L'independentisme ja mira (desunit) cap al nou referèndum escocès

BarcelonaEscòcia busca celebrar el seu segon referèndum d'independència la tardor del 2023 i cada cop són més les mirades que des de Catalunya es fixen en aquesta cita. El moviment independentista català porta temps dividit i alguns dels seus actors veuen la consulta escocesa com la manera de donar un nou impuls al Procés. D'altres no van tan lluny i consideren que, simplement, s'ha d'estar pendent –i donar-hi suport– de l'empenta d'Edimburg. ¿Hi ha, per tant, un mínim diagnòstic compartit sobre com aprofitar des de Catalunya el nou intent d'independència d'Escòcia? No hi ha senyals que, per ara, permetin donar una resposta afirmativa, sinó tot el contrari.

El punt de partida de l'independentisme sí que és comú i es va veure aquest dijous al Parlament de Catalunya. La cambra va aprovar amb els vots d'ERC, Junts, la CUP i els comuns una moció de "suport" al govern escocès "en la seva voluntat de posar el futur polític del país en mans dels ciutadans escocesos". Un text assumible per a tothom que no entrava en gaires detalls. A partir d'aquí, quasi tantes propostes com actors polítics.

Qui més s'ha agafat a la idea d'aprofitar el segon referèndum escocès ha sigut la CUP. El pronòstic dels anticapitalistes és que aquesta consulta tornarà a posar sobre la taula a "escala internacional" el dret d'autodeterminació i que això planteja "un repte i una oportunitat" per al moviment independentista català. Com afrontar-ho? Doncs segons explica en conversa amb l'ARA el diputat cupaire Carles Riera, aprofitant l'onada escocesa per activar des de Catalunya "una ruptura" amb l'Estat que propiciï un escenari de "resolució" del conflicte en què s'acabi "votant i probablement amb un referèndum". En definitiva, apostar per una "sincronització" de moviments d'Escòcia i de Catalunya. A més, aquesta vegada, Londres no té les mateixes ganes de pactar amb Edimburg que en el primer referèndum del 2014, una porta a la unilateralitat que els cupaires també segueixen amb interès.

La importància d'Escòcia des de l'òptica catalana es comença a plasmar en els fulls de ruta dels respectius partits. Per exemple, en el que va aprovar Junts el cap de setmana passat, on es defineix l'escenari escocès com una "nova oportunitat" per a Catalunya. Ara bé, el partit de Laura Borràs no preveu una nova votació unilateral com planteja la CUP, ja que considera que l'1-O manté tota la seva "vigència". Des de Junts fan èmfasi en el fet que a Escòcia hi ha una unitat sobiranista que a Catalunya brilla per la seva absència. Així ho va explicar durant el ple del Parlament d'aquesta setmana el diputat Francesc de Dalmases: "Els lideratges polítics que anàvem junts ara anem dividits. A les entitats de referència que estaven ben coordinades ara els costa. La societat civil està cansada".

Trobada amb Sturgeon

Un dels majors èxits en política exterior que ha cultivat el president Pere Aragonès va ser la trobada que va poder celebrar amb la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, el novembre del 2021. Els dos últims primers ministres escocesos, els independentistes Alex Salmond i la mateixa Sturgeon, no havien volgut mai una foto amb la Generalitat. L'excusa per a la reunió va ser la cimera climàtica que hi havia a Glasgow, però també es va parlar del referèndum i el president va prometre seguir "molt atentament" el cas escocès. El que no es pot permetre Aragonès, però, és prometre que els dos processos polítics vagin en paral·lel i, encara menys, posar horitzó a una nova consulta a Catalunya. Seria tant com esmenar l'estratègia de la taula de diàleg, que entre altres aspiracions busca un referèndum pactat amb l'Estat sense posar-se la soga al coll d'un calendari concret.

Des del seu partit, ERC, fan aquesta lectura de la situació: "Cada país, cada nació sense estat que té un moviment a favor de l'autodeterminació, té els seus ritmes i les seves característiques. El seu context no és el nostre, tot i que es poden fer paral·lelismes", resumeix l'eurodiputat i secretari de Política Internacional del partit, Jordi Solé. Per ell, Escòcia sempre ha sigut "un referent perquè és un model de com implementar el dret democràtic a l'autodeterminació", però insisteix que cada cas té els seus "tempos i les seves estratègies".

Les eleccions plebiscitàries

Encara es pot trobar una quarta lectura de tot plegat, que és la que aporta l'ANC. Per a l'entitat, el referèndum de l'1-O continua vigent i, malgrat seguir el cas escocès amb "molta atenció", no és una prioritat impulsar una altra votació d'aquesta mena. Ara bé, segons explica la presidenta de l'Assemblea, Dolors Feliu, hi ha una derivada escocesa que els crida especialment l'atenció. Sturgeon ja ha plantejat que, si no pot fer un referèndum amb totes les garanties que persegueix, intentarà donar un caràcter plebiscitari a les pròximes eleccions. "Això els acosta al nostre full de ruta", reivindica Feliu, ja que l'ANC ja ha plantejat reimpulsar el Procés a través d'unes eleccions al Parlament. Ara bé, també apunta el que considera que és un dels factors diferencials del cas escocès: "Allà van tots alineats i això et dona una gran fortalesa". Òmnium Cultural, al seu torn, no ha debatut internament sobre la qüestió, tot i que fonts de l'entitat recorden que la seva prioritat sempre és tornar a una "estratègia unitària".

Sigui el 19 d'octubre del 2023 a través d'un segon referèndum o d'unes eleccions plebiscitàries posteriors, Escòcia es podria tornar a pronunciar aviat sobre la seva independència i, per ara, l'independentisme català té tantes estratègies com actors a l'hora de com plantejar les sinergies. La lectura més crua la fa Riera (CUP): "Pot haver-hi un 52% d'independentistes a la societat –catalana–, però sens dubte aquest 52% no té una expressió política al Parlament". El cas escocès ja no és aquell mirall que buscava l'independentisme el 2014 per reclamar a l'uníson a l'Estat que també volia un referèndum pactat. Ara, al mirall hi veu un reflex que ja no li ve de nou: la divisió estratègica.