L’independentisme dona forma a un nou espai de coordinació estratègica

BarcelonaPocs detalls han transcendit de la negociació entre els partits independentistes per a la formació de Govern, però si alguna cosa traspua de les converses és que busquen mecanismes per evitar les desavinences de la passada legislatura. Fins ara, han intentat fixar les condicions de la taula de diàleg per evitar els estira-i-arronses entre els socis del mandat que acaba; explorar mecanismes de resposta a la “repressió” al Parlament, i també, segons diverses fonts consultades per l’ARA, crear un espai de coordinació estratègica de l’espai independentista que sigui vigent tota la legislatura. Al llarg dels últims tres anys, s’han creat diferents grups de coordinació que no han impedit batusses públiques i privades, però ara la voluntat dels negociadors és que hi hagi un òrgan compartit en què es pugui parlar de la política al Parlament, de la relació amb el govern espanyol i també de la internacionalització del Procés.

Aquest espai de coordinació seria una via perquè la CUP quedés incorporada de forma permanent en les converses entre ERC i Junts, ja que ara per ara no sembla que l’esquerra anticapitalista acabi fent el pas d’implicar-se en el Govern. De fet, la de l’espai de coordinació no és una proposta nova. Des de l’any 2015 que l’independentisme intenta construir espais unitaris que serveixin per fixar els seus objectius polítics, però també de telèfon vermell en els moments de tensió. El més semblant a això va ser l’anomenat estat major del Procés per preparar el referèndum de l’1 d’octubre, però es va acabar desfent. Durant la passada legislatura tots els grups de coordinació van fracassar en contenir el conflicte entre ERC i Junts.

Ara bé, segons fonts coneixedores de la negociació, la composició d’aquest espai encara no està tancada. Tot i que des d’un primer moment JxCat ha apostat perquè aquest òrgan sigui el Consell per la República que presideix Carles Puigdemont des de l’exili, les reticències d’ERC -ahir mateix la diputada republicana Meritxell Serret assegurava en una entrevista a Nació Digital que el Consell ha tingut un “biax partidista” i que ha quedat “debilitat”- i bona part de la CUP han fet que es plantegin també nous espais on també hi podria haver les entitats sobiranistes. Així, des de Junts, que en el seu programa electoral proposava que el Parlament reconegués el Consell per la República com una “autoritat nacional” a través d’una resolució, tampoc es descarta modificar el Consell tal com està plantejat ara i adaptar-lo a un espai col·legiat de l’independentisme: el que Puigdemont va anomenar “direcció aliada” en el seu llibre Reunim-nos (La Campana, 2019).

Les reunions continuen

La constitució de la mesa del Parlament només va ser un primer pas cap a la formació de Govern i ahir els contactes van seguir entre els partits indepedentistes per a la investidura de Pere Aragonès (ERC). Els equips negociadors d’Esquerra i Junts es van trobar al Parlament, després de mantenir també converses durant el cap de setmana.

A banda de parlar de l’estratègia independentista, les formacions tenen sobre la taula fixar les línies programàtiques del nou executiu, que han de servir per fer el programa de la legislatura. En aquest sentit, han de consensuar encara les mesures per a la sortida de la crisi sanitària i la reconstrucció econòmica.També queda pendent el repartiment de les conselleries, que tornarà a ser cosa de dos si la CUP manté els recels d’entrar al Govern. ERC i Junts compartiran de nou la taula del consell executiu, però encara no està resolt quina cadira ocuparà cadascú.