L'independentisme civil convoca una mobilització el 19 de gener per la cimera hispano-francesa

BarcelonaEl president espanyol, Pedro Sánchez, vol convertir la cimera hispano-francesa del 19 de gener a Barcelona en una escenificació de la fi del Procés. Aquesta és la intenció del líder del PSOE –avançada dimarts per La Vanguardia– en el sentit de mostrar que el clima de tensió del 2017 ja no és present als carrers de Barcelona: Sánchez ha escollit personalment la capital catalana per fer la trobada amb el president francès, Emmanuel Macron, per demostrar que la seva política de diàleg amb la Generalitat ha ajudat a calmar la situació. Ara bé, des de l'independentisme civil no l'hi volen posar fàcil i aquest diumenge l'Assemblea, Òmnium i el Consell per la República han emès un comunicat convocant a la mobilització. Amb l'adhesió d'entitats com el CIEMEN, l'Associació de Municipis per la Independència, la Intersindical-CSC i la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), el sobiranisme pretén respondre així a la "provocació" de Pedro Sánchez, que és a parer seu que vulgui venir a la capital catalana a "certificar" que el cicle polític de l'independentisme s'ha acabat.

De fet, aquest diumenge el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, en roda de premsa, ha assegurat que "la tensió que es va viure el 2017 a Catalunya ja és història" i ha dit que "el futur és el diàleg i l'entesa", i s'ha mostrat convençut en relació a la manifestació del dia 19 de gener que la situació "no s'assembla en res" a ara fa cinc anys.

"És una provocació, una fantasia i una falsedat tenint en compte que no s'ha donat cap solució política al conflicte i que hi ha encara representants del moviment a l'exili", han dit, però, les entitats independentistes en el comunicat conjunt. Recorden, a més, que encara hi ha desenes de persones pendents de judici pels fets de l'1 d'Octubre. "La voluntat d'independència és més viva que mai, que no són els governs d'Espanya i França els que representen, sinó els que reprimeixen la nació catalana, les seves gents i la seva llengua i cultura", afegeixen les tres entitats independentistes, que també volen convertir la convocatòria en una defensa de la llengua catalana davant dels dos estats.

L'ANC, Òmnium i el Consell per la República es van reunir ahir dissabte per valorar la possibilitat de mobilitzar-se, després que en els últims dies diversos dirigents independentistes ja hagin fet una crida a manifestar-se a través de les xarxes socials. El principal, l'expresident Carles Puigdemont, que el 6 de gener va fer un tuit ja en aquesta línia.

"Han treballat per desmobilitzar i trencar la unitat, que han estat dues grans eines per defensar Catalunya davant d'un estat que ens discrimina i ens perjudica pel fet de ser catalans. El dia 19 unim-nos i mobilitzem-nos per defensar el país davant d'uns il·lusos enterradors", va exclamar l'expresident a l'exili. També ahir en una entrevista a El fax de 8tv el secretari general de Junts, Jordi Turull, va assegurar que cal una "gran mobilització des de la unitat" el 19 de gener: "És un bon moment, ja que tindrà cert ressò, de dir que el Procés no s'ha acabat", a més de demanar al president, Pere Aragonès, que "esperoni" la manifestació i "no la boicotegi". Esquerra, que de moment no s'ha pronunciat, és possible que abordi aquesta qüestió a l'executiva que té prevista demà dilluns –segons fonts del partit–, mentre que la CUP sí que hi serà. "No hi haurà normalitat democràtica mentre hi hagi repressió i es negui el dret a l'autodeterminació", ha dit l'esquerra anticapitalista.

El paper del Govern

Dimarts passat, a la roda de premsa posterior al consell executiu, diversos mitjans de comunicació van preguntar a la portaveu, Patrícia Plaja, si la Generalitat tindrà algun paper en la cimera entre Espanya i França. Plaja va assegurar que ara per ara no tenia cap novetat al respecte ni tampoc va explicar si Aragonès aprofitaria la presència de Sánchez a Barcelona per trobar-s'hi –el que sí que va descartar és una trobada de les delegacions de la taula de diàleg–. Un cop convocada la mobilització, fonts governamentals tampoc es pronuncien de moment.

La cimera hispano-francesa se celebra de forma alternativa a Espanya i França des del 1987 i, amb la cita de dia 19, serà el segon cop que Catalunya acull aquesta trobada d'alt nivell entre els dos estats. L'última que es va fer a Espanya va ser el 2017, a Màlaga, on les autoritats locals sí que van intervenir com a amfitrions. Com explica Efe, l'alcalde de la ciutat, Francisco de la Torre, i la llavors presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, van donar la benvinguda als que van encapçalar la cimera: en aquell moment Mariano Rajoy i François Hollande.

L'últim cop que es va celebrar a Catalunya, l'any 2006, va ser a Girona i va estar presidida per José Luis Rodríguez Zapatero i Jacques Chirac. També en aquella ocasió van ser rebuts per l'alcaldessa de la ciutat, Anna Pagans, i també el president de la Generalitat del moment, Pasqual Maragall. Cal veure si en aquesta ocasió del dia 19 també hi tenen un rol el president Aragonès i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Sigui com sigui, encara se sap poc sobre la cimera hispano-francesa d'aquest mes. De fet, tampoc les entitats independentistes han concretat els detalls de la manifestació i s'emplacen a una futura convocatòria de premsa per explicar el lloc concret i com es desenvoluparà, a l'espera també dels detalls que transcendeixin de trobada Sánchez-Macron. L'últim cop que el govern espanyol va voler organitzar un acte oficial amb presència de ministres a Barcelona va ser a finals del 2018, en un context molt diferent: un any després de les eleccions del 21 de desembre del 2017 i del referèndum de l'1-O, el consell es va reunir envoltat d'un gran dispositiu de seguretat i amb milers de persones al carrer. Quatre anys i poc després, el dia 19 de gener a Barcelona serà un termòmetre sobre l'estat del Procés.