L’obiolisme viu, la lluita perviu
BarcelonaEl Partit dels Socialistes és un partit seriós. I saben que tenen atractiu. Ahir hi havia fato gros a la seu del carrer Pallars del Poblenou. El motiu de celebració era la presentació del nou llibre de Raimon Obiols, que porta per títol El temps esquerp (Arcàdia) i que porta per subtítol Dotze apunts contra la decepció política. I és justament això. Fullejant ràpid el volum que presenta qui ho ha estat tot al PSC es detecta ràpidament una defensa de la política com a servei públic, posant la prudència com a valor i la imaginació per sobre la fantasia. Molt ben travat.
I els que estàvem allà en comunió érem uns privilegiats. Sí, perquè sembla ser que aquest llibre ha estat silenciat. El mateix Obiols –que està molt en forma– va agrair els elogis dels seus companys Salvador Illa i Miquel Iceta, però lamentava: “Tot el món identitarista, els mitjans del Procés i del retrocés han callat, potser perquè em consideren una relíquia inofensiva”. Doncs no, senyor Obiols, aquest cronista està al seu servei i li dona la raó: “A veure si dient que estic molest per no ser criticat sorgeix l’efecte que se’n parli”. Aquí estem.
La idea del llibre és la defensa que la política segueix sent la solució pels problemes de la societat. Bé. Que cal buscar solucions per a la majoria. I que no es pot caure en el maniqueisme i que sort que els socialistes tenen raó i tot això no ho fan. Aquestes revistes no són meves, les estava guardant a un amic. El PSC del “Si tu no vas ells tornen” és pur.
El llibre demostra l’erudició d’Obiols, amb cites acurades i certa fal·lera per Montaigne que compartim. I Iceta, autèntic coprotagonista de l’acte, va recordar quan el president Jordi Pujol li va dir: “Senyor Obiols, sap quin és el seu problema? Que llegeix massa llibres!” Efectivament, l’antiintel·lectualisme del pare de CDC era ben estrany i lesiu.
I Obiols demana que els intel·lectuals i els polítics no estiguin tan distanciats com ho estan ara mateix. Però alerta dels perills que estiguin massa barrejats tot recordant l’Alemanya dels anys 30. I just després ha recordat el naixement de Ciutadans. Coincidència? L’acte, que en principi reivindicava un Obiols guanyador, s’ha tenyit de certa agror en repetits dards nostàlgics contra Pujol i “la teologia prèvia al Procés de la qual és responsable”. Es veu que el procés independentista va ser la capsa de Pandora que, en obrir-se, va provocar un “retrocés econòmic, polític i social” causat pels que s’hi van posar al capdavant, va sentenciar Iceta.º
Obiols, que mai va guanyar a Pujol, va estar fi quan va incidir en el fet que “potser més que temps esquerp ara estem en un temps perillós”. El llibre s’ha de llegir, sí. Perquè ara és el moment de reivindicar una generació, guineus platejades. A més, Obiols va fort. Va voler ser amable amb Illa i davant d’Iceta i del president José Montilla va etzibar: “En Salvador penca el doble que els anteriors primers secretaris del PSC, no trobes, Miquel?” I després de les rialles del públic Iceta, més ràpid tallant que Gerard Piqué quan era jugador de futbol, va reblar: “Treballar està bé, però és millor fer treballar”. No hi ha res com liderar amb l’exemple.
