L'intent de rellevar Mazón que Feijóo va acabar aturant

ValènciaAmb la presa de possessió aquest dimarts dels quatre nous consellers, el president valencià Carlos Mazón haurà culminat la remodelació d'un executiu que, segons els càlculs del polític alacantí, li hauria de permetre reconstruir el País Valencià i recompondre la seva imatge, actualment molt danyada per la gestió d'una DANA que ha causat ja 221 morts. Només si ho aconsegueix, podrà reclamar tornar a encapçalar el cartell electoral dels conservadors valencians el 2027. Es tracta d'un repte majúscul, ja que, a més de vèncer les demandes de dimissió de l'oposició i la ciutadania, haurà d'imposar-se als companys de partit que, o bé consideren que la seva presència és un llast i que com més prompte ho assumeixi, millor; o bé aspiren a ocupar-ne la cadira.

Entre els que desconfien de les opcions de Mazón hi ha el president dels populars espanyols, Alberto Núñez Feijóo que, tot i donar el vistiplau al cap del Consell perquè intenti remuntar la situació, no sembla molt convençut que això sigui possible ni, fins i tot, convenient. Així ho ha evidenciat en les seves declaracions des del 29 d'octubre en les quals ha dissimulat amb dificultats la seva decepció per la resposta del president valencià el dia de la catàstrofe. Tant és així, que diumenge passat, i en una entrevista amb El Confidencial, el polític gallec va admetre que Mazón ha danyat la marca del PP i va qualificar d'error l'absència del cap del Consell del comitè d'emergències el dia de les inundacions. És per això que malgrat haver autoritzat el dirigent valencià a provar de revertir la situació, Feijóo va recordar que qui decidirà qui serà el candidat a la presidència de la Generalitat serà la direcció del PP espanyol i que aquesta tindrà un objectiu clar a l'hora de prendre la decisió: "defensar l'èxit electoral".

A mig camí entre els que desconfien de Mazón i els que podrien ocupar la seva cadira hi ha el polític valencià amb més poder al PP de Madrid, Esteban González Pons, que, segons ha pogut saber l'ARA, durant els primers dies la crisi de la DANA va promoure la candidatura de la diputada i actual alcaldessa de València, María José Catalá, per substituir el dirigent alacantí. El relleu es va frenar per les resistències del cap del Consell a deixar el càrrec, negativa davant la qual Feijóo va accedir a concedir-li una segona oportunitat. Va contribuir a l'acord, la dificultat de trobar un recanvi solvent a Catalá al consistori i la necessitat de negociar el substitut de Mazón amb Vox, atès que el PP no té majoria a les Corts. Els populars saben que pactar amb els ultres és ara una tasca molt difícil –Vox va abandonar el Consell al juliol–. I a més, hi ha l'incentiu electoral, ja que al partit de Santiago Abascal li podria interessar més unes noves eleccions i, així, rendibilitzar el desprestigi dels conservadors després d'una gestió de la catàstrofe amb moltes mancances.

Poques opcions

Però més enllà de la predisposició de Vox, les possibilitats de trobar una alternativa amb garanties a Mazón que no sigui Catalá i que, per tant, no debiliti la posició del PP a una institució com l'Ajuntament de València, s'empetiteixen. Qui a hores d'ara ha quedat fora de les travesses és la vicepresidenta primera i portaveu de l'executiu, Susana Camarero. El seu va ser un fitxatge d'última hora del cap del Consell, que la va rescatar per a la política després que la madrilenya l'abandonés per treballar al sector privat. Molt menys conegut pel gran públic que Catalá o Camarero, però sense grans lligams, hi ha l'alcalde de Finestrat (Marina Baixa), secretari general del PP autonòmic i portaveu a les Corts, Juan Francisco Pérez Llorca. Es tracta d'una figura molt vinculada a Mazón i que podria assumir la presidència si l'actual cap del Consell dimitís. El que segur que no el rellevarà és el nou vicepresident segon, el tinent general de l'exèrcit a la reserva, Francisco José Gan Pampols. Un detall que no és menor, si Mazón, el que pretenia amb la seva designació és evitar potenciar figures que el puguin substituir.