BarcelonaLa reivindicació de les "arrels cristianes" de Catalunya i de "l'humanisme cristià", així com l'assistència a nombrosos actes i reunions amb membres de l'Església. Amb aquesta recepta, Salvador Illa va començar la seva etapa com a president de la Generalitat generant sintonia amb la institució catòlica i, un cop ja han passat més de cent dies del seu govern, es constata que s'ha traduït en un clima "molt positiu", segons totes les fonts consultades. "El canvi s'ha notat", diuen algunes veus de l'episcopat, que, si bé recalquen que durant el govern de Pere Aragonès tenien bona relació amb la direcció general d'Afers Religiosos, la presència de la religió en el discurs polític i l'esfera pública distava molt de la que hi ha ara. Quines són les claus de l'idil·li amb Illa?
Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi El president té fil directe amb el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, a qui coneix bé personalment, i, de fet, es van trucar després de la investidura. En plena pandèmia i quan era ministre de Sanitat, fins i tot van coincidir a Queretes, al Matarranya, d'on és originari Omella, i allà ja es va poder copsar la seva bona relació. Fonts de l'arquebisbat recalquen a l'ARA que entre ells dos, així com entre la Generalitat i la institució, "la comunicació és plenament fluida, oberta i sostinguda en el temps". De fet, apunten que "la sensibilitat religiosa [d'Illa] només es pot valorar de manera positiva". Afegeixen que la relació amb l'administració "no és pas una salutació puntual, sinó un diàleg permanent", i que hi ha una clara voluntat de "treballar conjuntament". La primera reunió del Govern celebrada al monestir de Poblet ja els va fer veure que la predisposició era bona.
Illa es va trobar amb tots els bisbes catalans en l'acte del mil·lenari de Montserrat el 7 de setembre, però no és l'única coincidència. També hi va ser amb l'entrada del nou bisbe coadjutor de la Seu d'Urgell i des de l'episcopat de Lleida es destaca fins i tot una altra "sorpresa agradable" que van tenir amb l'assistència d'Illa el 29 de setembre a la inauguració del nou orgue de la catedral. No s'ho esperaven. Hi va anar i va adreçar unes paraules. Però el que es destaca més és que el president "fins i tot va fer un canvi d'agenda per poder venir", ja que havia d'anar a la Fira de Sant Miquel. D'altra banda, el bisbe, Salvador Giménez Valls, i altres homòlegs catalans van mantenir una reunió amb la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i encara n'hi ha d'haver una altra per tractar la preservació del patrimoni. Per això, fonts episcopals de Lleida conclouen que "es nota voluntat de millorar relacions i tenir normalitat, i molta voluntat d'assistir a actes". És a dir, més "diàleg i més presència". Presència també en actes religiosos més enllà de la missa de la Mercè a Barcelona.
Tot i les lloances amb què reben el nou Govern, els bisbats deixen clar que no volen fer "cap posicionament polític" ni valoració de la tasca del Govern. En tot cas, fonts eclesials consultades detallen que Illa ja tenia aquesta "sensibilitat" religiosa quan era alcalde de la Roca del Vallès, on assistia als oficis religiosos i tenia sintonia amb el clergat. El mateix Illa ha defensat en nombroses ocasions que el tarannà cristià forma part del seu credo i la seva manera de fer, des d'una perspectiva oberta. Fins i tot va rebre fa dos anys un guardó de la Fundació Fernando de los Ríos, vinculada a Cristians Socialistes del PSOE, un grup amb el qual el president ha sintonitzat.
Més complicitat
Una de les persones clau en l'Església catalana i amb la qual ha conversat Illa en diversos actes és l'arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense –que agrupa els bisbats catalans–, Joan Planellas. El portaveu de l'episcopat tarragoní, Òscar Bardají, apunta que "el president Illa té interès a venir a Tarragona i fer coses amb l'arquebisbat". Alhora, subratlla que "amb el Govern hi ha bona predisposició a col·laborar" i que "és positiu que sigui conscient de la importància de la religió catòlica a Catalunya" i que calgui col·laborar en molts àmbits com ara el sanitari, l'escolar o el patrimonial.
Bardají destaca el "reconeixement" del paper de la institució i els detalls com ara l'assistència del conseller de Justícia, Ramon Espadaler, amb qui també s'ha reunit Planellas, a l'acte de beatificació a la Sagrada Família de dos màrtirs de la Guerra Civil. Una part del clergat fins i tot confia que ara els mitjans de comunicació públics parin més atenció a l'Església, que ara consideren "esbiaixada" i focalitzada en qüestions negatives i no pas en l'obra social.
Després de la investidura d'Illa, qui va felicitar el nou president va ser el mateix Planellas en una declaració als mitjans en què va recalcar que és un exercici de normalitat democràtica. Planellas és del sector més catalanista del clergat, en un episcopat que diverses fonts eclesials constaten que no és el dels anys noranta pel que fa a perspectiva nacional, o de fa una dècada, quan se signaven manifestos de suport a les aspiracions nacionals catalanes.
Vistiplau de les entitats
En les entitats cristianes de base i catalanistes, l'aproximació d'Illa al fet religiós també ha agradat. El president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Joan Maluquer, "celebra" que el president "assumeixi el fet religiós i no se n'amagui", com també sosté que ho van fer Jordi Pujol, Artur Mas o el mateix Carles Puigdemont i Quim Torra, a més de l'exvicepresident Oriol Junqueras. "No es pot fer omissió de les arrels cristianes de Catalunya, desvirtuar això és tant com si renunciéssim a la llengua", etziba. També recalca que la direcció general d'Afers Religiosos "funcionava bé amb Pere Aragonès".
Per la seva banda, la portaveu del col·lectiu feminista catòlic Alcem la Veu, Noemí Ubach, assegura que "és molt positiu que hi hagi un acostament al fet religiós i que el visibilitzi" perquè "és important que tingui un rol en l'esfera pública". Precisament, apunta que la religió es viu "de manera comunitària" i que una part important de la població és creient.
Per contra, associacions laïcistes com la Fundació Ferrer i Guàrdia aposten perquè no hi hagi rastre de la religió en l'espai públic i que l'administració se'n mantingui al marge de manera militant.
