L'èxode del votant independentista: on han anat a parar 1,2 milions de vots des del 2017?

BarcelonaSi no hi ha canvis inesperats d’última hora, la fi del llarg cicle electoral del 2024 ha certificat el mal moment dels partits independentistes. No només s’ha perdut la majoria absoluta d’escons al Parlament de Catalunya o la presència en algunes alcaldies importants del país, sinó que la patacada ha deixat núvols negres en diferents fronts: dels més de 2 milions de vots que es van recollir a les eleccions del 21 de desembre del 2017 s’ha passat als poc menys d’1,4 milions de vots de les catalanes del 2024 o menys de 900.000 a les europees de fa una setmana. En percentatge de vot sobre el cens, del 47,5% dels vots del 2017 s'ha traduït en un 43% de suports a les catalanes o a un 33% a les europees d’enguany. Unes últimes xifres: només en 63 municipis del país (dels 947), i per molt poquet, el percentatge de vot independentista del maig del 2024 va ser superior al del 2017. Comparat amb les europees, el número és fins i tot menor.

On han anat a parar tota aquesta bossa de votants? Una possible explicació, poc convincent, és que una bona part dels votants –gairebé la meitat– hagi deixat de ser independentista. Segons les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió, el suport a la independència ha baixat lleugerament des del 2017. Tanmateix, el suport es manté per sobre del 41%, una xifra no gaire diferent de la que es registrava quan els partits independentistes treien millors resultats.

Un altre possible factor és que entre un segment de votants sobiranistes la independència no és sempre un tema d’alta prioritat i la seva posició territorial transita entre voler més descentralització i donar suport a la independència en funció del context polític. Al reduir-se la tensió sobre el tema, haurien decidit donar suport a altres formacions polítiques.

Finalment, un últim factor és el descontentament entre una capa important dels votants independentistes, crítics amb com s’han gestionat les coses des del 2017. Votants que, al fil d’algunes campanyes proabstencionistes per penalitzar els líders del Procés, s’haurien quedat a casa o haurien donat suport a altres opcions polítiques noves.

L'anàlisi de transferències de vots i de les enquestes entre el 2017 i les catalanes i europees del 2024 ens dona senyals que el bloc independentista s’ha dessagnat per múltiples motius. En primer lloc, una bona part dels seus votants (quasi la meitat) s’hauria abstingut. L’abstenció és transversal al territori, tot i que afecta encara més –per una qüestió de volum poblacional– els municipis urbans del país, sobretot al voltant de Barcelona. A les europees és cert que molts d’aquests votants s’haurien abstingut igualment (en una contesa considerada de segon ordre), però les xifres ens indiquen que l’abstenció va més enllà d’aquest patró. Comparat amb el 2017, de mitjana ERC perd més d’una tercera part dels seus votants cap a l’abstenció, Junts un 18% i la CUP un 33%. Amb tot, en els últims dos comicis a Catalunya, en un context de caiguda de participació, l’apatia ha estat sigut intensa entre els partidaris de la unitat d’Espanya, la qual cosa ha afectat de retruc els partits independentistes.

La sagnia de votants no sembla respondre només al perfil de l’independentista emprenyat que es vol abstenir per castigar els partits. Les dades ens indiquen que, comparat amb la cúspide del Procés, ERC, Junts i la CUP han patit fugues cap a altres formacions no independentistes. El més beneficiat n’ha estat el PSC, receptor de gairebé 300.000 paperetes de votants independentistes. ERC n’és el principal proveïdor (vora un 20% d’exvotants segueixen aquest camí), en un patró concentrat sobretot als municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. Tanmateix, els republicans no són els únics que cedeixen vots als socialistes: també ho fan prop de l’11% dels votants de Junts i un 5% de votants de la CUP. Finalment, el bloc independentista també perd vots cap als Comuns/Sumar (un 13%) i cap a altres opcions (un 17%).

Amb tot, les xifres ens indiquen una doble història: si bé en volum una bona part dels votants independentistes haurien optat per l’abstenció, un altre grup, comparativament més nombrós, hauria optat per altres opcions polítiques, i el PSC n'és el principal beneficiat.

El gràfic curiós de la setmana

Des que el Front Popular de França va introduir als anys 30 del segle passat dues setmanes de vacances, no treballar –i seguir cobrant– ha sigut una mesura que s’ha anat popularitzant arreu. A poc a poc, els dies de descans han anat augmentant, però amb àmplies diferències entre els països de la Unió Europea. Mentre en alguns estats els treballadors tenen més de 31 dies de vacances l’any (36 en el cas francès si s’inclouen els dies festius), en d’altres el número no passa dels 20. Tot i que el nombre òptim de dies de vacances que cal fer a l’any (des d’un punt de vista estrictament econòmic) és tema de debat, la recerca feta fins ara ens indica que descansar té efectes positius per a la innovació, la creativitat, el creixement econòmic i el benestar humà.