L'extrema dreta ja s'atreveix contra el rei

BarcelonaEls deu anys del regnat de Felip VI es van produir només una setmana abans de la signatura del cap d'Estat a la llei d'amnistia, la qual cosa va provocar crítiques des de les files ultres. Si bé la dreta i l'extrema dreta s'havien erigit en els màxims defensors de la monarquia, la nova formació S'ha Acabat la Festa ja ha declarat la guerra per això al rei i Vox li ha començat a fer peticions constitucionalment impossibles. Estem davant una nova etapa en la relació de la monarquia i l'extrema dreta? ¿Perilla el suport de la dreta radical a la Zarzuela?

El canvi substancial és que ara s'atreveixen a criticar-lo o posar-lo en un compromís. Mentre l'eurodiputat Alvise Pérez, líder de S'ha Acabat la Festa, es va declarar "el primer antimonàrquic" i va qüestionar la despesa per mantenir el Palau de la Zarzuela, el líder de Vox, Santiago Abascal, va lamentar que "fins i tot han obligat el rei a signar una llei que deslegitima el seu discurs del 2017" i va reclamar "a totes les institucions un esforç gran en defensa de si mateixes i dels interessos d'Espanya". "Si no ho fan, acabaran deslegitimades per complet", va rematar. De totes maneres, el setembre del 2023 el secretari general de Vox, Ignacio Garriga, ja va animar a Felip VI a actuar com el 2017 contra el Procés en cas que s'aprovés l'amnistia, "convençut" que ho faria juntament amb els tribunals per evitar el "cop d'estat des de la Moncloa". I encara hi ha un matís més: per als de Santiago Abascal, la monarquia no és superior a la unitat d'Espanya, ja que ell ha estat clar en diverses ocasions, com el 2022 a EsRadio: "Alguns elegim abans una república unitària que defensi la unitat nacional que una monarquia confederal", va dir.

Vox sempre ha defensat la monarquia parlamentària, tot i que les seves exigències hagin augmentat. En canvi, Alvise Pérez ja s'havia mostrat crític amb la reina Letícia. El vicerector de la Universitat Abat Oliba, Sergi Rodríguez López-Ros, que és historiador expert en l'evolució de la monarquia, detalla a l'ARA que la institució "té una mala salut de ferro". Ara bé, afegeix que veu "més perill" pel rebuig que manifesta ara l'extrema dreta que no pas per l'esquerra o el sobiranisme. Subratlla que fa 40 anys, durant la Transició, a Joan Carles I ja li va costar seduir aquest espectre ideològic perquè no compartia el pacte polític de la fi del franquisme, a diferència del comunista Santiago Carrillo, que el va segellar.

Opinions diverses

Discrepa d'aquesta conclusió el catedràtic de ciència política de la Universitat de Barcelona i expert en extrema dreta, Joan Antón Mellón, que considera que la crisi de la monarquia depèn més del que faci l'esquerra. Així, remarca que "Alvise és anecdòtic perquè és un oportunista que detecta que hi ha gent jove cabrejada per les desigualtats i recursos econòmics que no entén de què serveix el rei", a més que afegeix que "el seu vot és molt voluble i conjuntural, que poden tornar a votar Vox o el PP". I afegeix que Vox, malgrat les últimes crítiques, sempre s'ha presentat com a monàrquic. En qualsevol cas, recalca que el fet que prioritzi la unitat d'Espanya a la monarquia té un motiu al darrere: connecta amb el seu "fonament de cultura feixista i ultranacionalista".

D'altra banda, Rodríguez sosté que el moviment d'Alvise és "preocupant" per a la institució "perquè és antisistema" i destaca que "la dreta populista creu que el rei fa concessions" quan "ha d'harmonitzar i conjugar identitats". Afegeix que la tradició del nacionalisme català de centredreta no ha estat antimonàrquic històricament i que al Principat no arriba amb força el republicanisme fins a la irrupció d'ERC al segle XX.

Evolució sobre el rei

Malgrat que sectors d'extrema dreta com el falangisme sempre havien estat crítics amb la monarquia, l'oposició ha crescut amb les manifestacions contra l'amnistia amb banderes espanyoles amb l'escut reial retallat. Abans de la signatura de la llei, els ultraconservadors d'Hazte Oír van exigir al cap d'Estat que no sancionés la norma. Un in crescendo amb exigències anticonstitucionals. Tal com apunta Rodríguez, el rei "no pot fer altra cosa que signar l'amnistia", ja que "no pot governar, només pot mediar". En aquest sentit, identifica una feblesa per a la institució: la "dependència" del govern espanyol i no de les Corts. Comenta "la relació no fluida amb l'actual govern, tampoc amb [Mariano] Rajoy ni amb [José María] Aznar", i encara més: atribueix a aquesta dependència al fet que no intentés una mediació i uns pactes de la Moncloa en ple Procés per la influència del president espanyol.

Ara per ara, el suport del PSOE i del PP a la monarquia fa que, segons Antón Mellón, sigui difícil canviar de forma d'Estat. Tot i això, Rodríguez demana estar-ne pendent. D'acord amb les darreres eleccions europees, la correlació de forces era la següent: només Esquerra, Junts, Sumar, Podem i Alvise, 12 parlamentaris de 61, estaven obertament en contra del rei.