L'entronització de Salvador Illa a Madrid

BarcelonaLa visita de Salvador Illa d’aquesta setmana a Madrid ha sigut una mena d’entronització. Mai un dirigent socialista català havia comptat amb la complicitat del món econòmic madrileny que genera la seva figura. I els seus companys del PSOE el comencen a veure com un dels pocs sinó l’únic dirigent capaç d’omplir el buit que tard o d’hora deixarà Pedro Sánchez.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder

Inscriu-t’hi

Evidentment, tot això no deixa de ser una especulació, però hi ha elements objectius que reforcen aquesta tesi. Salvador Illa, al contrari de gent com Félix Bolaños o María Jesús Montero, és un sanchista que no sembla sanchista. Allà on Sánchez aposta per l’audàcia i el cos a cos, Illa fa de la tranquil·litat i la falta de punch una certa bandera. I de la mateixa manera que la Catalunya post-Procés li ha premiat aquesta manera de fer, hi ha qui pensa que després de la polarització i el circ en què s’ha convertit la política espanyola els darrers anys, un perfil com el d’Illa també seria ben rebut per l’electorat espanyol. I encara més si l’adversari és Isabel Díaz Ayuso, la reina de la crispació.

Agrada als votants del PP

És precisament aquest posat seriós, hieràtic i gens histriònic el que el converteix en un adversari difícil, tal com es pot comprovar al Parlament. Ayuso ha intentat provocar-lo diverses vegades i fins i tot l’ha desafiat a un debat televisat, però pica ferro fred. A la cambra catalana Illa sempre parla des d’un cert punt de superioritat paternal que desespera els seus adversaris (“qui s’ha cregut que és?”) i només baixa al fang quan respon Sílvia Orriols. Illa sí que provoca rebuig entre l’independentisme més irredempt, però fins i tot al PP reconeixen que agrada als seus votants.

Un dels secrets del seu èxit és que cuida molt bé quins són els temes que vol tractar. Gairebé mai parla de temes conflictius, sinó que se centra bàsicament en l’economia i en la gestió. L’objectiu de superar la Comunitat de Madrid en termes de PIB és clarament un esquer, però li funciona. I ara mateix Illa està collint fruits que venen d’administracions anteriors, especialment la d'Aragonès. Les dades de creixement del 2024 són molt bones, i aviat sabrem si Catalunya ha crescut més que Madrid. Seria un regal per a la narrativa illista.

Quan Salvador Illa es mou per les agrupacions socialistes de tot Espanya desperta l’admiració dels militants, que el recorden com el ministre que va gestionar la pitjor pandèmia del segle sense aixecar la veu. Mai un líder del PSC havia tingut tan bona rebuda entre les bases socialistes.

Per això quan arribi el moment Illa serà un dels noms més ben posicionats, sobretot si Montero no aconsegueix fer-se amb el govern andalús. Illa seria una mena d’evolució sanchista que jugaria la carta de la moderació enfront del xivarri de la capital, però que comparteix una cosa amb Sánchez: una concepció molt clara del que és el poder i com fer-lo servir.

Els detalls de la setmana

1.

Mazón "inunda" les xarxes

El president valencià, obligat a canviar un tuit amb el verb "inundar"

El president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, no té sort ni amb els tuits que fa. Aquesta setmana de Falles va piular: “Les falles són l’ànima dels nostres barris; inunden cada racó de la ciutat amb música i ambient”. Quan els usuaris de X li van fer notar que l’ús del verb inundar potser no era el més adequat en el context de la DANA, el community manager va esborrar el tuit i va posar “omplen”.

2.

La geografia de Puente

El ministre de Transports s'inventa una línia ferroviària

El ministre Óscar Puente és d’aquells que sempre incorpora referències enginyoses als seus discursos. Dimecres va reconèixer que les obres a Rodalies generen molèsties, però que les línies segueixen funcionant a diferència del que Alemanya ha fet amb la Berlín-Hamburg. “No estic parlant d’una línia entre Bollullos del Condado i Amusquillo de Esgueva“, va suggerir irònicament per reforçar la importància del tall alemany.