L'entitat unionista Convivència Cívica Catalana interposa el primer recurs contra els indults

PP, Ciutadans i Vox també han anunciat que impugnaran la decisió del govern espanyol

Fotografia d'una manifestació contra els indults a la Plaça Artós de Barcelona
24/06/2021
2 min

BarcelonaEl primer recurs contra els indults als presos polítics no ha vingut de la mà de cap dels tres partits que l'havien anunciat -PP, Cs i Vox-, sinó de l'entitat unionista Convivència Cívica Catalana, presidida per l'advocat Ángel Escolano. L'organització ha presentat un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Suprem en contra de la mesura quan no feia més que unes hores que havia estat publicada al Butlletí Oficial de l'Estat. En un comunicat, considera que la concessió dels indults significa un greuge contra "la part de la societat catalana que va patir en carn pròpia els greus fets del mal anomenat Procés", i denuncia que es doni un "tracte de favor totalment injustificat" als presos polítics.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els nou recursos -un per cada dirigent sobiranista- es limiten a comunicar la presentació dels contenciosos administratius. Segons fonts de l'organització, el pas següent és que el Tribunal Suprem demani l'expedient administratiu al govern espanyol i en doni trasllat a l'entitat, perquè en un termini de 20 dies formuli demanda amb un escrit argumentant els motius de la impugnació dels indults.

La jurisprudència del Suprem estableix que només les parts afectades en primera persona pel delicte indultat poden presentar un recurs contra aquesta decisió (per motius formals), que correspon al govern espanyol. Aquest és el primer escull amb què es troben els que volen recórrer la decisió sobre els líders independentistes. És per això que alguns estan buscant la manera d'aconseguir la "legitimació" per poder participar en el procés: Vox probablement parteix amb avantatge per ser reconegut pel tribunal, ja que va ser acusació particular en el judici de l'1-O. Així, Cs ha anunciat aquest matí que es basaria en una sentència del Tribunal Constitucional que "reconeix" que els drets dels seus diputats "van ser vulnerats per les persones jutjades pels greus delictes que van portar a condemnar-les", en paraules del seu líder a Catalunya, Carlos Carrizosa. La formació ja ha anunciat que presentarà la impugnació aquest dijous al matí. Per la seva banda, el president del PP, Pablo Casado, al·legarà que és víctima dels CDR per justificar els seu recurs, a partir d'un informe de la Guàrdia Civil.

L'escrit que ha presentat avui Convivència Cívica Catalana no entra en aquests detalls. No obstant, en el comunicat l'entitat considera que el fet de ser una associació "de ciutadans de Catalunya" que van "patir en primera persona els efectes dels fets delictius comesos pels indultats" els confereix "un interès directe en l'actuació administrativa" i els atorga "plena legitimació processal per impugnar els indults". A banda, fonts de l'organització assenyalen un cas del 2015 en el qual volen emmirallar-se: el Suprem va anul·lar l'indult que el govern del PP va concedir el 2013 a Miguel Ángel Ramírez, empresari i president de la Unió Esportiva Las Palmas, que havia estat condemnat per fer obres il·legalment al seu apartament. En aquell moment, el tribunal (amb el vot particular en contra de dos magistrats) va acceptar l'entitat Ecologistes en Acció com a recurrent. Ara bé, si els recursos superen aquest tràmit haurien de trobar la manera que el tribunal justifiqués un defecte de forma en la concessió de la mesura de gràcia, com va fer en el cas de Ramírez. La capacitat de revisió del TC és limita a analitzar que es compleixin els requisits formals i, en principi, doncs, aquesta seria l'única manera d'anul·lar els indults.

stats