L’èpica juvenil de Junts
El partit de Puigdemont anima els seus mítings amb la cançó 'Junts som invencibles'
Barcelona"Ah, ah, ah, ah... Junts som invencibles!", esclata la tornada de la cançó titulada, efectivament, Junts som invencibles i inclosa en el disc Benvinguts (2018). És l’èpica juvenil de Bipolar, el grup de Sant de Feliu de Guíxols hereu de l’escena que van liderar els Teràpia de Shock que, efectivament, sona i ressona en els actes de campanya de Junts per Catalunya. Temps era temps, l’artista polític abans conegut com a Convergència Democràtica tirava de l’arsenal metafòric mariner per engrescar l’electorat. Uns quants cops de timó després, el partit que aplega actius de l’espai postconvergent com Elsa Artadi, Meritxell Budó, Ramon Tremosa i Damià Calvet intenta fer pinya al voltant d'un heroisme retòric menys sofisticat però igualment sense tocar de peus a terra, no fos cas.
"Anirem amb tot / Encara ens queden forces / Que tremoli el món / Junts som invencibles", diu la cançó. És l’esperit que vol transmetre Laura Borràs, l’Eva Amaral del liberalisme il·lustrat català. Tanmateix, no hi van amb tot, perquè en aquesta bugada Junts per Catalunya hi ha perdut el llençol del PDECat i el mocador del PNC. A més, atès que el món ens mira més aviat poc, tampoc és probable que tremoli gaire. L’èpica electoral postconvergent ja ho té, això: exalta el sentiment i s’enamora de les paraules. "Ah, ah, ah, ah... Junts som invencibles!"
