Ponsatí desafia Llarena amb el seu retorn de l'exili

BarcelonaCinc anys i cinc mesos després d’aquell 28 d’octubre de 2017 en què va emprendre el camí de l’exili, Clara Ponsatí ha tornat a trepitjar ahir el Principat. L’eurodiputada de Junts ho ha fet envoltada de secretisme i per sorpresa, travessant la frontera amb França en cotxe al migdia i arribant a la capital catalana per l’autopista a quarts de cinc de la tarda. I ho ha fet amb un objectiu principal: desafiar el jutge Pablo Llarena. “No he vingut a fer un pacte amb l’Estat, sinó a denunciar la vulneració sistemàtica dels nostres drets”, ha proclamat en una compareixença de premsa al Col·legi de Periodistes, just abans que els Mossos d’Esquadra la detinguessin en ple centre de Barcelona per portar-la davant un jutjat de guàrdia, on després de més de quatre hores el propi Llarena va accedir a deixar-la en llibertat. El jutge l’ha citada a declarar a Madrid el 24 d’abril, però per ara Ponsatí –que s’enfronta a un delicte de desobediència que no comporta penes de presó– no té cap intenció d’anar-hi.

La de Ponsatí ha estat una detenció emesa en directe per la televisió: l'eurodiputada avançava caminant per la plaça de la Catedral envoltada per un núvol de periodistes i simpatitzants i acompanyada pel seu advocat Gonzalo Boye, quan un sotsinspector dels Mossos d'Esquadra de paisà s'ha identificat i l'ha fet entrar en un cotxe sense logotipar que ha marxat amb les sirenes engegades cap a la Ciutat de la Justícia. Allà ha comparegut davant un jutge de guàrdia, on el seu advocat ha presentat un 'habeas corpus' perquè considera que la detenció és "il·legal" per la seva condició d'eurodiputada.

Aquesta és la clau de volta del xoc protagonitzat ahir entre Ponsatí i Llarena. L’abast de la immunitat sobre el que precisament el Tribunal General de la Unió Europea (TJUE) s’ha de posicionar aquesta primavera. D’aquí que d’entrada, Ponsatí es resistís a la detenció ensenyant la seva acreditació com a membre del Parlament Europeu i preguntant-li en diverses ocasions a l’agent si estava segur del que estava fent. “Si em detenen, [l’Estat] s’haurà d’atendre a les conseqüències”, havia advertit abans l’exconsellera des del Col·legi de Periodistes, on va explicar que la seva estratègia passa per no reconèixer les autoritats espanyoles.

La presència de Ponsatí a Barcelona posava a prova una de les incògnites que encara hi havia obertes en aquest procés: si Espanya s’atreviria a detenir algun dels exiliats que són eurodiputats en cas de posar un peu a l’Estat. La resposta ha sigut afirmativa. Els Mossos, després de comprovar que l’ordre de detenció seguia vigent i sense comunicar-se amb el Suprem, han procedit a la detenció de Ponsati en una operació que fonts policials han titllat de “neta” perquè ha sortit tal i com s’havia planificat, informa Cesc Maideu. “La detenció és il·legal. Però a Espanya l’estat de dret importa més aviat poc”, ha reaccionat l’expresident Carles Puigdemont. En la mateixa línia s’expressava el correu que la pròpia Ponsatí ha fet arribar a tots els eurodiputats un cop va ser detinguda i en què els ha informat que ha sigut detinguda de forma “il·legal” a Barcelona.

Tot i detenir-la, i malgrat que durant una estona s'ha especulat amb la possibilitat que la fes conduir fins a Madrid per prestar declaració avui mateix, finalment Llarena no ha complert l’amenaça i ha accedit a deixar Ponsatí –que aquest dimecres té ple de l’Eurocambra– en llibertat.

Davant les portes de la Ciutat de la Justícia s'han concentrat desenes de persones al llarg de tota la tarda per donar-li suport, entre les quals els dirigents deJunts, ERC, la CUP, ANC i Òmnium. "És un abús de poder", ha denunciat el secretari general de Junts, Jordi Turull, mentre que el diputat de la CUP Carles Riera ha carregat directament contra els Mossos d'Esquadra per executar l'ordre de detenció i han reclamat al president, Pere Aragonès, que "assumeixi responsabilitats" per "vulnerar els drets democràtics" de Ponsatí.

En un comunicat el cap de l'executiu català ha criticat que l'estat espanyol "no respecti la immunitat" de Ponsatí i ha cridat a "redoblar esforços" per trobar una solució política, però no ha fet referència als Mossos. Sí que s'hi ha referit el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, en una compareixença sense preguntes: "Era el seu deure legal [actuar]. Ho sap tothom". Al seu torn, Oriol Junqueras (ERC), que no era a la concentració de suport a Ponsatí però ha fet declacions als mitjans de comunicació, ha exigit la posada en llibertat de forma immediata de l'eurodiputada de Junts i ha subratllat que la reforma del Codi Penal pactada pels republicans ha facilitat el seu retorn. En canvi, per a la Moncloa, el canvi legal ha sigut útil perquè els exiliats "rendeixin comptes" davant la justícia espanyola i ha titllat d'"espectacle" l'estratègia de Ponsatí -informa Mireia Esteve-.

El trajecte fins a Barcelona

Ponsatí ha travessat la frontera a les dues del migdia en un cotxe conduït pel filòsof, col·laborador i amic personal, Jordi Graupera, amb la intenció d'arribar a Barcelona sense comparèixer davant les autoritats. De fet, no s'han aturat fins que han arribat al centre de la capital catalana per presentar-se davant dels mitjans de comunicació i anunciar el seu retorn. Fins al dia abans, el pla de Ponsatí s'ha portat de forma molt discreta i només en tenia coneixement el seu entorn polític més proper i també la família. Segons fonts coneixedores, ha sigut en les darreres hores que ha explicat el que volia fer a l'expresident Carles Puigdemont i l'exconseller Toni Comín.

L'estratègia de l'eurodiputada passa per posar a prova la immunitat europea, que ara mateix està en litigi al Tribunal General de la Unió Europea, que s'ha de pronunciar aquesta primavera. Fonts de la defensa remarquen que el que passi ara amb l'eurodiputada pot establir un precedent per altres exiliats eurodiputats.

En tot cas, Clara Ponsatí ha deixat clar que el seu retorn no anticipa el de la resta, ja que Puigdemont i Comín continuen enfrontant-se al delicte de malversació i, per tant, a penes de presó. De fet, ella mateixa ha admès que ara torna perquè no es juga una privació de llibertat després que el Suprem revisés l'acusació contra els líders independentistes a l'exili a partir de la derogació del delicte de sedició pactada entre el govern espanyol i ERC. Ponsatí es troba en la mateixa situació que la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, també processada per desobediència, que aquest cap de setmana en una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio considerava que encara no tenia prou "garanties" per tornar. Ponsatí, que ha carregat contra l'estratègia de negociació d'ERC, ha negat que hi hagi cap contradicció a l'hora d'aprofitar el canvi legal per tornar: "Què havia de fer? No criticar-ho? Quedar-me a l'exili per sempre? Aprofitaré tots els espais de llibertat per denunciar la vulneració de drets".

Diferències amb Serret i Gabriel

A diferència de Meritxell Serret (ERC) i Anna Gabriel (CUP), que quan van trepitjar territori espanyol van comparèixer davant del Tribunal Suprem, Clara Ponsatí ha optat per venir a Catalunya i no presentar-se voluntàriament davant les autoritats espanyoles -o en tot cas fer-ho després de ser detinguda-. De fet, quan va entrar en vigor la reforma del Codi Penal i el jutge instructor Pablo Llarena va revisar les acusacions contra ella, l'eurodiputada de Junts ja va advertir que no es posaria a disposició del Suprem voluntàriament si tornava. Ella mateixa ha subratllat la diferència entre el seu cas i el de Serret, que precisament serà jutjada aquest dimecres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per l'1-O, i Gabriel, que està a l'espera de judici. Preguntada per a l'actual consellera d'Exteriors, Ponsatí ha dit: "Va voltant pel món i posa la bandera espanyola tres vegades més gran que la catalana", en al•lusió al viatge de l'actual consellera d'Exteriors i el president, Pere Aragonès, a sudamèrica. De fet, ha criticat durament el govern republicà: "És una eina d'ocupació espanyola".