L'independentisme català perd el seu ariet a Westminster

LondresL'independentisme no passa pel seu millor moment, no només a Brussel·les, com va posar de manifest fa uns dies el conseller d'Acció Exterior i de la Unió Europea, Jaume Duch. Les passades eleccions al Parlament britànic també han suposat un sotrac per a les aspiracions de continuar internacionalitzant la causa sobiranista catalana, en bona part a conseqüència del terrabastall sofert pel Partit Nacional Escocès (SNP), que ha passat dels 48 diputats aconseguits en les eleccions del 2019 als 9 en les d'aquest 4 de juliol.

Arran d'això, l'antic lobi català al cor polític del Regne Unit, el Parlament de Westminster, l'anomenat Appg Catalonia, format per diputats, lords i baronesses de diferents partits, però especialment de l'independentisme escocès, ha cessat la seva existència. El fet que ses senyories només puguin ara formar part de sis d'aquestes Appg –literalment, All-Party Parliamentary Groups– també ha contribuït a l'extinció definitiva.

D'aquesta manera, i encara que aquests grups multipartidistes són informals, i que no tenen estatus oficial al Parlament britànic –tot i que es poden beneficiar de l'ús de les seves instal·lacions–, l'independentisme català ha perdut el que havia sigut el seu gran ariet i propagandista més valuós al Regne Unit durant els anys més intensos del Procés i del post-Procés.

En el moment de la creació del lobi, el mes de març del 2017, en formaven part Hywel Williams (Plaid Cymru), com a president, i Douglas Chapman (SNP), com a vicepresident primer. Tots dos han deixat la Cambra dels Comuns arran de les darreres eleccions. A més, hi havia en aquells moments, almenys registrats nominalment a l'Appg Catalonia, 29 diputats, cinc lords i una baronessa.

El partit que més integrants aportava era, com s'ha dit, l'SNP, amb 15 parlamentaris; els conservadors en tenien set i un lord; els laboristes, quatre diputats, dos lords i una baronessa; el Plaid Cymru, tres parlamentaris, inclòs Haywell Williams, a més d'un lord; finalment, hi havia un diputat independent i dos lords més, un per l'Aliança d'Irlanda del Nord i un pels liberaldemòcrates.

Una moció de l'SNP

La creació de l'Appg-Catalònia es va gestar a finals dels 2016, poc després que l'aleshores presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, fos processada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Després dels contactes polítics establerts per qui era en aquells moments el delegat de la Generalitat al Regne Unit, el republicà Sergi Marcén, el parlamentari de l'SNP George Kerevan va promoure una simbòlica moció de suport a favor de Forcadell, en què es manifestava la preocupació per la deriva autoritària del govern que presidia Mariano Rajoy i la cacera judicial a què se sotmetia els líders independentistes. La van subscriure, inicialment, catorze parlamentaris de quatre grups diferents: laboristes, SNP, el Social Democratic i Labour Party d'Irlanda del Nord i el Plaid Cymru.

Kerevan qualificava de "lamentable" que es prenguessin "mesures per eliminar i multar la presidenta [Forcadell] per haver facilitat un debat en una cambra de [càrrecs] electes".

Uns mesos més tard naixia l'Appg-Catalònia, que al llarg del 2017 i amb posterioritat a la suspesa declaració d'independència del 27 d'octubre del mateix any va servir –o almenys ho va intentar– de caixa de ressonància internacional de les aspiracions d'independència d'una part de la societat catalana. El fet, però, és que més enllà de Westminster, els seus actes tenien poc o nul impacte en la societat britànica i semblaven més orientats per al consum intern de l'independentisme.

Amb tot, l'Appg-Catalonia va promoure actes molt rellevants. Carme Forcadell, per exemple, va ser rebuda als Comuns pel seu homòleg, el carismàtic John Bercow, el juliol del 2017. Uns mesos abans, el mes de març d'aquell mateix 2017, el conseller d'Afers Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, va assistir a la sessió inaugural del lobi català, on va vaticinar que els estats europeus, tard o d'hora, haurien de decidir al costat de qui es posaven en el Procés català.

Després de l'1 i el 27 d'octubre del 2017, l'Aggp-Catalonia també va possibilitar la presència a Westminster del president Carles Puigdemont, ja a l'exili, o la de la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie. Ara per ara, només la secció anglesa de l'ANC, i altres agrupacions locals, mantenen aixecada l'estelada a les illes Britàniques.