L'exadministradora de la ILC acusa Borràs de desoir els seus avisos sobre els contractes irregulars

BarcelonaDesprés de la confessió d'Isaías Herrero i dels diversos testimonis acreditant la presentació de pressupostos falsos a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), aquest dimecres hi ha hagut una altra compareixença clau en el judici a Laura Borràs: la declaració de l'exadministradora de la ILC Assumpta Pagespetit. Encarregada de la gestió de l'ens de la Generalitat del 2011 al 2016, ha declarat que va avisar repetidament la líder de Junts que no podia continuar adjudicant a dit totes les feines relacionades amb la pàgina web de la ILC a l'empresari Isaías Herrero. "Era clar que totes les tasques les feia ell, malgrat que [formalment] adjudicàvem a diferents empreses", ha resumit: "No m'agradava el que estava passant [...]. No volia que continuessin les irregularitats". És per això que, ha explicat, va recomanar unes quantes vegades a Borràs que fes la contractació de "manera diferent", a través d'un procediment negociat.

Pagespetit ha detallat que fins i tot va preparar un plec de condicions tècniques per tirar-ho endavant, però mai es va concretar: quan ho plantejava, la líder de Junts insistia que no es tractava d'un projecte global (la pàgina web de la Institució), sinó de conceptes diferents -que decidia la mateixa Borràs- i que es podien continuar fent diverses contractacions menors no superiors a 18.000 euros sense IVA. La llavors directora de la ILC, ha dit Pagespetit, va donar el mateix argument quan l'avís va venir de dues interventores de la Generalitat, que en una reunió van alertar que el procés utilitzat podia infringir el marc legal.

Tots els pressupostos els enviava Herrero

A banda d'això, també ha donat detalls sobre com es van produir tots aquests processos de contractació. Pagespetit ha explicat que quan Borràs va aterrar a la Institució tenia un projecte d'"envergadura" per actualitzar l'ens a escala digital i que, en aquest sentit, ja va dir abans d'iniciar el procés de contractació que coneixia una persona que ho podia fer: Isaías Herrero. Fins i tot el va presentar a la ILC, cosa que Pagespetit ha admès que la "va estranyar" perquè considerava que el portal web el podien desenvolupar els informàtics del departament de Cultura. Un extrem que la defensa de la presidenta del Parlament suspesa ha intentat rebatre: ha presentat Herrero com un especialista en literatura digital i, per tant, l'únic que podia desenvolupar aquestes tasques.

En tot cas, quan va començar els expedients la sorpresa de Pagespetit va ser comprovar que era el mateix Herrero qui enviava també totes les ofertes requerides per fer contractació menor. Les seves i també les de, suposadament, altres empreses. "Eren d'una única persona", s'ha exclamat, posant de manifest que un mateix empresari no podia enviar els pressupostos que havien de presentar altres persones per donar compliment a la concurrència pública –tal com explicitaven les instruccions del departament de Cultura, tot i que no ho marcava la llei–. A partir d'aquí, la llavors administradora de la ILC va demanar deixar de rebre aquesta documentació, que Borràs va assignar a un altre funcionari: Roger Espar. Un treballador que va ser investigat durant el procediment, però contra el qual –després de col·laborar– s'han retirat els càrrecs.

Aquest segon funcionari, a partir de mitjans del 2014, assumeix la supervisió de la contractació perquè Pagespetit s'agafa la baixa. Durant la seva declaració, Espar ha confirmat també que Borràs es va negar a fer un procediment negociat i ha explicat dos episodis per denotar l'interès de la presidenta del Parlament suspesa en els expedients: ha dit que el 2018, ja fora de la Institució, li va enviar diversos àudios en què, d'una banda, li recriminava que no l'hagués avisat de la compareixença dels Mossos d'Esquadra a la Institució –van requisar informació al novembre– i, de l'altra, que no s'hagués acabat de pagar una factura a Isaías Herrero.

La prova dels correus

Una de les tesis de la defensa és que els correus que apunten la coordinació entre Borràs i Herrero no són vàlids com a prova perquè els Mossos d'Esquadra, durant l'escorcoll a casa de l'empresari, no estaven autoritzats explícitament a obtenir-los. També considera que es va trencar la cadena de custòdia d'aquesta prova. Dues qüestions que l'advocat Gonzalo Boye ha intentat demostrar amb l'interrogatori a una desena d'agents de la policia catalana.

Un dels Mossos ha explicat que quan van escorcollar la casa d'Herrero el desembre del 2017 buscaven indicis de tràfic de drogues, falsificació de monedes i també ja de falsedat documental, perquè en una conversa telefònica intervinguda l'investigat parlava d'uns "trapis" amb la Institució de les Lletres Catalanes. Així, ha defensat que estaven habilitats per buscar informació "física" o "electrònica" sobre la relació contractual d'Herrero amb la ILC. Per trobar aquests indicis, ha admès que van buscar al correu de l'empresari termes com "Laura Borràs", "Borràs", "Institució" o "18.000" euros. "¿Sabien que quan van fer això aquesta senyora era aforada?", ha preguntat de seguida Boye, mentre que l'agent ha respost que la policia no estava investigant encara la llavors consellera, sinó recollint informació sobre l'activitat sota sospita d'Herrero.

La policia catalana va pilotar la instrucció de la ILC fins al 2019, quan la jutgessa va decidir apartar-la del cas arran d'unes declaracions sobre la investigació que va fer Borràs en una entrevista. En va agafar el relleu la Guàrdia Civil que, precisament aquest dijous, compareixerà com a testimoni amb quatre agents, a més dels exconsellers de Cultura Santi Vila i Ferran Mascarell.