L'objectiu dels comuns: entrar al govern de Salvador Illa

BarcelonaLa nit electoral del 12 de maig, a la seu dels comuns es van sentir crits de celebració quan, durant l’escrutini, el PSC va recuperar l’escó que els permetia tornar a sumar una majoria de 68 diputats amb Esquerra i els de Jéssica Albiach. És una anècdota que il·lustra bé la lectura que el partit va acabar fent del seu resultat electoral: tot i que les urnes els han fet passar de vuit a sis escons, continuen sent decisius per formar un Govern d'esquerres que passi per un acord tripartit i, de passada, freni una repetició electoral que podria desconfigurar aquesta majoria. Malgrat les dificultats que auguren a la negociació, fonts dels comuns consultades per l'ARA són optimistes i, en aquest sentit, veuen amb bons ulls que els republicans condicionin la investidura de Salvador Illa al fet que assumeixi un "finançament singular" per a Catalunya, on creuen que és possible arribar a un acord quan es tanqui el capítol de la mesa del Parlament. De moment, PSC, Esquerra i comuns s’asseuran junts a la part esquerra de l’hemicicle i compartiran l’ala dels despatxos a la cambra. Hi ha qui ja hi veu una primera victòria simbòlica.

Però volen els comuns ser al Govern? "Nosaltres negociarem basant-nos en els continguts", asseguren fonts de la formació de Jéssica Albiach, que ja en campanya va avisar que les seves prioritats serien l’habitatge, els serveis públics i la transició ecològica. La voluntat és formar part del nou executiu, asseguren, però si Illa els posa al damunt de la taula unes línies mestres que no els convencen, avisen que no canviaran "principis per cadires". No ajuda a l'entesa, per exemple, que el PSC fes pinça amb Junts per tombar la regulació dels lloguers de temporada ni que l'Ajuntament de Barcelona encapçalat per Jaume Collboni estigui donant de baixa persones vulnerables empadronades a les seus d'ONG que fan servir aquesta via per poder accedir als serveis bàsics. Ara bé, de moment no conceben que no hi hagi pacte per articular una majoria.

De fet, fonts del partit consideren que hi ha altres fórmules per falcar un possible Govern socialista sense ser-hi dins —per exemple, un acord d'estabilitat amb Esquerra— i evitar que, un cop a la Generalitat, el PSC busqui Junts o fins i tot el PP per impulsar projectes en què ideològicament coincideixen i dels quals els comuns reneguen, com l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, el Hard Rock i la B-40.

N'hi ha precedents: en la seva última legislatura, Jordi Pujol va aconseguir el suport del PP per ser investit a canvi d’un acord d’exclusivitat que obligava CiU a acordar totes les seves lleis amb els populars. Podrien els comuns demanar el mateix a Illa perquè hagi de pactar l’agenda legislativa amb ells i amb Esquerra? Fonts dels partit afirmen que, a hores d'ara, encara no han valorat cap d’aquestes fórmules. Però sí que rebutgen de totes totes entrar en una suma amb vots del PP per fer Illa president: "Absolutament descartat", diu un dirigent dels comuns a l’ARA, malgrat el precedent de la investidura de Jaume Collboni, que es va fer amb el vot dels socialistes, comuns i populars.

El xoc amb les infraestructures

Si bé els comuns i el PSC mantenen coincidències en qüestions fiscals o en la necessitat de reforçar els serveis públics, xoquen frontalment en infraestructures i macroprojectes —per això, en les seves respectives campanyes, Jéssica Albiach i Jaume Asens han acusat reiteradament el PSC i Junts de formar la "coalició de l’asfalt"—. És un dels elements que, a falta d'aprofundir en les negociacions, fa que els socialistes es decantin per intentar un Govern tot sols que no tingui les mans lligades per tirar endavant projectes que han incorporat al seu ADN electoral. El PSC reconeix que no els va agradar com Albiach i el seu equip van conduir les negociacions dels pressupostos del 2024, que van acabar descarrilant després que En Comú Podem condicionés el seu suport al fet que el Govern aturés el projecte del Hard Rock.

Malgrat que fonts de totes dues bandes asseguren que les converses postelectorals entre comuns i el PSC han anat bé fins ara, el capítol de la investidura farà reviure a les files dels dos partits el malson dels pressupostos i el Hard Rock. Durà això els comuns a flexibilitzar el veto? Durant la campanya pel 9 de juny, Asens va assegurar que anar a les negociacions amb línies vermelles no és mai una bona idea perquè els programes electorals no són "les taules de Moisès", tot i que després va matisar que era el PSC qui s’havia de resituar. Fonts del partit van defensar aleshores que, en la negociació dels comptes, els comuns es van moure: primer, proposant una moratòria a grans projectes per la sequera i, després, amb la llei per revertir els beneficis fiscals als grans casinos a Catalunya. Ara creuen que és el moment que es mogui el PSC, que s’ha obert a parlar de la part fiscal, però descarta del tot frenar administrativament un projecte que va negociar desencallar el 2023 amb Esquerra (que, de fet, també hi està en contra).