Quan l’extrema dreta va reivindicar l’incendi de Montserrat
El Govern va comprar subfusells a Israel per armar els agents rurals però l’Estat els va requisar
BarcelonaAquest dimecres fa 35 anys des que la muntanya de Montserrat va quedar consumida per un foc devastador. El 18 d’agost del 1986, Catalunya va viure amb el cor encongit com l’incendi arribava a les portes del monestir, que va quedar incomunicat i sense llum durant hores. La virulència de les flames, que van arrasar el 75% de la superfície de la muntanya, va fer que es plantegés evacuar tot el personal resident a l’abadia, tot i que finalment només ho van fer les monges de Sant Benet, així com el miler de turistes i feligresos que hi havien anat de visita.
Era el quart incendi que patia Montserrat en només onze dies. Si ja se sospitava que alguns dels anteriors havien estat intencionats, aquest encara aixecava més suspicàcies. Els bombers van trobar conills amb cotó untat amb líquid inflamable i l’incendi es va originar en tres punts diferents del parc natural. Poc abans de les vuit de les vespre, una persona va trucar al diari Avui i va reivindicar l’incendi en nom de Milícia Catalana, una organització paramilitar espanyolista que atemptava contra seus d’entitats i organitzacions independentistes, llibreries catalanistes i també clíniques on es practicava avortaments com la Dexeus o locals d’ambient.
Ho va fer llegint un comunicat. “Milícia Catalana es fa responsable de l’incendi de Montserrat que ha estat provocat perquè el monestir és el bressol del separatisme i com a resposta als atemptats de Terra Lliure”, va explicar el suposat autor de l’incendi, David Bertrán, un jove de 18 anys. Va ser detingut per la Guàrdia Civil just després de fer la trucada al rotatiu en una cabina telefònica del Bruc i no deixava de referir-se al foc excitat amb l’acció que havia comès. Després de declarar a la caserna de la Guàrdia Civil d’Esparreguera, va ser traslladat als jutjats d’Igualada, on el jutge el va deixar en llibertat el mateix dia. Les proves no eren concloents.
Cremar un símbol de Catalunya
“Hi havia la voluntat de cremar Montserrat com a símbol de Catalunya perquè el gran incendi va venir precedit de com a mínim dos incendis que no van quallar que havien estat provocats”, explica Josep Miró i Ardèvol, l’aleshores conseller d’Agricultura. I afegeix: “Teníem informació de camp que hi havia intents sistemàtics de fer un gran incendi des de dies abans”.
L’oposició no avalava aquesta hipòtesi. “L’oposició es negava a acceptar-ho i ho interpretava com un argument exculpatori. El PSC sempre va mantenir que era un discurs victimista”, lamenta Miró. Qui sí que validava aquesta tesi era l’esquerra independentista, agrupada al voltant de l’MDT. “En aquells anys els feixistes calaven foc als nostres boscos amb un lema que deia: “¿Queréis una Cataluña para vosotros solos? La tendréis pero quemada ”, recorda Carles Garcia, que va ser militant del Front d’Alliberament Català (FAC). Ell i altres activistes d’aquesta organització armada que va actuar als anys 70 van ser citats a la conselleria d’Agricultura. “Ens van proposar entrar d’agents forestals com a voluntaris per reforçar el cos amb persones de total confiança i voluntat patriòtica”, relata el que va ser un dels quatre presos de la fuga de Segòvia que va aconseguir arribar fins a França. Miró admet les reunions amb gent provinent del FAC: “Buscàvem gent compromesa i el posicionament de la conselleria trobava ressò en aquest sector”.
Traspàs sense armes
La polèmica arribaria amb l’armament. Aquell any l’Estat va traspassar a la Generalitat l’Icona, el cos que gestionava els incendis, però no les armes de què disposaven. “Era una limitació de les nostres competències i no érem més que l’Estat però tampoc menys”, denuncia l’exconseller.
Davant la negativa de l’Estat, la conselleria va comprar subfusells automàtics a Israel, però la Guàrdia Civil els va requisar a la duana. Miró va mantenir diferents reunions amb el llavors delegat del govern espanyol a Catalunya, Francesc Martí Jusmet, però no van servir de res. “Era un diàleg de sords. Interpretaven que volíem crear un grup paramilitar”, lamenta Miró. La Generalitat tampoc va presentar batalla. “El Govern va renunciar a tenir un cos armat perquè era un tema polèmic i incòmode”, diu Miró evitant relacionar-ho amb el fet que Terra Lliure seguís activa.