Joan Anton Mellón: "L’extrema dreta és un perill absolut: necessiten pensar que hi ha superiors i inferiors"

BarcelonaEl catedràtic de ciència política de la UB, Joan Anton Mellón, ha publicat el llibre La nostalgia fascista del futuro (Icaria, 2024), escrit amb el politòleg Ismael Seijo, en un moment de creixement de l’extrema dreta a tot Europa. El politòleg explica que històricament aquest espai ideològic ha estat un conglomerat de grups com els ultranacionalistes, els integristes catòlics, els feixistes...

Com s’explica l’auge de l’extrema dreta en general?

— Hi ha una onada reaccionària, i les raons són sistèmiques, com la desafecció per les estructures democràtiques per la seva incapacitat de resoldre els problemes socioeconòmics. Mentrestant, la dreta radical va impulsant règims il·liberals, que amb una façana democràtica buiden el contingut democràtic i restringeixen llibertats. A Espanya és clau el nacionalcatolicisme, component del franquisme, i han perdut la vergonya. Pel que fa a Sílvia Orriols, emergeix per la decepció del Procés i el trauma dels atemptats.

L'islam és el camp de batalla de l’extrema dreta. ¿És comparable amb l’odi contra els jueus dels anys 30?

— Són situacions diferents, però el feixisme clàssic connecta amb misèries profundes. L'ultranacionalisme necessita un cap de turc a qui traslladar els problemes socials perquè deixin d’analitzar-se com a sistèmics i socioeconòmics i individualitzar-los.

¿Fins a quin punt hi ha una continuïtat entre el feixisme i la dreta radical?

— Tenen trets culturals en comú, són hereus d’aquests idearis i el que han fet és reconvertir-los per adaptar-los a la nova realitat en una època d’hegemonia dels valors democràtics. Cal recordar que Hitler va dir que havia arribat al poder per la desesperació del poble alemany. El context és diferent, però tampoc s’explica que a l'Argentina arribi al poder Milei si no és per la desesperació. Som en una disjuntiva: o aconseguim democràcies avançades o entrem en realitats sistèmiques que poden portar a l’autoritarisme.

Com s’expliquen les diferències entre partits ultres del mateix tarannà?

— Bàsicament per factors culturals, cada societat té trets diferenciadors. En canvi, en economia l'opció [general] és el neoliberalisme.

¿Les democràcies estan en perill?

— Els valors democràtics són hegemònics i el marge de canvi sistèmic d’un partit és reduït. On hi ha més marge d’actuació és en els factors culturals. Si estiguéssim en una crisi incontrolable ja veuríem, perquè de la desesperació en pot sortir qualsevol cosa, i la prova és Milei.

¿L’extrema dreta se sent còmoda amb la guerra d’identitats?

— S’està produint una guerra cultural. L’esquerra l'ha descuidat i ho està pagant. Els factors culturals són fonamentals: per exemple, davant del feminisme hi ha una reacció per mantenir privilegis, però també estem funcionant amb una idea d’Espanya reaccionària, essencialista i antidemocràtica: la idea va de Vox a un sector jacobí del PSOE. És clau reivindicar un concepte diferent com el de Pi i Margall.

Quin risc té que l’extrema dreta digui que la nostra societat és incompatible amb les del nord d’Àfrica?

— És un perill absolut, perquè és una doctrina d’odi que va en contra de la convivència. Necessiten pensar que hi ha superiors i inferiors: els superiors han de manar i els inferiors han d’obeir. En una situació extrema, com va ser el feixisme clàssic, fins i tot esclavitzats.

Així, ¿Abascal té el mateix rerefons de pensament que Franco, Hitler i Mussolini?

— En última instància, sí. [Creuen que] hi ha éssers superiors i inferiors, i necessiten creure’s superiors.

¿Parteix d’una concepció militar?

— Jeràrquica. Després li has de donar el contingut que vulguis, pot basar-se en qüestions racials, culturals...

¿El conflicte cultural amb l’islam el veuen inevitable o l’atien?

— Fan una tergiversació absoluta de la història. Quan els musulmans desembarquen al sud d’Espanya triguen nou mesos a arribar als Pirineus. A treure’ls van trigar vuit segles. Quan parlen de superioritat cultural és per riure. Per això fan una tergiversació tan gran i estan en contra de la memòria històrica, perquè volen que la gent estigui estupiditzada i visqui en un perpetu present. En el fons és la defensa de privilegis.

L’eurodiputat de Vox Hermann Tertsch va publicar una fotografia sobre "l’alliberament" de Franco d’Espanya. ¿Als votants ja els va bé?

— Vox intenta que les bases del PP adoptin els seus criteris, fer el sorpasso i substituir-lo. I Feijóo s'equivoca quan, en lloc de desmarcar-se, adopta més [el discurs de Vox], com quan va parlar d'okupes immigrants. Le Pen ja va avisar: entre l’original i la fotocòpia la gent es quedarà amb l’original.