L’Espanya buidada es prepara per multiplicar la seva veu al Congrés
Una plataforma prepara candidatures en més províncies després de Terol Existeix
MadridLa manifestació del 31 de març del 2019 va ser un punt d’inflexió. Va ser el dia que l’Espanya buidada va dir prou i es va plantar a Madrid per exigir solucions. L’Espanya despoblada, la que no té unes connexions eficients i la que compta amb uns serveis bàsics limitats. La mateixa que des de feia mesos s’organitzava per fer sentir el seu crit d’auxili. Cinc mesos després, aquest clam cristal·litzava en una candidatura: la coordinadora de Terol Existeix anunciava que faria un pas més i es presentaria a les eleccions generals del 10 de novembre. Primer, però, havia de recollir les 1.100 firmes necessàries per poder-se presentar com una agrupació d’electors. La fita la van assolir, i amb escreix: 6.781 signatures, el seu trampolí per fer el salt al Congrés. Tomás Guitarte es va convertir en el primer diputat a representar l’Espanya buidada a la cambra baixa. Dos anys després, no en tenen prou, i de cara a les pròximes generals la plataforma Espanya Buidada prepara més candidatures.
“Les manifestacions al carrer s’acaben oblidant. Si no ets on es prenen les decisions, no t’escolten”, diu Antonio Saz, un dels coordinadors de la plataforma, que aglutina col·lectius que representen al voltant de 25 demarcacions com Terol o Sòria. Justifica d’aquesta manera la decisió que van prendre fa tan sols unes setmanes en la seva tercera assemblea a Priego (Castella-la Manxa) de presentar-se als pròxims comicis. Creuen que el moment actual és crucial per continuar fent-se sentir: perquè l’Espanya buidada entri també en el repartiment dels fons europeus. “És l’oportunitat de decidir si volem continuar concentrant la població en grans urbs i construir grans infraestructures allà en detriment dels altres territoris, o si apostem per fer un país més cohesionat i més fort”, defensa Saz.
Aquest és el principal problema de l’Espanya de dues velocitats. “Un model excessivament centralitzat”, descriu el sociòleg i investigador predoctoral de la Universidad Complutense de Madrid, Jorge Blanco, que recorda que la concentració de població s’ha acabat agrupant en els “pols econòmics” que atreien “oportunitat educatives i laborals”, com és el cas de Barcelona o Madrid. Hi coincideix el professor de geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador del Centre d’Estudis Demogràfics Joaquín Recaño. Això ha acabat despoblant les zones rurals, on la població s’ha envellit i on alguns pobles acabaran desapareixent per manca de relleu generacional. “Hi ha uns mínims poblacionals que no tenen capacitat de reversió”, admet Recaño.
La problemàtica no és nova, sinó que fa anys que s’arrossega, recorda el professor, però el cert és que des que Terol Existeix va irrompre al Congrés, l’Espanya buidada ha entrat a l’agenda política. L’últim exemple va ser fa dues setmanes, quan Tomás Guitarte va preguntar al Congrés al president espanyol, Pedro Sánchez, quines partides dels pressupostos anaven destinades a complir els acords d’investidura signats amb la seva formació. “Tant en els pressupostos del 2021 com els del 2022, l’orientació que està donant el govern d’Espanya a la qüestió del repte demogràfic és rotunda”, va ser la resposta de Sánchez, que va recordar que els comptes inclouen 4.200 milions per fer-hi front. Guitarte, en conversa amb l’ARA, valora positivament aquesta inversió, però recorda que no n’hi ha prou. “Ens costa que es compleixi el compromís de revertir el dèficit històric en infraestructures”, lamenta, per exemple. Però, en canvi, valora positivament que el govern hagi obert el meló de la descentralització d’institucions.
La fita del març del 2022
Els representants de la plataforma volen veure accions concretes i per això continuen treballant per tenir més força de cara al 2023. L’objectiu és que el març de l’any que ve tinguin a punt “l’eina” sota la qual es presentaran. Un paraigua comú però que pot agafar diferents formes en funció de cada província: que hi hagi territoris que es presentin com una agrupació d’electors (com Terol Existeix) i d’altres que puguin arribar a constituir-se en un partit.
“No som de dretes ni d’esquerres, la nostra ideologia és lluitar contra el despoblament”, reivindica Saz per defensar-se dels que els acusen de no mullar-se prou. “Som els que tenim una política més clara”, afegeix Guitarte. Sigui com sigui, mentre els partits convencionals no facin seves les reivindicacions de l’Espanya buidada, el fenomen continuarà a l’alça i pot tornar a passar com el 2019 a Terol, que almenys un dels escons acabi sent per a ells.
