“L'independentisme és un GOI?” La pregunta decisiva per al futur de l'1-O als tribunals europeus

BarcelonaDels 147 apartats que tenia l'últim pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el futur dels exiliats catalans, en nou d'ells se citava un concepte que ha concentrat les mirades de l'independentisme: "grup objectivament identificable" (GOI, segons les sigles no oficials que han fet fortuna). La sala gran de Luxemburg va obrir la porta que es puguin rebutjar a partir d'ara les euroordres d'extradició que emeti Espanya contra els líders independentistes exiliats si s'acredita que formen part d'un GOI al qual s'han vulnerat els seus drets. D'on sorgeix aquest concepte? I també, ¿qui acabarà determinant que els independentistes constitueixen o no un grup així?

Origen

Un dels advocats que han participat en aquest procés, Andreu Van den Eynde, explica que aquest concepte "ja formava part de la jurisprudència europea, però estava al darrere", és a dir, "no s'havia explotat mai". Tampoc s'havia definit exactament amb aquestes paraules. En la vista del 5 d'abril del 2022 a Luxemburg –on van participar totes les parts en litigi en aquest cas–, un grup d'advocats van decidir començar a explotar-lo. El professor de dret de la Unió Europea de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Alfons González Bondia explica de quina manera. Fins llavors el TJUE s'havia pronunciat en contra de les extradicions en tres supòsits: que l'Estat emissor de l'euroordre –Espanya, per exemple– tingués "deficiències sistèmiques" generals; que les deficiències fossin en els espais de detenció –presons, per exemple–, o que les deficiències afectessin no a tot el sistema, sinó a "certs grups de persones" d'aquell estat en concret.

Com que els advocats dels exiliats van considerar que era molt difícil provar que Espanya era un desastre en termes generals –sistèmics–, com també ho era demostrar que el que fallava era el segon supòsit de les presons, es van fixar en el tercer. En paraules d'un dels altres advocats del cas, Benet Salellas, calia traslladar al jurat que Espanya no té deficiències en termes globals –perquè era molt difícil demostrar-ho i, probablement, no era el cas–, sinó que les té quan s'enfrontava al "cas català". "Nosaltres no confiàvem a convèncer al Tribunal de Justícia que hi havia una crisi generalitzada a Espanya [amb el seu sistema polític i judicial], sinó que la crisi és amb nosaltres [l'independentisme]", afegeix Van den Eynde. Algun exemple? Van den Eynde va recordar aquell 5 d'abril davant el TJUE que aquest mateix tribunal havia dictaminat el desembre del 2019 la immunitat d'Oriol Junqueras com a europarlamentari i que després el Tribunal Suprem espanyol havia "desoït" la sentència i havia impedit que el president d'ERC sortís de la presó. Junqueras, per tant, era un d'aquells subjectes que potencialment formava part d'aquells "certs grups de persones" que no tenien els drets garantits a Espanya.

Destí

Va arribar el pronunciament de la setmana passada i el TJUE va dictaminar que Bèlgica –o qualsevol altre estat de la UE– podria rebutjar una nova euroordre contra l'expresident Carles Puigdemont –i la resta d'exiliats en territori de la Unió– si s'acredita la vulneració de drets d"'un grup objectivament identificable". Per primera vegada, doncs, utilitzava aquestes paraules. És una victòria rotunda? El professor González Bondia hi posa perspectiva: "El jutge Llarena va intentar demostrar que en aquest tema [el de les euroordres] no hi havia partit. El que fa la sentència del TJUE és dir que encara hi ha partit", resol. És a dir, ofereix una via a la qual agafar-se per lluitar fins al final contra les extradicions. Qui decidirà si els exiliats formen part d'un GOI? Salellas ofereix una primera aproximació: "els tribunals interns". És a dir, si Llarena torna a emetre euroordres d'extradició –tothom les espera, però encara no ho ha fet–, serà la justícia belga qui hagi de pronunciar-se. Però gairebé res en aquest àmbit és mai tan senzill. Podria ser també que la mateixa justícia belga –o fins i tot l'espanyola, apunten veus jurídiques– tingués dubtes i elevés de nou al TJUE la pregunta sobre què és ben bé un GOI. És a dir, que el TJUE hagi de donar més pistes sobre què entén per un grup objectivament identificable.

Per a l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, la irrupció del GOI "no és una victòria parcial, és una victòria". I obre encara una mica més el focus sobre quins tribunals podrien dictaminar si l'independentisme en forma part. Els de Bèlgica? Sí. Però també els d'Itàlia, França, Alemanya... Ell sosté que el cas de les euroordres no és un "conflicte Espanya-Bèlgica" com massa sovint s'ha volgut plantejar, sinó un conflicte entre "el Tribunal Suprem i Europa". Recorda, en aquest sentit, que l'expresident no només ha lluitat contra la seva extradició des del país belga, sinó que també ho ha fet des d'Alemanya, on va ser detingut el 2018, o Itàlia, on va ser detingut el 2021. Tot va acabar amb victòries per al marcador de Puigdemont. I això que, llavors, encara ningú havia pronunciat les tres paraules: grup objectivament identificable.