La via de Borràs per esquivar la suspensió per corrupció

BarcelonaLa presidenta del Parlament, Laura Borràs, descarta fer cap pas al costat per la causa judicial de presumptes irregularitats en la contractació pública. Però no només això: en la compareixença de dimarts també va assegurar que no se sent "interpel·lada" per l'article 25.4 del reglament del Parlament, que preveu la suspensió dels drets i deures parlamentaris dels diputats als quals s'obri judici oral per delictes vinculats a la corrupció. El seu entorn considera que no necessàriament s'ha d'aplicar aquest article, sinó que hi ha altres escenaris com l'article 25.1. Quina és la diferència entre ells? Que aquest segon es refereix de forma genèrica a tots els diputats als quals s'obre judici oral sense especificar per quins delictes. I, a més, incorpora una altra derivada: requereix majoria absoluta per suspendre a un diputat. Per tant, si el seu cas es vehiculés per aquest article ERC o la CUP s'haurien de mullar activament i alinear-se amb l'oposició per suspendre la presidenta del Parlament, Laura Borràs.

Fins ara només hi ha hagut un intent d'aplicar-lo amb l'exdiputat del PSC Daniel Fernández –vegeu el complement d'aquest article– malgrat que diversos diputats s'han trobat en una situació similar. Per què? Perquè a diferència de l'article 25.4 –que obliga la mesa a suspendre un diputat de forma immediata per delictes vinculats a la corrupció–, el 25.1 planteja la decisió com a opcional i ho pot demanar el mateix parlamentari afectat.

Per quin motiu Borràs preveu aquesta opció? Hi ha almenys tres diferències rellevants entre els dos articles. La primera és que no fa referència a la corrupció i això lliga amb que ella nega que hagi comès cap mala praxi a la Institució de els Lletres Catalanes. La segona és que el 25.4 requereix majoria simple i el 25.1 majoria absoluta, i la tercera que la decisió no la pren la mesa del Parlament sinó que es remet a la Comissió de l'Estatut dels Diputats –que presideix un diputat de Junts proper a Borràs, Jaume Alonso Cuevillas– i s'ha de votar finalment al ple del Parlament.

Així doncs, en cas que Junts aconseguís activar aquesta via, la resta de formacions polítiques haurien d'aconseguir la majoria absoluta per suspendre Borràs al ple. És a dir, Esquerra i la CUP –o com a mínim els cupaires– haurien de votar en bloc amb el PSC, Vox, els comuns, Ciutadans i el PP. En cas que els dos partits independentistes actuessin com ho van fer amb el suplicatori de Borràs al Congrés dels Diputats el 2020 –no van participar en la votació–, la presidenta no seria suspesa perquè els altres partits no aconseguirien la majoria. Si, per contra, el cas Borràs es vehicula a través de l'article 25.4 com defensen tots els partits excepte Junts, cupaires i republicans podrien abstenir-se o no participar en la votació per facilitar indirectament la suspensió de Borràs.

En tot cas, els partits independentistes tenen encara per davant una intensa negociació sobre el tema i està previst que s'asseguin a negociar, tenint en compte els efectes que tindria per a la majoria al Parlament i també per a l'estabilitat al Govern el fet que ERC i Junts –ara mateix allunyats– no arribin a un acord sobre el cas Borràs.

Ni ERC ni els cupaires han revelat ara per ara quin pot ser el sentit del seu vot quan arribi l'hora, però el marge polític que tenen per marcar un perfil diferenciat de Junts –que defensa que el cas de presumptes irregularitats en la contractació pública és "repressió de l'Estat"– i alhora també de l'oposició serà diferent en funció de l'article que s'apliqui. Fonts cupaires mantenen que són els republicans i Junts els que han de fer una proposta tenint en compte que ells no van donar suport a Borràs per ser presidenta del Parlament, mentre que fonts d’Esquerra exposen que no han concretat encara cap via perquè "està tot obert", però assenyalen que els lletrats de la cambra troben més garantista el 25.1 que el 25.4, ja que el segon parla explícitament del delicte de corrupció i aquest no existeix enlloc com a tal al Codi Penal -informa Quim Bertomeu.

Qui decideix quin article s'aplica?

Amb aquests escenaris sobre la taula, s'augura d'entrada una batalla jurídica per decidir a través de quin article del reglament es vehicula el cas. En aquest punt, serà clau l'opinió dels lletrats i el que decideixi la majoria de la mesa del Parlament davant les peticions que probablement se sobreposaran. Ni tan sols està clar què passaria si s'activen els dos articles. El reglament no preveu que siguin incompatibles, malgrat que la lògica portaria a pensar que són excloents.

Serà, doncs, un xoc polític i també jurídic sobre com s'ha d'aplicar el reglament del Parlament.