Què fa l'espanyolisme per la Diada?

BarcelonaLa Diada Nacional de Catalunya i l'espanyolisme han tingut sempre una relació complicada. Però és amb l'esclat del Procés –o quan estava a punt d'esclatar, el 2010– que partits com el PP deixen de participar, "per la deriva independentista", en l'ofrena floral a Rafael Casanova, últim conseller en cap de Barcelona abans de la derrota catalana davant les tropes borbòniques. Ara bé, aquesta posició no ha sigut unànime dins l'espanyolisme, ja que mentre el PP s'apartava dels actes –també dels de la Generalitat a partir del 2013– grups unionistes han volgut reivindicar "l'espanyolitat" de Casanova o fer actes alternatius. Com viu l'unionisme de dretes l'Onze de Setembre?

Ja va participar en l'ofrena a Casanova l'exregidor barceloní del PP Josep Bou, també ho va fer Vox i les entitats Espanya i Catalans i Cataluña Suma por España, que ho han anat fent recurrentment –excepte enguany i l'any passat sense cap motiu aparent, més enllà del calendari en què no cau en cap de setmana–. "És un espanyolàs", va dir Bou sobre Casanova, per afegir els de Santiago Abascal que "va lluitar per la unitat d'Espanya". Un "segrest" del dia per part del nacionalisme català que denuncien i que encara avui en dia volen reflectir diverses organitzacions com Espanya i Catalans. Per aquest motiu, l'unionisme dretà està dividit sobre com afrontar la Diada: des del "res a celebrar" fins a una commemoració que interpreten de manera diferent del catalanisme tradicional.

Enguany el PP no tornarà a l'ofrena floral a Barcelona ni als actes centrals de la Diada que organitza el Govern perquè no veuen oportú "compartir aquesta festivitat amb el PSC i ERC, que és qui governa en realitat a Catalunya" amb l'agenda sobiranista que denuncien. Tot i preferir Sant Jordi, sí que celebraran la Diada en diverses ofrenes florals com la de Santa Coloma de Gramenet o l'Hospitalet de Llobregat, segons ha explicat aquest dimarts en roda de premsa el portaveu del PP al Parlament, Juan Fernández. De fet, els alcaldes de Badalona i Castelldefels, Xavier García Albiol i Manu Reyes, participen amb normalitat en els actes que s'organitzen al seu municipi defensant una Diada "de tothom".

Mentrestant, Vox no anirà a l'ofrena floral a Rafael Casanova ni a cap altre acte –cosa que sí que havia fet en diverses ocasions– i organitzarà una conferència. El portaveu del partit, Joan Garriga, ha recalcat aquest dimarts que "la Diada és una mentida, una celebració impostada, falsa i guerracivilista" i ha denunciat la "participació" socialista i popular. Però per què aquest canvi sobre l'ofrena al conseller en cap? Fonts de Vox recalquen que ara no hi participen, després d'haver-hi participat diversos anys, perquè no els "compensa" defensar la seva versió de la història enmig d'un "aquelarre separatista" ple d'"insults" i en una festa en què no creuen, ja que voldrien que la Diada fos per Sant Jordi o per la diada de la Mare de Déu de Montserrat. Sí que reiteren que Casanova "no era separatista". La formació d'extrema dreta sí que celebrarà el 13 de setembre una conferència amb la fundació DNAES i Somatemps sobre el "fals" relat de l'Onze de Setembre.

També farà una xerrada sobre la Diada Convivència Cívica Catalana (CCC), Cataluña Suma i Espanya i Catalans, el dia 12, per "explicar la veritat" de la història, a parer seu, amb la participació d'anticatalanistes com Fernando Caja –que va defensar retornar el català a la situació de la dictadura de Franco, reclòs a "les masies"– i el president de CCC, Ángel Escolano. De fet, Escolano assegura a l'ARA que la Diada "es podria celebrar" com una "victòria de la modernitat" per "sortir de l'Edat Mitjana" que va "igualar el tractament respecte als castellans" i va permetre obrir el comerç amb Amèrica abans reservat a Castella. Això sí, carregant-se les institucions catalanes i imposant el castellà com a llengua oficial, cosa que Escolano minimitza pel pes del llatí, i compara el resultat del 1714 amb la Revolució Francesa. De totes maneres, no veu Casanova "un personatge per ser reivindicat" al ser un conflicte "només dinàstic".

El "res a celebrar" d'entitats

Què farà Societat Civil Catalana (SCC)? Segons fonts de l'entitat, "la junta directiva mantindrà la seva activitat normal" perquè "no se sent interpel·lada per una celebració de caràcter nacionalista basada en fets tergiversats, que deliberadament discrimina i exclou aquells ciutadans (la majoria dels catalans, diuen ells) que no comparteixen aquesta ideologia". Per això, aprofitarà l'avinentesa de la Diada per reiterar el missatge que el 23 d'abril és "la veritable Diada de Catalunya pel caràcter festiu, plural, cultural i convivencial". Qui també entona el "res a celebrar" és Asamblea por una Escuela Bilingüe, que no hi ha participat mai, igual que Impulso Ciudadano, que sí que ha reclamat per carta al president de la Generalitat, Salvador Illa, que en els actes oficials "posi la bandera d’Espanya i utilitzi les llengües oficials en el seu discurs institucional". Un altre pla de l'espanyolisme és la visita al vaixell escola de l'armada espanyola Juan Sebastián de Elcano, atracat al port de Barcelona, que visitaran la presidenta de SCC i altres membres de la junta.