L'Espanya buidada amenaça el bipartidisme de PP i PSOE
La plataforma anunciarà al gener amb quina fórmula es presenta a les pròximes eleccions generals
MadridHa estat la gran oblidada durant anys i potser per això s'ha arribat al punt de batejar-la com l'Espanya buidada. Des de ja fa uns mesos, però, els territoris espanyols més despoblats s'han fet lloc en l'agenda política estatal. Al setembre, els impulsors de la plataforma van decidir que concorrerien a les pròximes eleccions generals, sense determinar encara amb quina fórmula. Des de llavors, les especulacions sobre la seva repercussió en el tauler polític han estat múltiples: des d'enquestes que els pronostiquen 15 escons al Congrés fins a suposats intents dels grans partits de controlar aquestes plataformes. "De moment no hem detectat res", assegura el coordinador de l'Espanya Buidada, Antonio Saz, en declaracions a l'ARA quan li pregunten sobre suposades pressions dels grans partits, com el PSOE o PP. Ara bé, ni ell ni cap dels representants de la plataforma al territori descarten que això pugui passar quan presentin oficialment la fórmula sota la qual es presentaran –ho avançaran finalment al gener– i la candidatura comenci a prendre forma. Al cap i a la fi, el bipartidisme és, en les circumscripcions petites, el principal amenaçat per aquest projecte.
Terol Existeix, que en les eleccions generals del 2019 (les del 10 de novembre) va obtenir un escó, el de Tomás Guitarte, és de les poques províncies que de moment ha confirmat que tornarà a concórrer a les eleccions. Fa dos anys va fer el salt al Congrés presentant-se com una agrupació d'electors, però de moment la coordinadora de l'Espanya Buidada no té clar si farà servir la mateixa fórmula. Mentre ho debaten, per curar-se en salut, el que han fet ha estat registrar-se com a partit per si l'acaben necessitant: porta per nom Espanya Buidada, està inscrit des del 30 de setembre d'aquest any i té la seu social a Alcanyís (Terol). A Sòria encara no han pres una decisió definitiva, però els impulsors de Soria Ja estarien més a prop del sí que del no. Els que sí que ja es preparen per concórrer a les eleccions andaluses, quan es convoquin, són els representants a la província de Jaén. "És l'única manera d'estar presents a les institucions", defensa el portaveu de Jaén es Mereix Més, Juan Afán.
Infraestructures i finançament
En total, la plataforma de l'Espanya Buidada és present a 25 províncies: totes les demarcacions de Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Aragó i Extremadura, i també a Navarra, La Rioja, Jaén, Granada, Lugo i Ourense. Són territoris poc poblats, amb dèficit d'infraestructures i amb serveis públics limitats. I la demanda unànime és avançar cap a un "reequilibri territorial". "El despoblament és una qüestió de dècades i de les polítiques que han fet els dos grans partits. Arriba un moment en què s'ha de fer el salt a les institucions", diu Sergio Díez, portaveu de Lleó Rugeix. "Demanem infraestructures, sanitat i una fiscalitat diferenciada", afegeix Vanesa García, portaveu de la coordinadora de l'Espanya Buidada i de Soria Ja. En aquest sentit, s'hi afegeix Juan Afán al criticar "l'infrafinançament" d'aquestes províncies: "Ens fa enveja quan Rufián diu que no vol gairebé 2.000 milions d'euros per al Prat. Els partits nacionalistes han estat fent xantatge al govern i això es tradueix en un dopatge financer".
"Dins les plataformes hi haurà gent de tot tipus, però som capaços d'arribar a acords en qüestions comunes encara que cadascú tingui les seves idees", respon Sergio Díez a les crítiques sobre la seva manca de definició ideològica en un sentit tradicional de dreta o esquerra. Igual que Díez, el diputat de Terol Existeix, Tomás Guitarte, també nega ser una marca blanca del PSOE, un subproducte de Vox o una plataforma per ocupar l'espai de centre de Ciutadans. "No som comparsa de ningú", afirma. Guitarte presenta la plataforma com a útil per garantir la governabilitat de l'Estat. De fet, el vot de Guitarte ja va ser clau el 2019 perquè la investidura de Pedro Sánchez acabés tirant endavant. "Afavorirem la governabilitat", diu Saz, que assegura que no es casen amb cap fórmula de govern, sinó amb qui "comparteixin" objectius i surti majoritari a les urnes.
Repartiment d'escons
Des del PSOE subratllen que fer front al despoblament ha estat una prioritat del partit i defensen, per exemple, la descentralització de les institucions públiques promoguda pel govern espanyol. El portaveu socialista de la comissió del repte demogràfic del Congrés, Antidio Fagúndez, explica que "sempre" han intentat incorporar les demandes de la plataforma, però amb una mirada "realista". És escèptic, de fet, amb l'encaix del "discurs localista" d'aquestes candidatures al Congrés. Fagúndez admet que si s'acaben presentant en algunes províncies on els socialistes han dominat històricament, hi ha la "possibilitat" que es perdi algun escó, però dependrà de cada territori. "Parlem amb ells permanentment, però ara el tema és diferent i crec que hi ha interessos personals de gent que vol entrar a la política", diu. Des del PP, en canvi, de moment no estan preocupats perquè la plataforma acabi fent el pas, apunten fonts del partit. Ara bé, és cert que ja fa unes setmanes que la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, així com també el líder del partit, Pablo Casado, en els seus discursos hi incorporen algunes de les reivindicacions de l'Espanya Buidada.
"No només poden representar les reivindicacions del territori, sinó també ser un refugi de la marca blanca del vot protesta", explica el politòleg Pablo Simón. En aquestes províncies s'hi reparteixen pocs escons: entre 2 i 7 diputats com a màxim. Però precisament per això és "fàcil", si la plataforma aconsegueix un o dos escons, que puguin "descompondre el sistema de partits", apunta Simón. Si finalment es presentessin a les eleccions a les 25 províncies, en total estarien en joc 104 escons dels 350 que omple el Congrés: un 29% de la representació. Encara que només optessin a una part d'aquests escons, ¿podrien fer perillar la representació del PSOE i el PP, els dos partits que històricament s'han repartit el pastís en aquestes províncies? És incert. "No sabem l'impacte electoral que poden tenir. És relativament barat aconseguir representació en aquestes províncies", afegeix Simón, que detalla que en províncies com Lleó, Sòria, La Rioja, Terol, Àvila o Jaén és possible que puguin fer forat. Malgrat l'aparent calma dels dos grans partits estatals, tant socialistes com populars ja fa temps que es miren de reüll l'operació de l'Espanya buidada.