L’esquerra fa pinya contra un govern del PP i Vox a Madrid

MadridTot apuntava que seria un debat de tots contra Isabel Díaz Ayuso, o bé un Ayuso contra tots. Però res més lluny de la realitat. L’única cita entre els sis candidats a les eleccions madrilenyes es va convertir ahir a la nit en una lluita entre blocs, dreta contra esquerra, però també en una pugna entre Vox i Ciutadans per intentar tenir la clau del pròxim govern del PP, com apunten la majoria de les enquestes. En definitiva, en un intent del PSOE, Més Madrid i Unides Podem per intentar alertar del risc que pot suposar no només per a la capital espanyola, sinó també per a l’Estat, que el PP formi govern amb l’extrema dreta.

Després d’un inici de campanya fluix, el candidat socialista, Ángel Gabilondo, va intentar canviar d’estratègia. Si bé inicialment havia fet creu i ratlla al líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias, titllant-lo d’extremista i posant-lo al mateix sac de Vox, ahir va estendre-li la mà. “Pablo, tenim dotze dies per guanyar les eleccions”, va dir Gabilondo després d’apostar per un govern que inclogui Més Madrid però també Cs.

Iglesias va capitalitzar bona part del discurs d’esquerres durant el debat a Telemadrid i va protagonitzar la confrontació més dura amb la presidenta madrilenya. Amb un Gabilondo força pla -la moderadora li havia d’anar recordant que li tocava intervenir-, el candidat d’Unides Podem va aprofitar el debat per tenir el seu moment en campanya. Els sondejos no plasmen l’impuls en què confiava i el continuen situant com a quarta força, per darrere del partit creat per Íñigo Errejón i que té Mónica García com a candidata.

Les morts per covid-19

La presidenta madrilenya no va sortir ni un moment del guió: va evitar atacar Vox, que pot ser el seu futur soci de coalició, mentre la candidata del partit ultra, Rocío Monasterio, aprofitava qualsevol ocasió per repetir les proclames racistes del cartell contra els menors no acompanyats. L’esquerra, al seu torn, també va posar en pràctica el seu pacte de no-agressió, que només va trontollar quan es va parlar d’impostos i Gabilondo va treure pit de la seva promesa de no apujar-los mentre Unides Podem demanava gravar més els patrimonis de més d’un milió d’euros. Enmig d’aquest escenari s’estrenava García, que va intentar confrontar la seva experiència com a metge amb les males dades d’Ayuso en la pandèmia.

El primer tram del debat el va monopolitzar el coronavirus, amb els candidats acusant-se mútuament dels milers de morts per covid.La presidenta madrilenya es va intentar espolsar les crítiques negant les dades que situen la Comunitat de Madrid en la pitjor situació i assegurant que “les morts són de tots”. Sobre les ordres per no derivar la gent gran de residències a hospitals durant la primera onada, que van recordar tant Iglesias com Gabilondo, va assegurar que “aquestes morts no es podien haver evitat”.

Ayuso té un perfil combatiu. No es queda mai callada, desencaixada, sempre té a punt una frase grandiloqüent amb què respondre. Davant de qualsevol pregunta o crítica de l’esquerra va respondre amb la desqualificació o amb una nova pregunta, qüestionant les dades i desencaixant l’oponent. A Iglesias va titllar-lo de “pantomima” i va assegurar que si fos per ella Gabilondo mai serà Defensor del Poble.

El candidat del PSOE va créixer atacant la candidata del PP per haver considerat “subvencionats” les persones a les cues de la fam, però Monasterio va rescatar la presidenta madrilenya responent al tema. Ayuso va evitar intervenir quan Vox i Cs van entrar en un debat acalorat sobre el seu paper al govern, però no va dubtar a atacar els taronges per presentar com a bona la seva gestió a Madrid. “Si eren tan bons els consellers de Cs, per què cap va a la seva llista?”, va preguntar al candidat taronja, Edmundo Bal. Si els taronges no surten, al PP només li queda Vox.