Rafael Ribó: l’etern síndic del ‘Let it be’ que ara ho deixa estar
Rafael Ribó deixarà de ser el síndic de greuges després de més de 17 anys i amb el mandat caducat des del 2019
BarcelonaAbans que ell, ja havien passat pel Síndic de Greuges Frederic Rahola (1984- 1992) i Anton Cañellas (1993-2004), però el mandat de Rafael Ribó (2004- 2022) haurà sigut tan extens que pràcticament porta a la institució tant de temps com els seus dos predecessors plegats. Proposat pel primer tripartit i amb CiU de morros –es va abstenir tot i haver estat la primera en sondejar-lo–, Ribó (Barcelona, 1945) va passar en poc temps de la primera línia de lluita partidista a acceptar un càrrec dissenyat per a tot el contrari: la defensa sense color polític dels drets de la ciutadania. Només uns mesos abans havia declinat ocupar una conselleria a la Generalitat i havia cedit la presidència d’Iniciativa per Catalunya –i les dues dècades de rivalitat amb Jordi Pujol– a Joan Saura.
Tan bon punt va acceptar ser el síndic, també va deixar la militància al partit que ell mateix havia contribuït a crear com a hereu del PSUC l’any 1987. “Aquesta és una prova molt clara que la institució ha de ser plenament independent, per sobre dels partits polítics i amb un gran sentit de país”, va dir aleshores. Sis anys després, CiU ja es va sumar als vots a favor i la seva reelecció va ser pràcticament unànime. Però el Procés també li ha generat nombrosos enemics en les files unionistes, per les seves condemnes a la violència policial de l’1-O i a la sentència contra els líders independentistes. En una abrandada discussió parlamentària el 2018, Ribó va explicar que al seu despatx conserva una bala que li van disparar al genoll durant el franquisme: “Em pensava que no tornaria a veure una cosa semblant”.
Els orígens
Nascut en una família burgesa, Ribó es considera un privilegiat per la joventut que va poder tenir. Doctor en ciències polítiques per la UB, va estudiar a Nova York i es va fer activista a la dècada dels 70 a l’Assemblea de Catalunya. Diputat del 1980 al 1999 i líder del PSUC i d’ICV, és un enamorat del Let it be dels Beatles. Ara li toca a ell deixar-ho estar definitivament.e