Sergi Pardos-Prado: "L'ideal és no parlar d'immigració"

BarcelonaSergi Pardos-Prado és catedràtic de ciència política de la Universitat de Glasgow i membre del comitè assessor de migracions del Regne Unit, un ens independent que dona "assessorament independent i basat en l'evidència" al govern anglès. Atén l'ARA per explicar quins són els estudis més recents sobre l'abordament de la immigració en el debat polític.

Per què l’extrema dreta està fent forat a Europa?

— Hi ha moltes explicacions, però en citaria d'econòmiques i culturals. Les explicacions econòmiques es deuen sobretot a la desigualtat creixent entre persones i també entre regions. Les localitats que han experimentat més ajustament fiscal o deslocalitzacions són les que estan darrere del creixement de l'extrema dreta. I, d'altra banda, també hi ha la qüestió cultural: hi ha una ansietat de tipus cultural per la globalització, de voler preservar la identitat i la llengua per si en un futur es diluirà en un magma multicultural. Aquestes tensions generen sentiments de desafecció envers el sistema polític.

I com han de combatre l'extrema dreta els partits tradicionals?

— Hi ha un gran debat a la ciència política sobre què fer. La temptació, sobretot dels partits de dreta i centredreta, però també de centreesquerra amb un electorat de treballadors de baixa qualificació –que és el típic de l'extrema dreta–, és aproximar-se a la posició de la dreta radical. Però ara s’ha demostrat amb estudis recents que aquesta estratègia comporta molts més riscos que beneficis i el motiu és que els partits establerts fan dues coses fent això: incrementen la importància d’aquest tema, que és un tema que en el fons ells no dominen, sinó que domina un competidor i, d'altra banda, els donen legitimitat. Un dels motius pels quals l'extrema dreta és minoritària és perquè es percep com una opció extrema i perillosa per la democràcia liberal, però si un partit de tota la vida, centrista, comença a dir el mateix, el votant mitjà pot dir, "ostres, no era tan radical". Aquesta estratègia et dona rèdits electorals nuls o ajuda el competidor més extrem.

La solució és no parlar d'immigració?

— Idealment és no parlar del tema, el que passa és que això a vegades no és possible. L’estratègia d'aproximar-se a la dreta radical pot funcionar en dues o tres circumstàncies: si no tens un competidor creïble en l’espai que abandones; si el sistema electoral és majoritari, un sistema en el qual optar per una opció minoritària és llançar el vot; o quan l'opció d'extrema dreta acaba de néixer. En el cas de Catalunya, per exemple, si Junts es desplaça a la dreta per intentar evitar el creixement de l'Aliança Catalana podria funcionar si no tingués ningú al centreesquerra optant per l'electorat que deixa de banda, però això no es dona. Si mires dades, ERC i Junts comparteixen un electorat que té una percepció similar en termes d'immigració. Un 60-70% dels votants independentistes o nacionalistes en són bastant favorables i hi ha al voltant d'un 20-30% que és antiimmigratori. Si Junts vol fer un moviment per no perdre aquest 20-30%, s'arrisca a perdre'n de l'altra banda davant d'ERC. A Catalunya tampoc hi ha un sistema majoritari –és proporcional– i l'única circumstància que es compliria és que Aliança Catalana és un fenomen nou. Hi ha més riscos que beneficis.

Hi ha alguna manera de parlar d'immigració sense assumir el patró de l'extrema dreta?

— Hi ha dues dimensions de la immigració: el flux d’entrada i els drets dels migrants un cop són al país. Estudis recents demostren que si ofereixes l'opció de controlar la immigració, que això no és necessàriament d'extrema dreta, perquè dius immigració sí, però legal, també per protegir els immigrants –en un sistema molt inclusiu veiem immigrants al sud d'Espanya treballant en condicions infrahumanes– perquè els garanteixes una igualtat de drets, els votants antiimmigració estan disposats a tolerar-ho i això t'evita parlar en els termes d'extrema dreta, que relaciona la immigració amb el crim o parla d'incompatibilitat cultural o de religió.

Però quan comences a parlar de restringir la migració, no estàs assumint una part del discurs de l’extrema dreta que creu que hi ha massa immigrants?

— Això és cert, però és realment un dilema. Una part de control de la immigració potser sí que s’ha d’assumir. Immigració sí, en funció de les necessitats econòmiques del país perquè els immigrants poden aportar molt i amb una igualtat de drets. Això no és un discurs d'extrema dreta, però també és cert que no és d'obertura total.

Hi ha algun lloc a Europa on s'estigui neutralitzant l'extrema dreta?

— Si partim del supòsit que l'extrema dreta no tingui representació, crec que això no és possible en aquest moment. Té un electorat minoritari, però existeix. Però hi ha un bon exemple del que no s'ha de fer: Holanda. El partit liberal conservador que ha estat al poder durant molts anys va decidir parlar d'immigració (ningú els hi demanava, però ho van fer) i hi ha hagut per primer cop la victòria d'extrema dreta.