L'històric alcalde del PSC que transcendia la marca (i el rumb) del partit

BarcelonaQuaranta-vuit anys de militància, trenta-cinc de regidor i divuit com a alcalde, quinze dels quals amb majoria absoluta. Les xifres de Josep Mayoral (Granollers, 1954) parlen per si soles. L’històric alcalde del PSC a la capital del Vallès Oriental va deixar dimarts el càrrec després d’una carrera dedicada a "un projecte de ciutat, no de partit". El Mayo va transcendir les sigles que representava en una població aliena al cinturo roig i va cultivar una marca pròpia basada en la proximitat. “El meu despatx és el carrer”, reivindicava, i d’aquí les visites porta a porta als barris o les passejades, llibreta en mà, per recollir demandes dels veïns que després convertia en deures per al seu equip de govern.

Economista i exprofessor de l’Escola Municipal de Treball, la seva fidelitat als principis fundacionals del PSC li va generar desacords amb la direcció nacional. Secretari de política municipal amb Pere Navarro, va allunyar-se de l’executiva amb la renúncia al dret a decidir. “Hem de reclamar un referèndum legal i acordat”, defensava després de l’1-O. També es va oposar al 155, però la seva ascendència municipalista -també va ser vicepresident de la Diputació- li va permetre continuar sent vers lliure fins al final.

Del seu pas per l’Ajuntament destaquen l’impuls d’equipaments municipals, la conversió en zona de vianants del centre i l’obsessió per posar Granollers al mapa. Vicepresident de Mayors for Peace i implicat en la xarxa de Ciutats Educadores, va atraure dos Mundials d’hanbol. La crítica d’una oposició que en ocasions s’havia sentit desatesa va ser mínima en el seu ple de comiat, on segons Som Granollers es va sentir algun “No volem que pleguis” entre el públic. “Tot té un final”, havia dit ell. Començant pel fet que a la Festa Major l’alcaldia ja no serà de la colla dels blaus. La seva successora, Alba Barnusell, és blanca. “Ja veurem qui seran els millors, el diumenge ho diran al balcó”, diu l’himne de l’emblemàtica cita. El fragment pren ara un nou sentit en el camí cap a les urnes del 2023.