Els lletrats del Parlament posen en dubte la legalitat del protocol contra l'assetjament de la Cambra

BarcelonaEls lletrats del Parlament consideren que el protocol contra l’assetjament actualment vigent a la cambra catalana té problemes de legalitat. Així consta en l’informe lliurat aquest dimarts a la mesa, al qual ha tingut accés l’ARA, en què demanen reformar-lo de forma urgent: consideren que les sancions que preveu haurien de tenir rang de llei –i per tant incloure-les al reglament de la cambra–, ja que ara mateix poden vulnerar els drets dels diputats, i també consideren que la comissió d’abordatge, que s’encarrega d’investigar els fets denunciats, planteja problemes d’independència.

“[El règim sancionador] no troba encaix en el reglament vigent, la qual cosa permet concloure que el protocol presenta un problema important des de la perspectiva del principi de legalitat en matèria sancionadora”, diu l’informe. I també afegeix: “La rellevància que té la Comissió obliga a extremar les cauteles sobre la qualificació tècnica de les persones que l’integren i, de manera especial, sobre la seva independència”, es referma. Ara mateix són nomenades per la tècnica de l’Oficina d’Igualtat del Parlament de manera “ad hoc”, cosa que per als lletrats ara mateix no compleix les “garanties”.

No és l'únic que apunten els serveis jurídics sobre el funcionament del protocol. També recelen que s'impliqui a l'administració parlamentària per valorar els drets i deures als diputats: primer, l'Oficina d'Igualtat amb la recepció de les denúncies (i la decisió de si hi ha indicis per tirar endavant la investigació) i, en última instància, el secretari general del Parlament, que és qui decideix elevar o no una sanció a la mesa en funció del resultat de l'informe que fa una empresa externa. "Aquesta intervenció d'òrgans de l'Administració parlamentària en aspectes que poden comportar una limitació dels drets i deures dels diputats comporta una sèrie de dubtes jurídics", conclou.

Malgrat tot això, però, els lletrats també rebutgen suspendre l’aplicació del protocol, tal com havia demanat en un primer moment la presidenta del Parlament, Anna Erra, perquè és part del compliment de la llei d'igualtat. De fet, els grups van oposar-s’hi de forma ferma perquè Erra ho va proposar després que Cristina Casol, del mateix partit, interposés una denúncia contra el grup. Una queixa que es va arxivar, però l'informe apuntava l’existència de “masclisme” a Junts. A més a més, ara mateix encara hi ha pendent una altra investigació: Aurora Madaula, també de JxCat, ha acudit a l'Oficina d'Igualtat del Parlament per denunciar assetjament per raó de gènere del seu grup parlamentari i també s'ha activat el protocol.

L'expulsió de Casol costarà 44.000 euros a Junts

Precisament l'expulsió de la diputada Casol ha tingut conseqüències econòmiques per al grup. Junts per Catalunya deixarà d'ingressar 44.000 euros del Parlament després de l'expulsió de Cristina Casol del grup parlamentari. Com que els juntaires passaran a tenir un diputat menys –31–, l'assignació econòmica que rebran de la cambra es reduirà en 21.352 euros pel que fa a la subvenció directa (1.779 euros al mes) i en 23.421 euros més corresponents als assistents. Aquestes són quantitats anuals, però com que la legislatura entra en el seu últim any, també seran les definitives. Alhora, la mesa del Parlament ha acordat que Casol s'assegui a partir d'ara com a diputada no adscrita entre Ciutadans i el diputat no adscrit de Vox Antonio Gallego.

Per la seva banda, Casol rebrà els 23.421 euros per destinar-los a assistents, però no rebrà la subvenció perquè no formarà part de cap grup parlamentari. Tindrà l'opció de destinar aquest import a contractar externament un assistent o disposar del que li ofereix la cambra. En el cas de l'altre diputat no adscrit, Antonio Gallego, passa la factura d'un servei extern que té contractat per a aquesta funció, segons fonts parlamentàries.