L'excap d'Informació de la Policia Nacional revela que li van demanar que investigués tots els diputats de Podem
Germán Rodríguez assenyala l'excap de la UCAO Enrique García Castaño i afegeix que ell es va negar a fer-ho perquè és "il·legal"
BarcelonaLa persecució policial contra els dissidents polítics independentistes i de Podem va arrossegant cada vegada més proves i declaracions que acrediten la participació de la policia espanyola i, fins i tot, del ministeri de l'Interior de Jorge Fernández Díaz. Aquest dimarts qui va ser cap d'Informació de la Policia Nacional, Germán Rodríguez Castiñeira, ha assegurat davant el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz que l'excap de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) del cos policial estatal Enrique García Castaño li va demanar que busqués els antecedents policials de tots els 69 diputats de Podem en la legislatura encetada el desembre del 2015. Segons ha avançat Europa Press, Rodríguez Castiñeira ha estat taxatiu en la seva declaració i mentre ha assenyalat aquesta persecució política ordenada –de la policia patriòtica–, ha afegit que es va negar a fer aquest encàrrec amb l'argument que això era il·legal.
La declaració de Rodríguez Castiñeira en qualitat d'investigat s'ha produït en el cas sobre les investigacions prospectives al marge del control judicial que s'haurien executat sobre diversos càrrecs de la formació fundada per Pablo Iglesias. L'exdirigent del cos només ha contestat a la Fiscalia i a la seva defensa per argumentar que ell no va dur a terme cap investigació d'aquesta mena i que fins i tot es va enfadar molt amb la petició de García Castaño, cosa que hauria provocat, segons el seu relat, que fes marxa enrere i digués que tot plegat era una broma. Alhora, ha explicat que García Castaño no va dir-li de qui venia l'ordre il·legal.
El partit afectat, Podem, va presentar una querella per delictes d'organització criminal, apoderament i revelació de secrets, prevaricació administrativa i falsedat documental per aquest cas de persecució política, tot i que les acusacions del partit lila per malversació i per delicte contra les institucions de l'Estat van ser rebutjades pel magistrat. En qualsevol cas, segons la formació d'esquerres, els acusats, sota les ordres del llavors secretari d'estat de Seguretat, Francisco Martínez, número dos del ministre Jorge Fernández Díaz, "s'ocupaven de realitzar investigacions prospectives i alienes a qualsevol interès policial [...] sobre les persones que conformaven l'organització política".
Fernández Díaz i el seu ministeri estan assenyalats per la persecució orquestrada contra els partits independentistes i Podem, fins i tot amb la difusió de notícies falses filtrades a mitjans de comunicació, des de comptes bancaris falsos fins a casos de corrupció inventats –que han afectat des de Xavier Trias fins a Pablo Iglesias–. Precisament, Podem també ha apuntat que Martínez despatxava periòdicament amb Fernández Díaz sobre aquests assumptes. Ho hauria fet aprofitant-se de la condició d'autoritat pública i amb la col·laboració d'agents policials.
Les filtracions que presumptament van sortir des del ministeri de l'Interior contra Iglesias i el seu partit bevien de la pretesa fiabilitat de les "fonts policials" per intentar desprestigiar davant l'opinió pública la formació, un element que Podem denuncia. En concret, la querella que va presentar consta de vuit actuacions concretes com ara el fals informe PISA per intentar desacreditar Iglesias o la filtració d'un document "falsari" d'un compte a nom seu en l'Euro Pacific Bank Limited, a més de la manipulació de diversos documents policials per donar aparença de legalitat.