La nova legislatura catalana

L'espanyolisme civil renega de Salvador Illa pel seu "gir nacionalista"

Entitats com Societat Civil Catalana critiquen el president pel seu discurs, l'absència de la bandera d'Espanya i no haver parlat en castellà

Salvador Illa
16/08/2024
4 min

BarcelonaEls primers passos del nou Govern de Salvador Illa no han agradat gens a les entitats espanyolistes. Després de recordar que l'actual president de la Generalitat s'havia manifestat de bracet amb elles, ara lamenten el "gir nacionalista", segons apunten a l'ARA les principals organitzacions d'aquest espectre, que haurien volgut un pacte unionista amb el PP i Vox ara que l'independentisme no té majoria al Parlament. Precisament, la retòrica de defensa de la nació catalana, el pacte amb ERC i l'absència de la bandera espanyola en la presa de possessió –com és habitual– han originat una pluja de crítiques des d'aquestes entitats. D'altra banda, la seva esperança d'un govern català que aposti per un espanyolisme desacomplexat en les seves polítiques va minvant.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La presidenta de Societat Civil Catalana, Elda Mata, lamenta a l'ARA "els pactes adaptats a l'ideari nacionalista" amb els republicans, que poden fer que es desaprofiti la majoria unionista quan ara "Illa té la possibilitat de demostrar que governa per a tothom amb lleialtat institucional". Així, Mata diu que amb les primeres passes d'Illa "costa de creure que governarà per a tothom", retreu que "la bandera nacional no estigués al costat de la senyera, cosa que no és un bon indicador perquè diu que només governa per una part". Tampoc li sembla bé "que només hagi utilitzat el català" quan "la majoria de catalans són hispanoparlants", però encara espera que canviï la dinàmica cap al constitucionalisme.

És més contundent la presidenta de l'Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), Ana Losada, que considera que Illa "ha marxat definitivament del constitucionalisme". "Ens han sacrificat perquè som un llast per a ell", opina. Tot i que espera equivocar-se en el seu pronòstic, Losada diu que "serà un govern nacionalista més i que els nacionalistes aconseguiran molts dels seus objectius i encara més" en comptes d'"unir la Catalunya plural". Qui també lamenta la "transformació" negativa d'Illa cap al "nacionalisme" és el president d'Impulso Ciudadano, José Domingo: "S'ha oblidat del que va prometre i dels motius pels quals molta gent el va votar", rebla, i afegeix que no reconeix el polític que va anar al seu costat darrere la pancarta de la manifestació de l'octubre del 2017 contra l'1-O, moment en què tenien sintonia.

Precisament, Illa va participar activament en múltiples col·loquis, trobades, manifestacions i fins i tot escoles d'estiu de Societat Civil Catalana com la del 2022, quan va lloar el paper d'aquesta organització. Però totes les entitats destaquen que es van refredar les relacions del tot amb l'aplicació de l'amnistia, quan Illa va acusar les organitzacions espanyolistes de "reaccionàries".

En aquest gir, el canvi en l'ús de la llengua ha estat total. Des de la campanya del 2021 fins a la campanya electoral del 12-M d'enguany Illa havia alternat català i castellà en els seus actes, i en alguns havia fet servir exclusivament en castellà, com a l'Hospitalet de Llobregat. Fins i tot havia parlat en castellà al Parlament, cosa que va defensar amb fermesa en una entrevista a l'ARA el 2021: va dir que molts castellanoparlants se sentien "despenjats" i que buscava que "tothom se senti seves les institucions catalanes" perquè "hi ha hagut gent que ha volgut identificar el català amb una determinada manera de pensar". "Jo vull que el Parlament de Catalunya tothom se'l senti seu i, per això, introdueixo algunes expressions en castellà en les meves intervencions i ho seguiré fent mentre em sembli convenient", va arribar a dir, mentre que, almenys per ara, ho ha deixat estar. El mateix Illa també va reconèixer a la cambra catalana que el PSC havia "mogut posicions" en àrees com la fiscalitat.

Esperança espanyolista o resignació?

Ara bé, la presidenta de Societat Civil Catalana recalca que "existeix la possibilitat que Catalunya es desnacionalitzi en el sentit que [Jordi] Pujol volia nacionalitzar Catalunya". Si bé la seva carta de presentació no ha estat del seu grat, afegeix que el president "no té un ideari nacionalista" i que el partit "té trajectòria constitucionalista". D'aquí ve que pensi que Illa encara pot fer un gir de volant. "En absolut tanco la porta a l'esperança, és a les seves mans", rebla Mata, tot i que reconeix que depèn del president espanyol, Pedro Sánchez, i de les aliances al Congrés. Però no tira la tovallola perquè reconeix que hi ha diversos consellers que li han agradat.

Un d'ells és Jaume Duch, l'encarregat de liderar el departament d'Unió Europea i Acció Exterior, per la seva lluita contra l'independentisme des de Brussel·les. "És una persona molt respectada i que coneix les conseqüències de tenir l'Acció Exterior en mans dels nacionalistes", afirma, i recalca que Duch que té l'oportunitat de potenciar les "agències comercials" i treure'n la política de la conselleria. "Hi ha una oportunitat que el nacionalisme tingui el mínim protagonisme com a minoria que és, perquè no té sentit que amb majoria constitucionalista governi un ideari que no compartim", conclou.

A Impulso Ciudadano ho veuen més magre, però continuaran intentant "fer-li veure [a Illa] que ha de governar per a tothom" i que continuaran "picant a la porta perquè l'obri", malgrat que admet que la interlocució no és fluida ara per ara. També avisa que continuaran anant als tribunals i criticant l'acció de l'executiu igual que feien amb els governs independentistes. En canvi, a parer de l'AEB, "el monolingüisme del català a l'ensenyament continuarà" i el PSC "ja no té cap posició constitucionalista": "Aquesta part de la societat els molesta", sentencia Losada.

stats