L’independentisme perd 666.000 vots i només puja en dos municipis de Catalunya

BarcelonaSi agrupem els cicles electorals tenint en compte les eleccions catalanes, l’actual va començar el 2021 i s’hauria de tancar a tot estirar el 2025, quan Pere Aragonès, si no ho fa abans, dissoldrà el Parlament. Fa dos anys es va iniciar amb una gran notícia per a l’independentisme quan, per primera vegada en uns comicis, va superar el 50% dels vots. Però l’èxit electoral no ha seguit el patró desitjat per a ERC, Junts, la CUP i el PDECat i només dos anys després la reculada és massa important perquè no saltin les alarmes a les direccions dels partits. Les eleccions espanyoles de diumenge passat els deixen un balanç catastròfic, amb 666.000 vots perduts respecte als comicis estatals de fa quatre anys, i el 28% dels vots. Només han pujat en dos dels 947 municipis catalans: Bausen, a la Vall d’Aran, i Arsèguel, a l’Alt Urgell, que no arriben ni als cent habitants.

ERC, que era qui més havia crescut fins a situar-se a la presidència de la Generalitat, és precisament ara qui més pateix el desgast i es podria quedar sense grup parlamentari propi al Congrés: no compleix el requisit d’arribar al 15% en totes les circumscripcions on es presentava. No hi arriba ni a Barcelona (12,3%) ni a Girona (14,7%). A Junts li passa el mateix a Tarragona (11,1%) i a Barcelona (9,7%), i ja té l’experiència de la legislatura passada, on va haver de compartir grup amb altres formacions diverses.

“La majoria del 52%” va ser l’eslògan que es va triar després del 14-F del 2021. Era una xifra rodona que amagava, però, una altra més difícil de digerir: en aquelles catalanes afectades directament per la pandèmia del coronavirus, l’independentisme va perdre 640.000 vots en comparació amb les del 2017, però, esclar, l’unionisme encara ho va passar pitjor, amb la reculada història de Ciutadans (de 36 a 6 diputats) i els modestos brots verds en termes absoluts del PSC, que va ser la formació que millor va aprofitar aquelles eleccions, i va pujar 50.000 vots. Els dos blocs van caure de forma dramàtica i tothom va apuntar aleshores a la baixíssima participació, el 51%, la més minsa de la història en uns comicis al Parlament.

La següent cita amb les urnes d’aquest cicle electoral va ser encara pitjor. La caiguda en termes absoluts a les eleccions municipals del passat mes de maig no va ser tan gran (296.000 vots), però el percentatge de vot se'n va començar a ressentir. No va arribar al 42%, quan quatre anys abans s’havia situat en el 45%. Tres punts que els grans partits van atribuir a l’abstenció de part del moviment. Una abstenció que no ha fet més que créixer en les eleccions generals del 23 de juliol (la participació ha caigut quatre punts a Catalunya mentre que n'ha pujat quatre a l’Estat, a l’espera que es comptabilitzin els vots a l’exterior), tot i que ara ja no ha estat el principal argument de la davallada: Sumar i, sobretot, el PSC han capitalitzat el vot útil per aturar un govern de dretes a l’Estat.

ERC, guanyadora en la doble cita del 2019, ha perdut més de 400.000 vots pel camí, i Junts, que no ha fet el sorpasso als republicans, n’ha acabat perdent 140.000, a afegir als més de 140.000 de la CUP. I encara una dada més preocupant per a tots tres: ni sumant-hi el PDECat arriben als vots que ha aconseguit el PSC en solitari. De fet, els quatre partits independentistes es queden en conjunt a més de 227.000 vots de distància dels socialistes. Una situació que recorda i molt a la darrera victòria del PSC en unes eleccions generals, l’any 2008, quan el sobiranisme (llavors CiU encara no havia fet el salt a l’independentisme) també va assolir el 28% dels vots. Abans d’aquella data, només en les tres primeres eleccions a les Corts espanyoles, els anys 1977, 1979 i 1982, la suma de CDC, UDC i ERC s’havia mogut per sota.

Cauen on eren més forts

La pandèmia a les catalanes (i el control del Govern i del Parlament), l’abstenció a les municipals i el vot dual a les espanyoles han servit d’arguments per no fer canvis a les cúpules de les formacions. El temps corre, i trobar una solució a aquesta sagnia passa a ser urgent si no volen que el cicle electoral acabi amb la pèrdua del control de les institucions catalanes. Això en cas que ERC, Junts i la CUP encara pretenguin fer camí plegats, tot i les enormes diferències que han anat exhibint els darrers anys.

Hauran d’analitzar per què l’independentisme només ha crescut en dos petits pobles i, en canvi, per què els descensos de suport són intensos en bona part del territori, com podeu observar al mapa. Perquè on havien aconseguit més penetració popular és on més cauen (un 20% a Girona, a Berga, a Vic i a Olot, per citar alguns exemples), com podeu veure en el gràfic de punts en què es dibuixa una línia descendent pel que fa al suport popular precisament on més n’havien tingut en les eleccions del 2019. En lloc de mantenir els baluards, els han anat perdent. I, tot i això, encara tenen dues notícies per a l’esperança: podrien ser decisius a Madrid i el PSC encara haurà de demostrar que és capaç de mantenir el vot prestat en les pròximes eleccions catalanes.