràs). Els exalcaldes de Figueres, Collbató, Dosrius, la Ràpita, Castelló d’Empúries i Molins de Rei tenen la causa oberta, i una amnistia en propiciaria l’arxivament.

Hi ha diverses causes obertes contra ex alts càrrecs de la Generalitat –la de Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga al TSJC; la d’una trentena de persones al jutjat 13 de Barcelona, i la d’una desena al jutjat 18 per l’acció exterior–, així com contra cinc bombers, els síndics electorals de l’1-O, exdirigents de l’Associació Catalana de Municipis i el cap de l’oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay, per la seva vinculació amb el referèndum. La Fiscalia reclama set anys de presó a Jové i sis a Salvadó per malversació de fons públics.

La pota econòmica del Procés té una derivada fora de la jurisdicció penal. El 17 de novembre està previst el judici al Tribunal de Comptes contra una trentena d’expresidents, exconsellers i ex alts càrrecs del Govern per l’1-O i l’acció exterior, des del 9-N. La Fiscalia reclama 3,4 milions d’euros. En la renovació dels membres del tribunal, el PSOE va situar dos consellers que podrien fer decaure la causa en apel·lació.

Arran de la sentència del Suprem l’octubre del 2019, es van desencadenar diverses accions de protesta com la de l’aeroport, talls de carreteres i els fets d’Urquinaona, que han deixat desenes i desenes de persones investigades per delictes de desordres públics, lesions i atemptat a l’autoritat. En alguns casos la Generalitat està personada com a acusació; hi ha hagut condemnes i empresonaments preventius.

Una dotzena de membres dels CDR estan processats per terrorisme –i vuit també per estralls i tinença d’explosius– en el marc de l’operació Judes del 23 de setembre del 2019. La Fiscalia ha demanat que s’obri judici contra ells a l’Audiència Nacional, després d’una instrucció en què el jutge Manuel García Castellón ha ocultat les diligències prèvies que van originar aquesta causa. El component del terrorisme és un repte més en l’objectiu de desjudicialitzar tot el que tingui a veure amb el Procés i, de moment, la Fiscalia no afluixa.

En canvi, el ministeri públic podria decantar-se per descartar el terrorisme en la causa sobre el Tsunami Democràtic que també s’investiga a l’Audiència Nacional i que ha estat secreta fins al maig passat. Algunes de les persones investigades també estan implicades en el cas Volhov, sobre el finançament del Procés, amb una pota en aquesta causa a Madrid i l’altra als jutjats de Barcelona.

La judicialització de l’1-O va comportar també accions simbòliques que, tot i això, han derivat en condemnes. Per exemple, la de Quim Torra per negar-se a despenjar una pancarta del balcó del Palau de la Generalitat o la de l’exmembre de la CUP a la mesa del Parlament Pau Juvillà per no despenjar llaços grocs de la Paeria. Tots dos van ser inhabilitats. En aquesta carpeta també hi ha els casos dels exdiputats de la CUP Eulàlia Reguant i Antonio Baños, condemnats per no respondre a Vox en la seva declaració com a testimonis al judici de l’1-O.

Arran de la sentència del Suprem l’octubre del 2019, es van desencadenar diverses accions de protesta com la de l’aeroport, talls de carreteres i els fets d’Urquinaona, que han deixat desenes i desenes de persones investigades per delictes de desordres públics, lesions i atemptat a l’autoritat. En alguns casos la Generalitat està personada com a acusació; hi ha hagut condemnes i empresonaments preventius.

Una dotzena de membres dels CDR estan processats per terrorisme –i vuit també per estralls i tinença d’explosius– en el marc de l’operació Judes del 23 de setembre del 2019. La Fiscalia ha demanat que s’obri judici contra ells a l’Audiència Nacional, després d’una instrucció en què el jutge Manuel García Castellón ha ocultat les diligències prèvies que van originar aquesta causa. El component del terrorisme és un repte més en l’objectiu de desjudicialitzar tot el que tingui a veure amb el Procés i, de moment, la Fiscalia no afluixa.

En canvi, el ministeri públic podria decantar-se per descartar el terrorisme en la causa sobre el Tsunami Democràtic que també s’investiga a l’Audiència Nacional i que ha estat secreta fins al maig passat. Algunes de les persones investigades també estan implicades en el cas Volhov, sobre el finançament del Procés, amb una pota en aquesta causa a Madrid i l’altra als jutjats de Barcelona.

La judicialització de l’1-O va comportar també accions simbòliques que, tot i això, han derivat en condemnes. Per exemple, la de Quim Torra per negar-se a despenjar una pancarta del balcó del Palau de la Generalitat o la de l’exmembre de la CUP a la mesa del Parlament Pau Juvillà per no despenjar llaços grocs de la Paeria. Tots dos van ser inhabilitats. En aquesta carpeta també hi ha els casos dels exdiputats de la CUP Eulàlia Reguant i Antonio Baños, condemnats per no respondre a Vox en la seva declaració com a testimonis al judici de l’1-O.

Arran de la sentència del Suprem l’octubre del 2019, es van desencadenar diverses accions de protesta com la de l’aeroport, talls de carreteres i els fets d’Urquinaona, que han deixat desenes i desenes de persones investigades per delictes de desordres públics, lesions i atemptat a l’autoritat. En alguns casos la Generalitat està personada com a acusació; hi ha hagut condemnes i empresonaments preventius.

Una dotzena de membres dels CDR estan processats per terrorisme –i vuit també per estralls i tinença d’explosius– en el marc de l’operació Judes del 23 de setembre del 2019. La Fiscalia ha demanat que s’obri judici contra ells a l’Audiència Nacional, després d’una instrucció en què el jutge Manuel García Castellón ha ocultat les diligències prèvies que van originar aquesta causa. El component del terrorisme és un repte més en l’objectiu de desjudicialitzar tot el que tingui a veure amb el Procés i, de moment, la Fiscalia no afluixa.

En canvi, el ministeri públic podria decantar-se per descartar el terrorisme en la causa sobre el Tsunami Democràtic que també s’investiga a l’Audiència Nacional i que ha estat secreta fins al maig passat. Algunes de les persones investigades també estan implicades en el cas Volhov, sobre el finançament del Procés, amb una pota en aquesta causa a Madrid i l’altra als jutjats de Barcelona.

La judicialització de l’1-O va comportar també accions simbòliques que, tot i això, han derivat en condemnes. Per exemple, la de Quim Torra per negar-se a despenjar una pancarta del balcó del Palau de la Generalitat o la de l’exmembre de la CUP a la mesa del Parlament Pau Juvillà per no despenjar llaços grocs de la Paeria. Tots dos van ser inhabilitats. En aquesta carpeta també hi ha els casos dels exdiputats de la CUP Eulàlia Reguant i Antonio Baños, condemnats per no respondre a Vox en la seva declaració com a testimonis al judici de l’1-O.