L'informe del Govern complica l'aterratge de Borràs a la fundació de Junts

BarcelonaEl Govern va encarregar un informe per saber si Raül Romeva i Laura Borràs podien presidir les fundacions dels seus partits polítics tot i haver estat inhabilitats. Ja hi ha veredicte: amb la llei a la mà, una persona inhabilitada per exercir càrrecs públics o per administrar béns no pot formar part del patronat d'una fundació, tal com estableix l'article 332-5 del Codi Civil de Catalunya. Segons l'informe del departament de Justícia, al qual ha tingut accés l'ARA, tampoc poden ocupar aquesta posició les persones condemnades per delictes contra el patrimoni, l'ordre socioeconòmic o de falsedat. Romeva ja ha desistit arran dels dubtes per la seva inhabilitació per malversació l'1-O —que el Suprem es nega a amnistiar— i aquest divendres va anunciar que plega de la fundació Josep Irla. Ara, amb les conclusions de l'informe sobre la taula, la situació es complica per a Laura Borràs.

L'expresidenta de Junts va fer un pas al costat en la direcció del partit per deixar pas (de nou) a l'expresident Carles Puigdemont, però la condemna que arrossega per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) podria ser un fre al seu nou destí polític a la Fundació Demòcrates de Catalunya, ara transformada en la fundació de Junts. L'informe conclou que les fundacions vinculades a partits polítics se sotmeten al mateix règim jurídic que la resta de fundacions i que, per tant, no s'apliquen normes especials a aquells que vulguin aspirar a presidir-les. Borràs va ser condemnada a quatre anys i mig de presó i tretze anys d'inhabilitació per prevaricació i falsedat documental, en una sentència pendent d'un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però, va defensar que se li apliqués un indult parcial. I ella mateixa ha demanat l'amnistia.

FunDem no consta al cens

Ni l'informe jurídic del Govern ni el Codi Civil de Catalunya detallen si una persona que hagi estat inhabilitada, però sense sentència ferma, pot ocupar provisionalment el càrrec de patró d'una fundació. Aquesta és una escletxa que l'expresidenta del Parlament podria optar per aprofitar si finalment registra la sol·licitud per ser patrona de la fundació de Junts –la presidència s'escull entre ells–. De fet, l'informe de Justícia no es pronuncia sobre el cas de Borràs i FunDem, perquè la fundació de Junts encara no està registrada al cens d'entitats vinculades a partits polítics. Compleix els requisits per formar-ne part, però no n'ha demanat l'alta ni se la va inscriure d'ofici en el moment en què es va crear aquest registre.

"La incorporació al cens és a efectes informatius i de publicitat, i constitueix un indicador de transparència que es pot prendre en consideració en les convocatòries de subvencions, préstecs, avals i altres ajuts de la Generalitat", recull l'informe. Era necessari formar-ne part, per exemple, per rebre les subvencions que abans donava el departament de Justícia (i que es van deixar de concedir el 2016). El cens de fundacions vinculades a partits polítics existeix per mandat de la llei de partits i té com a finalitat garantir-ne la transparència i accessibilitat. De fet, la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern preveu obligacions de publicitat activa per a fundacions i associacions vinculades a formacions polítiques per "lluitar contra la corrupció de forma eficaç i evitar-ne l'ús instrumental per al finançament" de les formacions polítiques.

En aquest sentit, i per tal de millorar la transparència de les fundacions, l'informe de Justícia proposa anar un pas més enllà i crear un grup de treball multidisciplinari que elabori en un codi ètic per a aquestes entitats. La idea és que s'hi puguin adherir totes les fundacions, incloses les vinculades a un partit polític. "El Codi representarà un plus de transparència i bon govern i augmentarà la confiança en la seva gestió", recull el document. L'adhesió serà voluntària.

El cas de Romeva

En el cas de Romeva, l'informe del Govern es limita a constatar que l'exconseller d'ERC va ser nomenat president de la Josep Irla el gener de 2024, aportant el certificat de la reunió del patronat que el va escollir per ocupar el càrrec, i recorda que, segons la llei, les persones inhabilitades no poden dirigir fundacions. Ara bé, el Govern descarta anar més enllà perquè Romeva ja ha deixat per si mateix el càrrec. Per tant, ja no hi ha cap situació irregular a esmenar.