L'impressor d'Elna que va fer set milions de paperetes per l'1-O

L’home que més paperetes de l’1-O va tenir a les seves mans no va votar al referèndum. No ho podia fer. "Encara no tinc la doble nacionalitat", bromeja Bruno Salvador en declaracions a l'ARA. Ell és l’impressor d’Elna, a la Catalunya Nord, que va fer gairebé set milions de butlletes de vot. La mateixa xarxa que va organitzar l’operació per portar les urnes al Principat des de la Xina va ser qui va contactar amb ell. Després d'haver aconseguit que les urnes ja estiguessin repartides en diferents magatzems a mitjans d'agost, els seus responsables no entenien com no s'havia fet el mateix amb les paperetes. Bàsicament perquè això suposava que s'haurien de distribuir la segona quinzena de setembre amb tot l'operatiu policial ja en marxa amb el risc que implicava. Les batudes policials posteriors en diferents magatzems els donarien la raó.

Preventivament i amb el vistiplau de l'estat major, l'òrgan polític que coordinava l'operatiu, li van encarregar a Salvador fer-ne. I no poques. "El 15 de setembre un amic em demana si puc fer sis milions de paperetes pel referèndum, que són per si de cas, per si intercepten les altres", explica. És el pla B. L'impressor nord-català no va dubtar per l'encàrrec sinó per la quantitat que n'havia d'imprimir. "Ho havia de fer, sí o sí, però no tenia prou paper, el problema era tècnic", assenyala Salvador, fill d'un exiliat republicà que va fugir de Sant Joan de les Abadesses després de la Guerra Civil i que es casaria amb la filla d'una família de pagesos de Saorra, al Conflent, per acabar vivint a Perpinyà ja tota la vida.

Fins aleshores, Salvador, només havia fet comandes d'unes 10.000 o 15.000 paperetes per a eleccions locals. "Vaig encarregar més paper i vaig endarrerir una setmana la feina que estava fent", admet el màxim responsable d'aquesta petita impremta de cinc treballadors. És el temps que van trigar a acabar-les: "Una setmana grossa i el meu germà i una bona colla d'amics també ens van ajudar. Començàvem més aviat i plegàvem més tard", explica sense amagar l'orgull que sent per aquell encàrrec: "Tinc 64 anys i aquest any em jubilo, després 49 anys treballant en impremtes i aquesta és la feina més important que he fet a la meva carrera". Les butlletes no es van quedar ni un sol dia a la impremta i activistes nord-catalans, capitanejats per en Marc (nom fictici), un dels tres cervells de l'operatiu clandestí, van portar-les cap al Principat (vegeu vídeo) perquè ells tenien menys opcions de ser aturats en controls policials.

Aquesta comanda, que va tenir un cost d'uns 10.000 euros després d'ajustar el preu al màxim per solidaritat, no va ser l'única que va rebre. Tornarien a trucar-li. En els dos únics èxits destacables de les forces de seguretat espanyoles per aturar el referèndum, el 20 setembre, la Guàrdia Civil va requisar 10 milions de paperetes en una nau de Bigues i Riells, propietat de l’advocat i militant d’ERC Pau Furriol, i el 28, 2 milions i mig més a Igualada a l'empresa Palibex, que pertany a un dels dos socis d'Events, que organitza els esdeveniments d'Òmnium. Aquestes últimes són algunes de les que havia fet ell. L'anomenada Operació Anubis va deixar en una situació més que delicada la votació per l'element que menys dificultats, a priori, comportava. Els responsables de l'operatiu es consolaven pensant que afortunadament el dia abans que la Guàrdia Civil entrés a la nau de la capital de l'Anoia se n'havia tret la meitat. Però en calien més, amb el que hi havia no es podrien abastir totes les poblacions.

Una setmana abans del referèndum, n’hi van tornar a encarregar a correcuita un milió i mig més, però ell només en va poder fer 800.000. "La resta les va fer una altra impremta de Perpinyà perquè no tenia prou paper", revela Salvador, que assegura que una quinzena de cotxes de Catalunya van pujar entre dijous i divendres a recollir-les. "Una de les dones que va pujar en un dels cotxes a recollir-les em va prometre que em convidaria a una calçotada quan fóssim independents", recorda. Paral·lelament, impremtes i copisteries d'arreu del país van fer paperetes per assegurar que ningú es quedés sense poder votar.

Més enllà de les paperetes, Salvador també va imprimir uns 70.000 cartells del referèndum. "A l'agost, el mateix amic que em va demanar si podia fer les butlletes em va dir si podia imprimir cartells perquè les impremtes del sud estaven molt vigilades i ja els hi havien requisat material", assenyala l'impressor, que deixa clar que a la Catalunya Nord podien treballar amb total tranquil·litat: "No em feia por perquè aquí no passava res, la gendarmeria no vigilava els polígons industrials".  Gairebé quatre després de l'1-O, que assegura que va fer créixer el sentiment de catalanitat a la Catalunya Nord per la repressió policial, confia que es pugui culminar el procés d'independència. "Comenceu vosaltres que nosaltres ens posarem al darrere", subratlla abans d'avisar que aquest cop no creu que hi pugui contribuir de manera directa. "S'hauran d'afanyar si volen fer un altre referèndum que aquest any em jubilo", conclou sorneguer.