L'horitzó de Puigdemont

BarcelonaEl futur de Carles Puigdemont ha sigut incert des del moment que va trepitjar per primer cop Brussel·les després de la declaració d'independència l'any 2017. Des de llavors ha guanyat tots els polsos al Tribunal Suprem a Bèlgica, Alemanya i Itàlia, però ara s'acosta la batalla final d'aquest recorregut judicial de cinc anys: l'escenari serà Luxemburg, a la seu de la justícia de la Unió Europea. A aquest horitzó s'hi ha sumat a última hora la reforma del Codi Penal pactada entre el PSOE i Esquerra, que obre noves incògnites en el futur de l'expresident.

Però anem a pams. Primer cal tenir en compte que qualsevol decisió respecte a una eventual extradició de Puigdemont està condicionada al que digui el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que és qui marcarà el terreny de joc als estats europeus que es puguin trobar de nou en la dicotomia d'entregar o no l'expresident. Quan es parla de Luxemburg s'ha de distingir entre dos tribunals, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), que s'encarrega bàsicament dels recursos de persones físiques o jurídiques en contra de decisions de les institucions de la UE, i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que vetlla per garantir el compliment de la legislació europea per part dels estats.

En el Tribunal General de la Unió Europea hi haurà novetats la setmana que ve. Puigdemont va interposar un recurs –juntament amb Toni Comín i Clara Ponsatí– contra la decisió de l'Eurocambra de retirar-li la immunitat perquè pogués ser jutjat al Suprem. Aquest 25 de novembre a les 9.30 hi ha la vista oral del cas. A la cita les parts exposaran els seus arguments: l'advocat Gonzalo Boye tindrà vint minuts, el Parlament Europeu quinze, mentre que el Regne d'Espanya en tindrà deu, ja que és part adherida i per tant tampoc té capacitat de recurs si no li agrada la decisió final. Aquestes intervencions seran analitzades pels jutges de la sala sisena del tribunal, que podran fer preguntes a totes les parts. Els magistrats són Maria José Costeira; Maryana Kancheva; Ulf Öberg; Peteris Zilgalvis i Elisabeth Tichy-Fisslberger.

Entre el pròxim mes de gener i març, doncs, emetran el veredicte sobre si l'Eurocambra va actuar correctament a l'hora de concedir el suplicatori al Tribunal Suprem o, per contra, com defensa l'advocat Gonzalo Boye, l'haurien d'haver rebutjat perquè es tracta d'un cas de persecució política. Una tesi que l'advocat reforçarà ara amb l'última reforma del Codi Penal: Boye s'agafarà a les declaracions del govern espanyol en què afirma que han modificat la llei ad hoc per poder portar Puigdemont a Espanya. "Què és això, sinó persecució política?", etziba la defensa.

En cas que Puigdemont mantingués la immunitat seria un triomf molt important per a la seva estratègia, ja que el Suprem no podria emetre euroordres contra ell mentre fos eurodiputat. Podria viatjar per tots els països de la Unió Europea amb la seguretat de tenir un pronunciament favorable de la justícia i, fins i tot, es podria plantejar retornar a Espanya. Una decisió "personal i política" que, en tot cas, "comportaria risc", perquè no hi ha garanties –asseguren– que el Suprem respectés la resolució del TGUE.

Però també pot ser que passi el contrari: que el Tribunal General li retiri la immunitat i quedi a mercè del que decideixi Bèlgica sobre la seva extradició. I aquí és on apareix l'altra carpeta que tenen els exiliats de Junts a Luxemburg: les qüestions prejudicials que va plantejar el jutge Pablo Llarena al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

De les prejudicials en depèn el futur de Puigdemont, però també el de Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig –Marta Rovira està en una altra situació perquè Suïssa no forma part del sistema d'euroordres–. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha de dictaminar si Bèlgica va actuar correctament quan va rebutjar l'entrega de l'exconseller Puig per "risc de vulneració de drets fonamentals" i pel perill que no es respectés la seva presumpció d'innocència. A diferència de la immunitat, aquesta causa la va obrir el jutge instructor de l'1-O Pablo Llarena, ja que va qüestionar si, amb la decisió de Puig, els tribunals belgues s'havien extralimitat i incomplert la legislació europea.

No hi ha data per a la resolució sobre les prejudicials, però ja s'ha pronunciat l'advocat general Richard de la Tour –com a pronunciament previ a la sentència– i ho va fer alineant-se amb Llarena: va considerar que Bèlgica no podia rebutjar l'entrega de Puig si no s'han demostrat les "deficiències sistèmiques i generalitzades" del sistema judicial espanyol d'acord amb "dades objectives, fiables, precises i degudament actualitzades".

Malgrat aquesta opinió, en tot cas, Boye es mostra optimista perquè defensa que la jurisprudència del TJUE és favorable a les seves tesis: que els estats han de tenir marge per rebutjar l'extradició si hi ha risc de vulneració dels drets fonamentals. I que, per tant, Bèlgica va actuar correctament quan va concloure que el Suprem no era el jutge competent per demanar l'entrega de Lluís Puig. En aquest procediment, tot i que ja només queda la sentència, Boye ha demanat la reobertura de la fase oral, ja que vol aportar "nous fets": vol al·legar que ha estat espiat a través de Pegasus mentre durava el procés per part del seu contrincant, el Regne d'Espanya.

El millor i el pitjor escenari per a Puigdemont

Amb aquests dos camins oberts, quin és el millor escenari per a Puigdemont? A parer seu, guanyar seria que Luxemburg esmenés la plana a l'Eurocambra. Ara bé, la victòria també té graus: el triomf total seria que el tribunal li mantingués la immunitat admetent la "persecució política" –un escenari difícil–, mentre que una victòria menys absoluta seria que el TGUE conclogués que hi va haver manca d'imparcialitat per part de la comissió d'Afers Jurídics de l'Eurocambra, presidida per un dirigent de Ciutadans, i que s'hagués de repetir el suplicatori des de l'inici. El que està clar, en tot cas, és que si el TGUE no dona la raó en tots els arguments a l'expresident, la seva defensa recorrerà al TJUE -que actua com a segona instància- per esgotar totes les possibilitats per intentar guanyar.

Ara bé, les coses també poden anar malament per a l'expresident: el seu pitjor escenari seria perdre la immunitat al TGUE i al TJUE, les prejudicials davant de Llarena i tornar a haver de batallar en un procediment judicial ordinari d'extradició. ¿I què passaria en aquest punt? La defensa de Puigdemont assegura que, per començar, l'alt tribunal hauria de tornar a demanar un altre suplicatori al Parlament Europeu. Com que el suplicatori actual és una petició per sedició i malversació, interpreta que si aquests delictes canviessin arran de la reforma del Codi Penal se n'hauria de sol·licitar un de nou.

¿I per quins tipus penals el podrien demanar? Segons les mateixes fonts, el Suprem no podria acusar-lo de desordres públics agreujats perquè aquest delicte no existia com a tal el 2017 –i això és una de les qüestions, asseguren, que van quedar clares en el cas de Valtònyc, també davant la justícia belga–, de manera que només el podrien demanar per malversació. I, en aquest cas, també descarten que l'extradeixin a Bèlgica, ja que a diferència d'Alemanya no considera que aquest delicte sigui part de la llista de 32 que són d'entrega automàtica. Tampoc veuen viable que els belgues l'entreguin d'acord amb la "doble incriminació", ja que en el seu codi penal no es recull la malversació sense lucre personal, com tracta l'1-O la sentència del Procés.

Per a la defensa de Puigdemont, doncs, la possibilitat de ser extradit és remota, malgrat el que assegura el govern espanyol: que gràcies a la nova reforma del Codi Penal l'expresident acabarà davant del Tribunal Suprem i jutjat.

Els mesos vinents desvelaran qui té la raó.