L'error garrafal d'una candidata d'esquerres

BarcelonaMónica García té tres fills, un sou públic de 43.000 euros anuals a l’Assemblea de Madrid i un patrimoni declarat de poc més de 100.000 euros. Enrique Ossorio és pare de quatre fills, té un sou al govern de la Comunitat de Madrid superior als 100.000 euros anuals i un patrimoni declarat que s’acosta al milió i mig d’euros. Tots dos reben el bo social tèrmic, teòricament dissenyat per a famílies vulnerables, perquè en compleixen els requisits –formen part de famílies nombroses– i el van demanar a l’administració. I, tot i les evidents diferències econòmiques entre ells, només García ha hagut de sortir ràpidament a demanar perdó i a dir que buscarà la manera de tornar els diners. Per què?

La resposta simple és que García (Més Madrid) és una candidata d’esquerres i Ossorio (PP) un de dretes. Desenvolupem més aquest argument: gairebé la meitat dels votants de Més Madrid són de classe treballadora o directament pobres, segons les dades del CIS. És a dir, beneficiaris potencials de les ajudes econòmiques, perquè molts d’ells les necessiten per tirar endavant. El 42% dels votants d’Isabel Díaz Ayuso són, en canvi, de classe alta, i si hi afegim la classe mitjana el percentatge supera el 70%. Això no vol dir que al PP a Madrid no el voti la classe baixa –Ayuso va guanyar el 2021 en pràcticament tots els barris de la capital, però de manera més folgada en els benestants. A més, en una escala d’1 a 10 (on 10 és extrema dreta), els madrilenys situen el PP en el 7,9 i Més Madrid en el 2,9. Així, doncs, les dretes toleren més la corrupció?

El fet és que en el cas del bo social tèrmic no hi ha corrupció. Almenys no entesa com a frau de llei. Com que les famílies nombroses no tenen cap requisit econòmic per accedir-hi –la polèmica d’aquesta setmana farà que el govern espanyol els acabi introduint–, tots dos poden cobrar-les de forma completament legal. I aquí arriba el factor decisiu de per què una ha hagut de demanar perdó i l’altre s’ha refermat en el seu dret a cobrar l’ajuda. A diferència del PP, Més Madrid i especialment Mónica García han basat la seva imatge –com molts partits d’esquerres– en l’ètica i el compromís social. Encara que sigui legal, ella necessitava aprofitar el bo social?

Qui n'ha sortit escaldat?

La polèmica esclata perquè un mitjà, Infolibre, publica primer el cas d’Ossorio i immediatament García surt a demanar la seva dimissió davant d’un fet que va qualificar d’“indecent”. Hores després El Debate explicava que la líder de Més Madrid també rebia el bo social perquè el seu marit l'havia demanat. Ossorio fins i tot es va permetre el luxe de tornar-s’hi i demanar la dimissió de García. Més Madrid volia desgastar la manca d’ètica del PP sense entendre que aquesta no és la principal bandera dels populars i ha estat la seva candidata qui n’ha sortit escaldada. En tot cas, s'ha tornat a evidenciar que la publicació als mitjans és l’eina més efectiva per canviar consciències i impulsar canvis. ¿Quants polítics deuen estar renunciant ara mateix al bo social per evitar que se sàpiga?

Els detalls de la setmana

Dimarts es farà públic el secret més mal guardat de la història: el discurs de la moció de censura de Ramón Tamames, que ja va publicar Eldiario.es ara fa uns dies. El candidat se’n va assabentar en directe mentre l’entrevistaven a Capital Radio. «És del Federico [Jiménez Losantos]?», preguntava sense saber ubicar el mitjà. «Estarà penat per drets d’autor?», divagava abans de demanar permís per sortir a trucar.

En les notes de premsa, els periodistes dels partits promocionen el més rellevant que han aconseguit, per exemple, en una negociació. Dimarts passat des d’EH Bildu destacaven l’acord per apujar les pensions de viudetat. El problema és que deien que només era vàlid per a les que tinguessin cònjuges a càrrec. Una modalitat que, per motius obvis, no existeix. Al cap d’unes hores rectificaven l’error.