L'entorn de Puigdemont es decanta per sortir del Govern

BarcelonaLa cimera d'aquest dimecres al Palau de Pedralbes amb Esquerra no va anar bé. Les posicions són antagòniques entre les dues bandes i cadascú va posar damunt la taula la seva llista de retrets amb l'amenaça d'un trencament de la coalició de Govern a l'horitzó. Però aquest dijous a primera hora, en una reunió de la direcció de Junts, el secretari general, Jordi Turull, i la presidenta del partit, Laura Borràs, han demanat "confiança" a la resta de membres de la cúpula i discreció per negociar amb els republicans. No volen declaracions públiques de partidaris o detractors de quedar-se dins el Govern per evitar la imatge de desgavell intern i, a més, per posar el focus en ERC. Per això, demanen a Esquerra que aclareixi si vol complir o no el pacte de legislatura. Però els republicans no pensen variar el seu rumb i creuen que l'única cosa que fa Junts és traslladar els seus problemes interns a l'executiu. La situació ara mateix és complexa i el trencament per la Diada entre l'ANC i el president, Pere Aragonès, ha donat ales als que dins de Junts volen trencar la coalició amb Esquerra: es perfila un nou canvi en la correlació de forces al partit.

I és en aquest punt en què guanya importància l'opinió de Carles Puigdemont. Segons diverses fonts consultades per l'ARA, l'entorn de l'expresident es decanta per sortir del Govern si els republicans no es mostren disposats a acceptar alguna de les condicions que JxCat ha posat damunt la taula: la recuperació de la direcció estratègica del Procés, la coordinació dels grups parlamentaris a Madrid o la reformulació de la taula de diàleg perquè s'hi parli "d'amnistia i autodeterminació". Aquesta és la línia que en diverses converses en privat defensa el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, i el portaveu del partit, Josep Rius, que són els membres de l'executiva més pròxims a l'exili. També el vicepresident, Jordi Puigneró, va en aquesta direcció.

Turull, que abans de l'estiu defensava clarament quedar-se al Govern, ara mateix fa equilibris entre Waterloo i el sector de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que ja demanava trencar la coalició quan Esquerra es va alinear amb l'oposició per suspendre-la de presidenta del Parlament. Tal com avança aquest dimecres La Vanguardia i també expliquen fonts del partit a l'ARA, el secretari general de Junts, després de parlar amb Puigdemont a l'estiu, ha endurit el seu posicionament. "Sortir del govern és una opció real", va dir en la seva última entrevista a Catalunya Ràdio, a més de reiterar els últims dies que Junts no pot "aguantar l'escala" dels republicans si no acorden un rumb. Un posicionament que desconcerta fins i tot als més turullistes, que temen acabar fora de l'executiu sense voler-ho.

Malgrat que l'expresident Carles Puigdemont es va retirar de la presidència del partit i no intervé directament en el debat intern, el que pensa té molta influència encara en l'organització i ara mateix topa directament amb el rumb dels republicans, sobretot després de la Diada. L'11 de setembre Puigdemont va fer aquest tuit: "Han estigmatitzat la manifestació, n'han boicotejat la participació i l'han volgut excloure de l'agenda política. Han fracassat. Avui el corrent central de l'independentisme ha demostrat inclusió, civisme i sobretot fortalesa".

La tesi dels puigdemonistes és que si Esquerra no es mou, Junts pot decidir sortir del Govern i fer d'oposició malgrat ser el tercer partit de la cambra, marcant perfil en termes nacionals i també ideològics. Això voldria dir que els republicans es quedarien sols a l'executiu i que haurien de decidir si convoquen noves eleccions o si opten per governar amb els socialistes i els comuns just abans de les eleccions municipals.

L'escenari de quedar-se a l'oposició, de fet, ja el preveia Puigdemont el 2021 perquè no veia clar signar l'acord de governabilitat amb els republicans –hi havia sobre la taula investir Aragonès i quedar-se a l'oposició–, però en aquell moment Jordi Sànchez va defensar entrar al Govern i va tancar l'acord amb Esquerra. La militància va avalar aquell pacte amb un 83% de suport, però aleshores ningú –tampoc Puigdemont– va fer campanya en contra. Ara és una incògnita saber què diran les bases quan se les consulti previsiblement al novembre.

Alerta entre els pragmàtics

Aquests moviments de plaques tectòniques posen en alerta el sottogoverno de la Generalitat, que veu com la tasca de l'executiu està en joc. Fonts governamentals asseguren que els secretaris generals continuen fent la seva feina al marge del debat, malgrat que a ningú se li escapa que depenent de com vagin les coses d'aquí un parell de mesos pot haver saltat tot pels aires. La majoria de càrrecs de l'executiu –així com nombrosos alcaldes que han d'afrontar les municipals– no són partidaris en cap cas de trencar el Govern i demanen que, almenys, se'ls expliqui quin seria el rumb des de fora. "Quin és el pla a l'oposició"?, es pregunten alguns càrrecs governamentals, fins al punt que alguns ho veuen un suïcidi.

Dins el Govern, qui fins ara s'ha mostrat partidari de continuar a l'executiu obertament és el conseller d'Economia, Jaume Giró, que aquesta setmana ha demanat a ERC que compleixi l'acord de legislatura, però també ha dit de manera clara que "és millor un Govern amb Junts que un Govern sense els consellers de Junts". En aquesta línia també hi ha la consellera d'Exteriors, Victòria Alsina, i el titular de Salut, Josep Maria Argimon, així com l'ex secretari general Jordi Sànchez, que en una entrevista al programa Més 324 va deixar clar que ell vol seguir al Govern. Al seu torn, l'exalcalde Xavier Trias, que valora si tornar a presentar-se amb Junts a Barcelona, també ha assegurat aquest dijous a Betevé que trencar el Govern seria un "escull important" a la seva candidatura i, en aquest sentit, ha dit que no decidirà què fer fins que hi hagi les idees clares en aquest aspecte.

L'altra possibilitat que també apunten algunes fonts, com a solució intermèdia, és fer una remodelació exhaustiva de l'executiu. És a dir, que hi hagi un canvi de consellers, almenys a la banda de Junts, tenint en compte també que si prospera la candidatura de Trias està previst que Argimon faci el pas a Barcelona també. Ara bé, això també voldria obrir la caixa dels trons sobre els noms i ja han començat les travesses: hi apareixen Rius, Batet i les persones de confiança política que també hi volgués posar Laura Borràs.

La partida de pòquer

La resolució del debat de Junts està connectat directament al resultat de la negociació amb Esquerra, que ha de decidir també si accepta alguna proposta dels socis o si s'arrisca a governar amb només 33 diputats. Com ja va passar en la negociació de la investidura, la coalició torna a jugar a pòquer: com que els republicans creuen que els de Borràs no s'atreviran a trencar l'executiu, ara mantenen la posició i aboquen el seu soci a discutir-se internament i fins i tot al trencament del partit; i els de Junts pensen que finalment Esquerra cedirà perquè un govern en solitari depenent dels socialistes abans de les municipals no els convé. Queden quinze dies –fins al debat de política general– per veure si en aquest joc de la gallina un dels socis frena abans per evitar, per enèsima vegada, la ruptura.