L'hora de Pere Aragonès

BarcelonaEsquerra ha guanyat el pols amb Junts pel lideratge del bloc independentista i, per tant, li correspon a Pere Aragonès dur la iniciativa en les negociacions per formar govern, donada l’àmplia majoria que sumen els dos partits amb la CUP. Aquesta és la lectura partidista del resultat d’ahir, però també n’hi ha una més de fons, i de resposta més difícil: el plebiscit intern a l’independentisme entre pragmàtics i unilateralistes. Aquí la clau és com es compten els vots de la CUP, que en aquestes eleccions s’ha convertit en una mena de vot refugi per als descontents amb les batalletes entre ERC i Junts.

Si ens atenem al programa electoral, la CUP es mou en una ambigüitat calculada, ja que defuig la DUI immediata i aposta per tornar a fer un referèndum unilateral el 2025. La seva candidata, Dolors Sabater, ha estat especialment crítica amb cert independentisme màgic i així s’ha alineat amb ERC. En el que sí que la CUP es diferencia d’Esquerra, però, és en la relació estratègica que s’ha d’establir amb el govern espanyol: aquí la CUP està clarament ubicada en el mateix costat que Junts, a favor d’una política de no col·laboració amb l’executiu Sánchez-Iglesias i molt escèptica amb la taula de diàleg.

Aragonès, doncs, també haurà de fer equilibris en les negociacions de la investidura i, per equilibrar les posicions, li aniria bé que els comuns se sumessin d’alguna manera a la governabilitat. D’aquí també les crides a un front ampli sobiranista, perquè en aquest escenari Esquerra se situa clarament al centre. Si depèn només de Junts i la CUP, la política de diàleg amb l’Estat pot quedar curtcircuitada.

No és previsible, però, que la CUP plantegi un programa de màxims en l’àmbit nacional (difícilment ERC i Junts li compraran ara fer un referèndum unilateral el 2025), però en canvi sí que buscarà algun rèdit en política econòmica i social. Aquí Aragonès, que no és sant de la devoció dels cupaires, s’haurà d’esforçar de valent per estirar des dels dos extrems, ja que a Junts, tot i la retòrica unitarista de Borràs, encara hi ha un sector liberal que té al·lèrgia als cupaires.

Canvis al Govern

Si se supera la fase de la investidura, caldrà entrar a fons en la composició del Govern. A la CUP hi pot haver debat sobre si entrar-hi o no, però difícilment triaran una opció que els lligaria de peus i mans. Per tant, el més lògic és repetir un bipartit amb la correlació de forces canviada: presidència de la Generalitat per a Esquerra, i vicepresidència i presidència del Parlament per a Junts. El Govern hauria de ser 50%-50%, cosa que no es va aconseguir el 2017 per la sorprenent decisió de Junts de deixar en mans d’ERC els dos grans departaments socials, Salut i Educació. L’acord s’hauria de fonamentar en unes “noves bases” que evitessin els problemes del Govern actual. En bona part això dependrà del factor personal. Per això ara és l’hora de Pere Aragonès.