L'exdirector del CNI: "L'imam de Ripoll no va ser confident nostre"
Sanz Roldán s'escuda en la no desclassificació de documents per part del Consell de Ministres per no revelar cap detall dels contactes amb Es-Satty
Madrid"Miri'm a la cara i digui'm que jo vaig poder evitar un atemptat i no ho vaig fer". Amb aquesta indignació ha negat l'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán les preguntes sobre una possible "negliglència interessada" de l'Estat en els atemptats del 17 d'agost de 2017 a la comissió d'investigació sobre els atacs a Barcelona i Cambrils al Congrés, que ha arrencat aquest dimarts amb la seva compareixença. "Si algú pensa o imagina que vam poder evitar la mort de 16 persones i no ho vam fer, és una infàmia, una maldat i una vilesa", ha reblat en resposta a l'interrogatori de la diputada de Junts Pilar Calvo, que ha denunciat que el govern espanyol no hagi desclassificat la informació sobre el 17-A que havia sol·licitat l'òrgan parlamentari. L'exdirector del CNI s'ha escudat en el fet que la documentació encara sigui secreta per no revelar cap detall dels contactes amb l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, el cervell de la cèl·lula terrorista.
Sense aportar cap prova per desmentir-ho, Sanz Roldán ha negat que estigués a sou dels serveis secrets espanyols. "El senyor Es-Satty mai va ser ni col·laborador ni informador del CNI. Punt. Mai", ha afirmat durant la intervenció dels juntaires. Repreguntat pel diputat dels comuns Eloi Badia, Sanz Roldán ha reiterat que "no va ser confident del CNI". Ara bé, l'exdirector de l'organisme adscrit al Ministeri de Defensa no s'ha volgut pronunciar sobre els vincles d'Es-Satty amb la Guàrdia Civil. Igual que va fer el CNI, agents d'aquest cos policial també el van visitar quan era a la presó de Castelló tres anys abans dels atemptats. En tot cas, Sanz Roldán ha assegurat que "no es trobarà" que cap element de l'Estat actués amb mala fe en relació amb el 17-A. "Senzillament perquè no va existir", ha assegurat.
Sense desclassificació de documents
La sentència de l'Audiència Nacional sobre els atacs, ratificada pel Tribunal Suprem, va deixar preguntes sense resposta sobre la relació de l'imam de Ripoll amb el CNI deixant així que s'estenguessin teories de la conspiració auspiciades per afirmacions com les de l'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo. Durant una sessió d'un altre judici a l'AN, del cas Tàndem, Villarejo va assegurar que el CNI volia "donar un petit ensurt a Catalunya" en ple Procés i que Sanz Roldán "va calcular malament les conseqüències". "Em preocuparia que Villarejo parlés bé de mi", ha ironitzat l'exdirector del CNI posant en dubte la credibilitat de l'excomissari, que està citat la setmana vinent a la mateixa comissió, la qual cosa ha generat crítiques del PP, que ho veu una forma de donar ales a les teories conspiratives.
Ara bé, el fet que l'interrogatori a Sanz Roldán s'hagi fet sense que el Consell de Ministres hagi desclassificat el registre de visites d'Es-Satty a la presó de Castelló per part de membres dels serveis secrets i la transcripció de les entrevistes mantingudes, tal com havia demanat la comissió de la cambra baixa, ha impedit esclarir els dubtes. "No puc afegir res a aquest afer", "Tinc limitacions legals" han estat frases reiterades per l'exdirector del CNI durant les gairebé dues hores que ha comparegut al·legant que no podia trencar el seu "deure de secret": "Només m'eximiria la desclassificació", ha dit. El govern espanyol va obrir la porta a fer-ho fa un parell de mesos, però encara no s'ha dut a terme.
"Quines veritats incòmodes s'amaguen?", ha plantejat Junts, que denuncia que "quan és Catalunya la que pateix el terrorisme no se li reconeix el dret a la veritat". Fonts de la Moncloa repliquen que és un "tema de temps", però que "la voluntat segueix intacta". "Es desclassificarà el que sigui sense problema. No hi ha res a amagar", sostenen preguntades per l'ARA. Tot just després de Sanz Roldán ha comparegut l'exdirector del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), José Luis Olivera Serrano, que també ha fet referència només començar a les "limitacions" per la no desclassificació. Amb la incògnita de quan i si es podrà accedir a aquesta informació secreta, la setmana que ve continuaran els treballs d'una comissió per la qual encara han de passar càrrecs polítics com Carles Puigdemont o Mariano Rajoy.