L’Eurocambra vota si deixa de nou Puigdemont en mans de la justícia
Llarena acudirà al TJUE a fi d’evitar un revés com el de Puig
Brussel·les / MadridL’últim assalt a l’Eurocambra abans de començar una nova lluita davant la justícia europea. Avui els 705 eurodiputats voten definitivament si retiren la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Els independentistes donen per fet que els europarlamentaris votaran majoritàriament en favor del suplicatori del Tribunal Suprem, sobretot si s’extrapola el resultat de la votació en el comitè d’Afers Jurídics. Per això, els tres membres de Junts ja tenen la vista posada al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), on volen recórrer el procés per irregularitats.
El camí fins a arribar aquí ha sigut enrevessat. Per obtenir l’escó va caldre una sentència del Tribunal de Luxemburg que reconeixia al president d’ERC, Oriol Junqueras, la seva condició d’eurodiputat malgrat no haver pogut sortir de la presó per jurar la Constitució. Però el més probable és que demà al matí, quan s’anunciaran els resultats, Puigdemont, Comín i Ponsatí perdin la immunitat. No deixaran de ser eurodiputats, però quedaran a mercè de com i quan es reactivin les peticions d’extradició i es posaran de nou a disposició de les justícies de Bèlgica i Escòcia. “Com hem fet sempre”, repeteixen cada vegada que els hi pregunten.
El marge per rebutjar euroordres
Un cop passada la pantalla del Parlament Europeu, la partida tornarà als tribunals i el jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, mou fitxa. No vol tornar a rebre un revés com el de l’exconseller Lluís Puig al gener, quan Bèlgica va rebutjar la seva extradició davant el risc que se li vulneressin drets fonamentals: el del jutge predeterminat per llei i el de presumpció d’innocència. Avui el magistrat analitzarà els escrits de totes les parts sobre la possibilitat d’elevar una qüestió prejudicial al TJUE perquè aclareixi si el tribunal belga es va extralimitar en el seu rebuig a l’euroordre de Puig.
La Fiscalia creu que sí. En primer lloc, sosté que només es pot declinar per risc de vulneració de drets si hi ha la sospita que es patirà un tracte denigrant en una presó espanyola. Sobre els arguments esgrimits en el cas Puig, recorda que el Constitucional ja ha avalat la competència del Suprem quan va respondre al recurs de l’exconsellera Meritxell Borràs. Pel que fa a la presumpció d’innocència, troba “absolutament inacceptable” que un estat membre de la UE proclami aquest risc respecte d’un altre.
Per la seva banda, la defensa dels exiliats dubta que calgui plantejar la qüestió prejudicial al TJUE, però proposa vint preguntes: qüestiona que l’ordre de detenció a Espanya sigui legal, perquè no s’ha aixecat la immunitat; pregunta si l’adquisició de l’acta no obligava a retirar l’euroordre, si els fets pels quals es demana no estan emparats en drets fonamentals, si Llarena no està abusant de les euroordres i si no hauria d’haver adoptat mesures per pal·liar el risc de vulneració de drets fonamentals que Bèlgica va percebre en la sentència sobre Puig.
La defensa dels exiliats, de fet, també veu irregularitats en el procés del suplicatori: per declaracions que abans i durant el procés va fer el president del comitè d’Afers Jurírics, l’eurodiputat de Cs Adrián Vázquez; perquè tots tres parlamentaris han tingut el mateix ponent de l’informe (un ultraconservador del grup de Vox); i perquè l’informe es va filtrar abans de ser votat, entre altres motius.
Sigui com sigui, tirarà endavant. Totes les fonts parlamentàries consultades pronostiquen una forquilla de resultat similar: uns 400 vots a favor d’aixecar la immunitat, uns 200 en contra i un centenar d’abstencions. Els populars europeus tenen 187 eurodiputats; els socialdemòcrates 147; els liberals 98; els ultradetans de Salvini 76; els Verds 67; els conservadors i reformistes de Vox i els nacionalistes flamencs 61; l’Esquerra 38 i hi ha 29 no inscrits. Els dos centenars de vots en contra del suplicatori surten principalment dels Verds, l’Esquerra i els parlamentaris que s’esgarraparan de grups com els conservadors i reformistes, la ultradreta i també els liberals i socialistes, on hi haurà díscols malgrat les indicacions de les delegacions espanyoles.
Un suplicatori mediàtic
La gran majoria de suplicatoris passen desapercebuts. D’altres, com el de Jean-Marie Le Pen el 2019, han sigut més mediàtics. Els principals grups de l’Eurocambra admeten a l’ARA que el dels exiliats també ho és, però assenyalen que no hi ha una “preocupació” especial pel cas o pel recorregut que acabi tenint al TJUE. Des de l’òrbita independentista, en canvi, subratllen que la cambra s’hi juga la credibilitat.