L'espanyolisme civil s'activa perquè el PP i Vox facin president Illa
Societat Civil Catalana pressiona per reeditar un pacte unionista com a l'Ajuntament de Barcelona i també inclou en l'equació els comuns
BarcelonaA l'Ajuntament de Barcelona va funcionar l'entesa unionista per evitar que Xavier Trias fos alcalde el 2023 i Ernest Maragall el 2019. El PSC i els comuns van ser uns actors imprescindibles en els dos casos, però també la plataforma de Manuel Valls el primer cop i el PP el segon. Fa pocs mesos l'entitat espanyolista Societat Civil Catalana va tenir un paper important en l'operació per fer alcalde Jaume Collboni i ara s'ha tornat a activar per fer el mateix a la Generalitat i permetre que Salvador Illa esdevingui president del país. La mesa del Parlament és la primera parada en aquesta operació, malgrat que el PSC manté que el seu camí només passa per fer un pacte d'esquerres amb ERC i els comuns.
Després de reeixir l'any passat, la presidenta de Societat Civil Catalana, Elda Mata, assegura a l'ARA que ara "s’obre una finestra d’oportunitat per avançar": "Amb discreció, estem treballant aquí perquè el constitucionalisme vol aquest canvi que han votat els electors". No volen deixar passar l'oportunitat de tenir un Govern sense nacionalistes per primer cop des del restabliment de l'autogovern a Catalunya. "Apostem pel mateix, per pactes a favor de la unitat i ho mantenim com a prioritat; ho vam fer a l’Ajuntament i ho mantenim ara igual", afegeix.
Societat Civil Catalana veuria amb bons ulls un pacte del PSC, el PP i Vox (68 diputats) o també incorporant-hi els comuns. Empenyen en aquest sentit destacant que "cal sacrificar una part del que vols" en tota negociació, com va passar al consistori. I el paper de pont d'aquesta entitat ara mateix ve després que l'estiu passat capitalitzés la mobilització contra l'amnistia a Catalunya, una protesta que, al final, també era contra el PSC i els comuns. "Hi ha uns partits que no se saltaran la llei, poden agradar o no, però no se saltaran la llei", comenta Mata, que creu que el PSC, malgrat les discrepàncies de l'entitat amb l'oblit judicial, pot liderar el canvi: "No és tant una qüestió de confiança perquè els partits sovint anteposen els interessos per la seva supervivència, però crec que els partits constitucionalistes saben que continuar en mans del règim nacionalista no ens portarà a recuperar una Catalunya com la que voldríem", explica. Alhora, també interpreten que poden pressionar per aconseguir el seu objectiu: defensar l'imperi de la llei, el bilingüisme i la "igualtat" entre tots els espanyols.
Ara bé, és viable el que vol Societat Civil Catalana? Ara per ara, almenys públicament, cap dels actors ho avala. Ni el PSC ni els comuns advoquen per un front unionista, ni tampoc el PP ni Vox volen donar suport als socialistes si Pedro Sánchez no trenca amb els independentistes a l'Estat. Tanmateix, la primera prova de foc és la mesa i la presidència del Parlament, que és clau per decidir quin candidat és el primer d'anar a la investidura, però també per decidir si s'accepten o es rebutgen iniciatives o es compatibilitzen o no el vots dels diputats exiliats. Així, a hores d'ara les converses entre el PP i el PSC no han arribat a un punt satisfactori, però tot s'acabarà decidissin dilluns mateix. De fet, tampoc han aflorat converses entre l'extrema dreta i els populars, que necessiten teixir aliances si volen un lloc a la mesa. Des de Vox asseguren que el PP no s'hi ha posat en contacte i que, per tant, els diputats ultres es votaran a si mateixos sense participar en cap pacte.
Desconfiança amb el PSC
Però no tot són flors i violes per al PSC amb les entitats espanyolistes: no totes pressionen o volen que encapçali el Govern. L'aprovació de l'amnistia o el pacte per la llei educativa a Catalunya per protegir la immersió lingüística han refredat les coses. "El 2022 va ser un abans i un després", explica la presidenta de l'Asamblea por una Escuela Bilingüe, Ana Losada, sobre l'any en què va fructificar el pacte pel català a l'escola entre el PSC, ERC, Junts i els comuns. "Vam tenir una relació estreta amb [Salvador] Illa fins després de la sentència del 25%", afegeix. De fet, es desmarquen de pressionar en cap sentit i això es deu a la "desconfiança" amb els socialistes perquè "en privat defensen coses que en públic no", en referència a la política lingüística, i afegeix que "no es veu a venir un pacte entre el PSC i el PP" amb opció d'aplicar el bilingüisme, tot i que n'estarien contents.
D'altra banda, el president d'Impulso Ciudadano, José Domingo, no pressiona, però sí que s'adhereix a un pacte PSC-PP-Vox amb un "programa constitucionalista" en llengua a les institucions i en educació, entre altres coses. Demana "que s'aprofiti l'oportunitat, però no perquè Illa faci polítiques independentistes". És conscient que és "difícil" l'acord espanyolista i veu convenient que Illa "agafi la iniciativa i ho intenti".
Tampoc fa pressió Convivència Cívica Catalana. El seu president, Ángel Escolano, veu "impossible" un acord unionista i vaticina que "serà inútil" la majoria parlamentària dels favorables a la unitat d'Espanya "perquè la política catalana depèn de Madrid", on Pedro Sánchez manté un pacte amb els independentistes.
