BarcelonaTot i no ser un rostre conegut pel gran públic, res del que ha passat a ERC els darrers anys s'entén sense la figura de Sergi Sabrià i Benito (Palafrugell, 1975). L'ERC triomfant de Marta Rovira i Oriol Junqueras va confiar en ell perquè renovés la comunicació del partit i la posés al nivell dels grans partits que fins a aquell moment havien ostentat l'hegemonia a Catalunya i llavors estaven en hores baixes, CiU i el PSC. ERC volia superar un històric complex d'inferioritat amb una persona que havia de ser una barreja de David Madí i José Zaragoza, directors de campanyes electorals exitoses i alhora mestres de les clavegueres de la política. I troben en Sabrià el que consideren un diamant en brut, un jove alcalde de Palafrugell que a la UPF havia militat al BEI (Bloc d'Estudiants Independentistes), un dels planters més fecunds de les files republicanes, mentre estudiava ciències polítiques, i que durant el tripartit havia estat director de l'Institut Català del Suro (del qual és un autèntic expert). El 2015 es converteix en portaveu del partit en el que serà l'inici d'una carrera meteòrica.
En un context en què la política és cada cop més comunicació, Sabrià va anar acumulant cada cop més i més poder, sobretot a partir de la tardor del 2017 i principis del 2018, quan Junqueras i Rovira desapareixen de circulació. Com a president del grup parlamentari en substitució de Rovira ja no només comunica la política, sinó que la fa. És a la cuina de les grans decisions, participa en les principals negociacions, és una mena de plenipotenciari que exerceix un poder absolut al partit, on intenta (sense èxit) que res s'escapi al seu control, sobretot pel que fa a la relació amb els periodistes. És llavors quan el seu caràcter volcànic comença a fer acte d'aparició, així com una animadversió cada vegada més visible a la professió periodística, a la qual no acaba d'entendre i a la qual sempre atribueix intencions amagades. El novembre del 2020 aquesta tensió esclata durant una entrevista amb la periodista Marina Fernàndez a El Nacional.
Aquests xocs amb la professió periodística es faran extensibles a la resta de partits, especialment amb Junts, que el responsabilitzarà directament d'algunes de les múltiples crisis que pateixen els dos partits. De cara endins, però, els seus li professen una gran admiració i lleialtat. Consideren que és un treballador incansable, algú que sempre dona la cara i protegeix la seva gent. I això que com a director de campanyes electorals mai arriba a assolir el seu objectiu, que és convertir ERC en primera força en unes eleccions catalanes. El 2017 ERC és superada per Cs i Junts, i el 2021 pel PSC. Malgrat tot, Pere Aragonès no dubta a posar-lo al capdavant de l'Oficina del President un cop assolida la investidura. El retorn d'ERC a la presidència de la Generalitat després de la República és el seu moment de màxima glòria. Aragonès, de caràcter conciliador i dialogant, considera que necessita una mà dreta capaç de treure el fuet per fer quadrar els consellers i tenir visió estratègica, és a dir, aquella mala llet i aquell instint de killer que a ell, amb un perfil més de gestor, li falten. I considera, aconsellat per Rovira, que Sabrià és la persona per fer aquest paper. Des de Palau, Sabrià controla l'acció del Govern, la interlocució amb la Moncloa (el seu alter ego allà és Óscar López) i, tal com demostra la investigació de l'ARA, continua tenint un peu a Calàbria i monitoritza accions com la d'enviar un grup de mariachis a la seu de Junts quan estan discutint sobre la seva permanència al Govern.
Xoc amb Junqueras
Aviat hi haurà algú a qui no li agradarà aquest excessiu protagonisme de Sabrià: Oriol Junqueras. El divorci entre tots dos es va congriant al llarg del temps, però arriba un moment en què ja ni es parlen. El mateix Sabrià ho ha reconegut aquest dijous. L'última vegada que ho van fer va ser ara fa un any, la nit electoral de les espanyoles. Les eleccions del 12 de maig del 2024, quan ERC passa de 33 a 20 diputats, són un fracàs personal de Sabrià que provoca un terratrèmol al partit. Tots els coneixements adquirits al llarg dels anys, la suposadament greixada maquinària comunicativa d'ERC, s'estavellen contra el PSC de Salvador Illa i el Junts de Carles Puigdemont. Els fantasmes de Madí i Zaragoza tornen a aflorar i ERC torna a la casella de sortida. Però llavors Sabrià s'embarca en una altra guerra –el seu estat natural, d'altra banda–. En aquest cas contra Junqueras per impedir que prengui el control del partit. Des del seu càrrec al Govern, Sabrià actua com la punta de llança del rovirisme contra Junqueras i impulsa un manifest que busca forçar-lo a fer un pas al costat. L'intent, però, fracassa. Almenys de moment.
Sabrià assegura que ara tornarà a Palafrugell, on la seva és una família reputada. El seu pare, Martí Sabrià, és un dels tòtems del sector turístic de l'Empordà. Va estar 43 anys a la gerència del grup Costa Brava Centre i és un dels impulsors de la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell. Potser per això el nom en clau de Sergi Sabrià a l'aplicació amb la qual es comunicava amb el grup que va portar a terme l'acció dels cartells de Maragall era, precisament, Havanera.
