L'independentisme mira a Suïssa per negociar amb l'Estat
Diverses organitzacions han assessorat ERC i Junts, que es reunirà amb el PSOE al país helvètic
BarcelonaEl PSOE va pactar dues taules de negociació paral·leles amb ERC i amb Junts, de les quals encara no se sap com funcionaran, quin serà el seu pla de treball i el seu calendari. El que és segur és que l'independentisme tornarà a posar sobre la taula un referèndum que el PSOE rebutja i que en cada un d'aquests espais de negociació hi haurà mecanismes de verificació internacionals. La pista que la implicació d'organitzacions de caràcter internacional serà un fet l'ha donat aquest divendres el mateix president espanyol, Pedro Sánchez, quan ha explicat que la primera reunió que el PSOE mantindrà amb Junts serà a Ginebra, una ciutat on hi ha entitats que ja han exercit amb anterioritat la funció de mediació en conflictes. Fins i tot alguna de vinculada al Procés, com l'HD Centre for Humanitarian Dialogue, amb seu a Suïssa, que diverses fonts consultades per l'ARA apunten que ja va assessorar Junts i ERC el 2018, quan es buscaven relators per al diàleg amb l'executiu espanyol. HD també va participar, per exemple, en el desarmament d'ETA.
El país helvètic és un dels epicentres mundials de la mediació en conflictes. Hi ha establertes nombroses organitzacions especialitzades en aquest àmbit, però també el mateix govern suís s'ha ofert a intercedir en diversos conflictes, alguns de recents com el d'Ucraïna. De fet, el director de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Kristian Herbolzheimer, recorda a l'ARA que Suïssa, al costat de Suècia i Noruega, és un país un dels eixos de la política exterior del qual és l'aposta per "la pau, el diàleg i la reconciliació". Ara bé, subratlla que la política que poden exercir aquests governs es pot veure limitada per les seves relacions diplomàtiques i remarca que qualsevol actuació ha de tenir el vistiplau del país implicat. El 2017 els mitjans suïssos van informar de la predisposició del govern suís a mediar entre Catalunya i Espanya, però el ministre helvètic d'Exteriors va assegurar que no es donaven les condicions per fer-ho: Espanya no tenia cap intenció d'acceptar una mediació internacional.
A Suïssa també hi ha establertes diverses organitzacions que, a diferència del govern, tenen "més flexibilitat" a l'hora d'actuar. És el cas de l'HD Centre for Humanitarian Dialogue o també de SwissPeace.
El grau d'intervenció del mediador
El teixit organitzatiu suís va intercedir en el cas d'ETA. Ara bé, ¿la implicació en aquest conflicte i la negociació que planteja l'independentisme amb l'Estat es poden comparar? D'entrada, la naturalesa dels conflictes és diferent, perquè en el cas del País Basc, però també d'Irlanda del Nord o Kosovo, estem parlant de conflictes armats. Hi ha, però, un denominador comú en tots els casos: el grau d'intervenció de la figura que exerceixi de mediador. Les seves funcions les han de definir les dues parts en qüestió. De fet, en els acords amb el PSOE no es parla de mediador sinó de verificador, que s'haurà de determinar si és una sola persona o un equip, i si tindrà un paper més o menys propositiu. En el cas de Junts i ERC, en els dos documents pactats amb el PSOE es posa per escrit que la funció d'aquesta tercera figura serà "acompanyar, verificar i realitzar seguiment de tot el procés de negociació i dels acords" als quals les dues parts puguin arribar.
"És un paper no proactiu", afirma el mediador i consultor internacional especialitzat en resolució pacífica de conflictes Jordi Palou en conversa amb l'ARA. L'expert concreta que la funció d'aquest verificador també implicaria verificar si s'arriba a un acord provisional. Hi coincideix Kristian Herbolzheimer. Tots dos expliquen que durant el procés de negociació la figura que exerceixi de verificador pot tenir un paper d'observador –simplement escoltar les converses– o també prendre nota de les reunions, una funció més notarial. "Encara que observi, el fet que hi sigui dona tranquil·litat a les parts", defensa Herbolzheimer.
Taules entrellaçades?
Hi ha més incògnites encara per resoldre, com ara el fet de si s'entrellaçaran les tres taules de diàleg que, per ara, encara s'han de constituir. En aquest sentit, Palou detalla una fórmula per unir els acords als quals puguin arribar Junts i ERC en els seus respectius espais de negociació amb el PSOE: aposta perquè s'hagin de sotmetre a consideració de la taula dels dos governs. L'expert recorda que un cop totes les parts hagin validat els acords, llavors s'han de "socialitzar" entre les persones que representen cada part. En el cas dels partits, primer ho haurien de comunicar a la militància, i en el cas dels governs, traslladar-ho a la ciutadania.
Ara mateix, no hi ha cap pla per coordinar les tres taules de diàleg planificades. De fet, caldrà veure primer si els dos partits independentistes volen fer-ho, perquè, a priori, cada un vol tirar endavant la seva pròpia negociació. Junts va posar per escrit en el seu acord amb el PSOE que la primera reunió havia de ser aquest mes de novembre, mentre ERC no va fixar cap data i des del partit defensen que la primera trobada la faran pública quan hi hagi alguna concreció. La taula de diàleg entre governs va ser un dels motius de la trencadissa entre els dos partits a la Generalitat, i els de Carles Puigdemont han rebutjat aquesta setmana l'oferta del president, Pere Aragonès, d'incorporar-se a la taula entre executius.