L'imam de Ripoll estava a sou del CNI? La comissió del 17-A s'activa al Congrés

MadridEl desenllaç judicial de la investigació sobre els atemptats del 17 d'agost de 2017 no va deixar satisfets els familiars de les 16 víctimes mortals dels atacs a Barcelona i Cambrils. La sentència de l'Audiència Nacional, ratificada pel Tribunal Suprem, va deixar preguntes sense resposta. Quina era la relació de l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, el cervell de la cèl·lula terrorista, amb el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) n'és una de les principals. La resolució judicial emesa ja fa més de tres anys la va obviar deixant així que s'estenguessin teories de la conspiració auspiciades per afirmacions com les de l'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo. Durant una sessió d'un altre judici a l'AN, del cas Tàndem, Villarejo va assegurar que el CNI volia "donar un petit ensurt a Catalunya" en ple Procés amb l'imam de Ripoll.

Segons el comissari jubilat, l'exdirector dels serveis d'intel·ligència espanyols, Félix Sanz Roldán, "va calcular malament les conseqüències". La insinuació d'una possible vinculació de les clavegueres de l'Estat amb els atemptats va generar una onada d'indignació a Catalunya. Ara bé, mai s'ha pogut confirmar. Es-Satty era confident del CNI? La seva relació es mantenia durant els atemptats de l’agost del 2017? Com pot ser que organitzés els atacs si el tenien controlat i coneixien els seus vincles amb radicals? A partir d'aquest dimarts la comissió d'investigació del Congrés sobre el 17-A tractarà d'aclarir-ho amb les primeres compareixences, un any després que Junts i el PNB registressin la petició de crear-la amb el suport del PSOE, que la va acceptar com a contrapartida a la investidura de Pedro Sánchez.

El primer a enfrontar-se a les preguntes dels parlamentaris serà justament Sanz Roldán, l'assenyalat per haver calculat malament l'abast de voler donar suposadament aquest "petit ensurt". Ara bé, els diputats hauran de fer l'interrogatori sense haver tingut accés a un dels elements més esperats per treure'n l'entrellat. I és que encara no s'han desclassificat els documents del CNI que la comissió d'investigació va demanar. "El dret a saber la veritat", l'objecte de la comissió, pot veure's compromès davant la negativa del ministeri de Defensa a facilitar la informació reclamada sobre el CNI pel fet que el Consell de Ministres encara no ha fet el pas d'aixecar-ne el secret.

Quina informació falta?

Un dels elements que s'havien sol·licitat i no s'ha enviat és el registre de visites d'Es-Satty a la presó de Castelló per part de membres dels serveis secrets i la transcripció de les entrevistes mantingudes. Sí que s'ha facilitat informació, en canvi, d'altres ministeris sobre, per exemple, el permís de residència de llarga durada de l'imam, la circular policial en què s'adverteix de l'aplicació del reglament europeu sobre precursors d'explosius –Interior diu que "no existeix constància" que n'hi hagi en relació amb els atemptats de Barcelona i Cambrils– o les actes de la Junta de Seguretat entre els Mossos i les forces i cossos de seguretat de l'Estat des del 2011.

"En relació amb la sol·licitud d'informació sobre si hi va haver avisos previs el 2016-2017 sobre els responsables dels atemptats a la Rambla i a Cambrils, així com el seu antecedent amb l'explosió de les bombones de gas a Alcanar, i segons informa el Centre d'Intel·ligència contra el Crim Organitzat (CITCO), cal significar que [...] no es van rebre avisos previs que tinguessin cap relació amb els mateixos", diu Interior a la comissió en un document al qual ha tingut accés l'ARA. Tot just després de Sanz Roldán arribarà aquest mateix dimarts el torn de l'exdirector del CITCO, José Luis Olivera Serrano. La setmana que ve serà el torn de Villarejo i encara han de passar per la comissió càrrecs polítics com Carles Puigdemont o Mariano Rajoy.