L'oblit judicial del Procés: el repte per a la investidura de Sánchez

Madrid"És com patinar sobre una capa de gel molt fina. Qualsevol moviment brusc pot enfonsar-ho tot". Amb aquesta metàfora explica Joan Queralt, senador d’Esquerra i catedràtic en dret penal, les delicades negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez. La discreció és màxima per a un repte majúscul que el PSOE i el sobiranisme català estan disposats a entomar per evitar una repetició electoral que donaria una nova oportunitat al PP i Vox d’arribar a la Moncloa. Amb l’autodeterminació descartada d’entrada pels socialistes, la desjudicialització definitiva del Procés es presenta com el desllorigador d’aquest primer pas. El futur de la legislatura ja seria una altra pantalla. El silenci impera en tots els actors, si bé ha quedat clar que una llei d’amnistia –o mecanismes que tinguin els mateixos efectes– està sobre la taula. I la tècnica jurídica és tan important com la voluntat política.

"Una amnistia és una ruptura del principi d’igualtat, perquè a alguns els fiques a la presó per un delicte i a altres no. Per justificar-la, per exemple, caldria dir que el Tribunal Suprem ha perseguit els presos catalans, i no crec que el PSOE ho pugui dir. O has de poder dir que gràcies a la llei d’amnistia es redueix el conflicte i, per això, necessites que els líders independentistes es comprometin a deixar de pressionar", reflexiona el catedràtic de dret constitucional Joaquín Urías. Sintetitza els dos elements en què coincideixen els diversos experts consultats per l’ARA: que cal anar amb peus de plom jurídicament per superar el filtre de la carta magna –una hipotètica llei d’amnistia acabaria segur al Tribunal Constitucional– i que això fa essencial la fonamentació, encara que sigui política.

"Amb aquesta premissa, l’esperit d’una llei d’amnistia hauria de ser que cal un oblit judicial per resoldre un conflicte polític entre dues parts", apunta Marco Girona, professor de dret constitucional de la Universitat de Girona. Per això, veu imprescindible que l’independentisme assumeixi que els policies encausats per la brutalitat de l’1-O també se n’haurien de beneficiar. La proposició de llei que els partits sobiranistes van presentar al Congrés en l’anterior legislatura, impulsada per Òmnium –que pilota un recompte sobre causes vinculades al Procés del qual s’ha servit l’ARA per complementar el reportatge– i rebutjada pel PSOE, el PP i Vox a la mesa, excloïa els agents.

L’abast de l’amnistia

Un dels debats importants sobre la llei de l’amnistia, doncs, és el seu abast. Queralt, el catedràtic en dret constitucional Javier Pérez Royo i el magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín comparteixen la visió que aquest mecanisme ha de servir per fer tabula rasa de totes les causes, des del 9-N fins a les conseqüències de l’1-O, inclosa la del Tribunal de Comptes. En canvi, Aparicio veu més recorregut a una llei d’amnistia acotada a casos puntuals, atès que és important calibrar els béns o interessos que quedarien desprotegits amb l’amnistia. És a dir, una pena de presó per un delicte de malversació pot ser més fàcilment amnistiable que la indemnització que correspondria a un policia víctima de lesions per part d’un activista, per exemple. Per això, Aparicio planteja la hipòtesi d’una combinació de mesures: l’amnistia, noves reformes del Codi Penal i eventuals indults.

"Hi ha moltes tecles a tocar", admet Queralt, motiu pel qual defensa una "reserva exquisida" en les negociacions. També manté la confidencialitat l’excap de files dels comuns a Madrid, Jaume Asens –no ha volgut atendre l’ARA–, en nom de Sumar. Segons Yolanda Díaz, pilota un grup de juristes, entre els quals alguns dels esmentats, que estan analitzant possibles sortides. De moment, Pedro Sánchez s’ha limitat a dir que "el diàleg és el mètode i la Constitució el marc". És a dir, que no descarta una amnistia