L'extrema dreta contra els 'piolins'

BarcelonaLes imatges de la Policia Nacional carregant contra els manifestants (d'extrema dreta els més actius, però no tots) a les portes de la seu del PSOE al carrer Ferraz de Madrid deuen haver provocat més d'un curtcircuit mental ("porputodefenderespaña" que deia un) i algun mig somriure entre independentistes o altres col·lectius més avesats als xocs amb les forces de l'ordre. El cas és que l'extrema dreta no està programada (ni segurament preparada) per enfrontar-se a aquells que considera els seus aliats i a l'ús de tàctiques de guerrilla urbana més propis dels grups antisistema. Al contrari, el seu objectiu és defensar l'ordre establert i donar cobertura a l'Estat des dels marges de la llei, confiant que sempre n'obtindran una resposta benèvola (vegeu l'assassinat de Guillem Agulló, per exemple). D'aquí l'estupefacció d'alguns ahir, i com fins i tot n'hi va haver que es van girar contra la policia fent servir l'apel·latiu que més mal els fa: "Piolins, que sou uns piolins, us haurien d'haver llançat al mar a tots a Barcelona", va cridar algú altre per a joia dels bastonejats durant l'1-O.

El marc mental dels que es manifestaven a Madrid era el següent: Espanya està en perill (i així ho repeteixen un cop i un altre els altaveus de la dreta mediàtica) i, per tant, cal sortir al carrer a defensar-la. El que es va viure ahir a Madrid és el més semblant a l'assalt al Capitoli o a Brasília que ha passat a Espanya, i ara la incògnita és saber si anirà a més o és una espiral que quedarà truncada. D'entrada, crida l'atenció que el PP no hagi condemnat les manifestacions ni se n'hagi desmarcat clarament. És una mica el que li passava a l'independentisme durant les protestes violentes postsentència: allà al carrer hi havia, també, gent seva. Gent gran lectora de l'Abc, famílies amb nens, cayetanos, etc. Hi ha una norma en política que dicta que mai pots anar en contra dels teus, encara que facin coses que no t'agraden.

Avis i nens

Ara bé, queda clar que per a la dreta ahir es manifestava gent de bé que no mereix ser tractada com els "CDR". En canvi, les famílies i els avis de l'1-O sí que mereixien rebre bastonades i pilotes de goma? De les pitjors coses que han passat aquests anys ha estat l'intent de deshumanitzar l'adversari. Els independentistes no eren persones normals ni ciutadans amb drets, sinó una mena de zombis adoctrinats als quals només es podia despertar del seu malson a cops de porra. Ara bé, quan les porres cauen sobre els caps dels meus la cosa canvia. Llavors la dolenta és la policia. Cal veure-ho per creure-ho. El relat, però, no serà aquest, sinó que la responsabilitat serà per al ministre Marlaska, el delegat del govern a Madrid i els "avalotadors professionals". Vox ja ha fet aquest migdia una crida als seus a "no caure en la provocació" perquè l'objectiu de Sánchez és enfrontar "la policia amb el seu poble".

I, com sempre passa en política, cal preguntar-se: Cui prodest? A qui beneficia tot això? La tensió al carrer deixa Feijóo emparedat entre Sánchez i Vox, en terra de ningú. En canvi, al president espanyol l'espectacle li serveix per reagrupar les files socialistes encara més i per llançar el seu missatge favorit: "Si no soc jo, són aquests els que vindran. Vosaltres mateixos!"