L'exdirector del CNI: "Miri'm a la cara i digui'm que vaig poder evitar l'atemptat de la Rambla i no ho vaig fer"

Madrid"Miri'm a la cara i digui'm que jo vaig poder evitar un atemptat i no ho vaig fer". Amb aquesta indignació ha negat l'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán les preguntes sobre una possible "negligència interessada" de l'Estat en els atemptats del 17 d'agost del 2017. Ell ha sigut el primer a comparèixer a la comissió d'investigació sobre els atacs a Barcelona i Cambrils al Congrés. "Si algú pensa o imagina que vam poder evitar la mort de 16 persones i no ho vam fer, és una infàmia, una maldat i una vilesa", ha assegurat en resposta a l'interrogatori de la diputada de Junts Pilar Calvo, que ha denunciat que el govern espanyol no hagi desclassificat la informació sobre el 17-A que havia sol·licitat l'òrgan parlamentari. L'exdirector del CNI s'ha escudat en el fet que la documentació encara sigui secreta per no revelar cap detall dels contactes amb l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, el cervell de la cèl·lula terrorista.

Sense aportar cap prova per desmentir-ho, Sanz Roldán ha negat que estigués a sou dels serveis secrets espanyols. "El senyor Es-Satty mai va ser ni col·laborador ni informador del CNI. Punt. Mai", ha afirmat durant la intervenció dels juntaires. Repreguntat pel diputat dels comuns Eloi Badia, Sanz Roldán ha reiterat que "no va ser confident del CNI" tot i que ha reconegut que agents dels serveis secrets el van visitar a la presó de Castelló tres anys abans. "Potser haurien pogut fer alguna cosa més tenint controlat Es-Satty?", l'ha collat també el diputat d'ERC Jordi Salvador. "No hi ha resposta en obert", s'ha excusat Sanz Roldán, sobre el seu "deure de secret" sobre afers classificats.

El fet que l'interrogatori a Sanz Roldán s'hagi fet sense que el consell de ministres hagi desclassificat el registre de visites d'Es-Satty a la presó de Castelló per part de membres dels serveis secrets i la transcripció de les entrevistes mantingudes, tal com havia demanat la comissió de la cambra baixa, ha impedit aclarir els dubtes i ha generat encara més suspicàcies. A més, una resposta de l'exdirector del CNI amb el micròfon apagat ha encès les alarmes a Junts. "Tot un CNI no sabia que s'estava preparant un atemptat?", ha plantejat Calvo. Sanz Roldán ha dit que "ho sabia qui ho havia de saber" per afegir just després amb el micròfon ja obert que "no reconeix" haver tingut suposadament la capacitat d'haver aturat els atacs. "Ningú que es dedica a la seguretat vol que es produeixi un atemptat", ha insistit.

El líder de Junts, Carles Puigdemont, ha aprofitat la frase pronunciada amb el micròfon apagat per sentenciar a X que ha quedat clar que "la connexió entre l'Estat i els autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils és una evidència de la qual cal estirar el fil".

En tot cas, l'exdirector del CNI ha assegurat que per molt que s'investigui, està convençut que "no es trobarà" que cap element de l'Estat actués amb mala fe en relació amb el 17-A perquè el relat alternatiu a l'oficial "senzillament no va existir". "Si ho haguéssim sabut, com pot concebre algú que no haguéssim posat en marxa el procediment rodat, establert i assajat perquè s'evités aquest atemptat?", ha defensat Sanz Roldán, que ha negat haver ocultat informació als Mossos d'Esquadra i ha argumentat que no es pot "guanyar la guerra" contra el terrorisme sense "haver perdut alguna batalla".

Xoc amb Villarejo

La sentència de l'Audiència Nacional (AN) sobre els atacs, ratificada pel Tribunal Suprem, no va esvair els interrogants sobre l'imam de Ripoll. Afirmacions com les de l'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo han alimentat, a més, teories de la conspiració. Durant una sessió d'un altre judici a l'AN, del cas Tàndem, Villarejo va assegurar que el CNI volia "donar un petit ensurt a Catalunya" en ple Procés i que Sanz Roldán "va calcular malament les conseqüències". "Em preocuparia que Villarejo parlés bé de mi", ha ironitzat l'exdirector del CNI posant en dubte la credibilitat de l'excomissari, que està citat la setmana vinent a la mateixa comissió. El diputat del PP Santi Rodríguez ha criticat que convidar Villarejo és una manera de "seguir alimentant" aquestes teories conspiratives.

Es desclassificaran documents?

"No puc afegir res a aquest afer", "Tinc limitacions legals", han estat frases reiterades per l'exdirector del CNI durant les gairebé dues hores que ha comparegut. "Només me n'eximiria la desclassificació", ha dit. Tot i que el govern espanyol va obrir la porta a fer-ho fa un parell de mesos, encara no s'ha dut a terme. "Quines veritats incòmodes s'amaguen?", ha plantejat Junts, que és qui ho va pactar amb el PSOE i que denuncia ara que "quan és Catalunya la que pateix el terrorisme no se li reconeix el dret a la veritat". Fonts de la Moncloa repliquen que és una "qüestió de temps". "Es desclassificarà el que sigui sense problema. No hi ha res a amagar", sostenen a preguntes de l'ARA.