L'enuig del PSOE, el fantasma gallec i els elogis enverinats a Junts

Madrid¿L’inici accidentat de la legislatura actuarà com a vacuna o serà la tònica general? I si és així: ¿quant de temps podrà durar la legislatura? Aquestes són les dues preguntes que es fa tothom a Madrid i que no tenen una resposta clara.

Junts considera que ha marcat el terreny de joc amb la seva negociació in extremis de dimecres. Fixem-nos que els juntaires van renunciar a plantejar la negociació de la investidura com un peix al cove i van limitar al màxim les al·lusions al paradigma autonomista. Però això no vol dir que hi haguessin renunciat, sinó que, tal com es va veure dimecres, s’ho guardaven per al dia a dia de la legislatura. Ara bé, si el PSOE canvia la seva forma de governar, i els convoca amb temps per negociar, Junts també es veurà obligat a adaptar-se i a entrar en una dinàmica de peix al cove més clàssica i sense el poder que li atorgava una votació agònica en què el PSOE es jugava molt. Passi el que passi, doncs, és difícil que es torni a repetir el mateix guió de dimecres. Les coses seran diferents. 

A dins de l’univers de Junts continua havent-hi una certa divisió entre els caps de brot més influents. Així algú com Agustí Colomines fa una defensa tancada de la via negociadora en l’actual context, Vicent Partal s’hi mostra més escèptic. Curiosament, tots dos ja van discrepar, per exemple, en el vot sobre l’Estatut de 2006. El primer va defensar el vot afirmatiu i el segon, el no.

Al PSOE regna una evident preocupació i es fan una pregunta: ¿com ens podem embarcar en una operació tan arriscada com la de l’amnistia amb uns socis que a la primera de canvi gairebé ens deixen tirats? Els socialistes necessiten ara contrarestar la imatge de caos i extorsió permanent amb un seguit de votacions al Congrés on es recuperi la unitat de la investidura. I ho necessiten abans de les eleccions gallegues del 18 de febrer. Una derrota molt contundent en l’arena gallega pot convertir-se en un problema gros que faci replantejar tot l’esquema de la legislatura. Se’ls ha girat feina a Félix Bolaños i a Santos Cerdán, que haurà de convèncer Carles Puigdemont que afluixi si no vol posar en perill tot l'artefacte.

Elogis enverinats

Però sens dubte el fenomen més inesperat de la setmana han estat els elogis a Junts des de les bases del PP i Vox per posar sobre la taula l’expulsió d’immigrants multireincidents. Quan Isabel Díaz Ayuso els va titllar de “xenòfobs” a la xarxa X, molts dels comentaris li demanaven que fes exactament el mateix que els de Puigdemont. L’usuari @antiprogrecom, per exemple, li responia: “Error, Isa. Darrerament no n’encertes cap. En aquest tema, veient el panorama, millor Junts que el PP. És trist però és així”.

El gir de Junts cap al pragmatisme, doncs, també va acompanyat d’un cert gir a la dreta, almenys a nivell discursiu i d’agenda. Pel que fa a l’esquerra, en aquest camp, ni hi és ni se l’espera.

Aquest divendres a la redacció de l’ARA va començar a sonar amb força la sintonia de la marxa imperial de la saga Star Wars, la música que sempre acompanya l’aparició del malvat Darth Vader, sense que ningú sabés d’on venia. Al final vam descobrir que provenia de la jaqueta d’un entrevistat que l’havia deixat penjada mentre es feia unes fotos. Era la sintonia del mòbil del nou portaveu de Cs, Jordi Cañas.

Aquest dissabte ha fet 200 anys de la creació del cos policial que finalment donaria lloc a la Policia Nacional. Per aquest motiu, la Lliga havia demanat que en tots els partits es fes un homenatge al cos en forma de pancarta de suport i amb dos agents fent la sacada d’honor. En el derbi basc entre l’Athletic i la Reial Societat no es va fer cap homenatge, com tampoc en l’Eibar-Racing ni en l’Andorra-Leganés.