BarcelonaLa vida política de Junts va començar l’any 2017 en un hotel de Lovaina, quan l’expresident Carles Puigdemont va fer una llista amb els seus col·laboradors més estrets del Palau de la Generalitat que sobrepassava el perímetre del PDECat i que incorporava independents a primera fila de la candidatura. Des de llavors, que Puigdemont va aconseguir mantenir el lideratge dins l’independentisme a les eleccions del 21 de desembre del 2017, ha plogut molt. El que va ser en un primer moment només el grup parlamentari s’ha convertit en un nou partit polític des de l’any 2020. També va impulsar la Crida Nacional per la República (2018) com a instrument per intentar aglutinar l’independentisme, tot i que no va funcionar i va trencar amb el Partit Demòcrata per desvincular Junts de l’antiga Convergència. Ara, dos anys després de la seva fundació com a partit, JxCat ha fet el seu primer congrés ordinari a Argelers i ha escollit Laura Borràs i Jordi Turull en substitució de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez. El proper 16 i 17 de juliol debatran la nova ponència política que ha de marcar el rumb del partit, de manera que l’ARA ha fet l’exercici de comparar les dues ponències anteriors d’aquest espai polític des que es va impulsar per a les eleccions després del referèndum de l’1-O i de la declaració d’independència. És a dir, la ponència política de la Crida Nacional, la de Junts del 2020 –actualment vigent– i la que s’ha presentat de cara el conclave d’aquest estiu. L’anàlisi d’aquest diari se centra en el full de ruta independentista –no aborda les qüestions sectorials– i descriu el que ha dit Junts en quatre ítems: el diàleg, la governabilitat, la desobediència civil i la desobediència institucional. Són conceptes que han anat sortint en el rumb polític d’aquesta formació des que va començar a posar negre sobre blanc en la seva estratègia. En aquest sentit, es manté constant la vigència de l’1-O i la desobediència civil i, en canvi, augmenta l’escepticisme amb l’estratègia de la negociació i també hi ha un replantejament en relació amb la governabilitat de les institucions. En l’última ponència política es posa data a la fi de la taula de diàleg –l’1 d’Octubre d’enguany– i també s’obre la porta per primer cop a sortir del govern, ja que amb l’avaluació que té pendent de l’acord amb Esquerra planteja l’opció de fer una consulta a les bases sobre si el partit ha de continuar o no a la Generalitat. A l’espera del debat d’esmenes de les pròximes setmanes, doncs, aquesta ha estat l’evolució de Junts en el full de ruta nacional.
- Desobediència institucional Crida 2018 “Els polítics es poden veure en la contradicció entre el compliment d’un compromís electoral i la imposició d’un mandat judicial [...]. En tot cas, la desobediència s’ha d’entendre com una decisió personal”, reflexionava la ponència, tot i afirmar que “pot acabar sent una acció necessària davant la negativa de l’Estat a acceptar una solució democràtica a la demanda d’autodeterminació”. Junts 2020 Situa la unilateralitat com un “instrument irrenunciable davant la negativa d’Espanya a atendre la voluntat majoritària de Catalunya”. Manté vigent l’1-O i descarta repetir l’operació. “Un nou referèndum només podria tenir algun sentit en cas que estigui acordat amb l’Estat”, afirma, i es compromet a “sol·licitar la intervenció de la UE per forçar un referèndum pactat”. Junts 2022 Planteja que una Assemblea de Representants que inclogui responsables del Govern i els representants d’entitats, el Consell per la República i partits, així com els electes, “prengui la decisió final sobre l’activació de la declaració d’independència”. “Aquesta decisió haurà de ser implementada pel Parlament i, si escau, també pels ajuntaments”, afirma la ponència política.
- Desobediència civil Crida 2018 Per forçar la negociació amb l’Estat, la Crida parlava de desobediència “pacífica”. “Cal assumir des de la ciutadania camins de desobediència pacífica i protesta cívica com a acceleradors d’una solució democràtica al conflicte i com a generadors de noves oportunitats per exercir la sobirania”, deia la ponència, amb l’exemple del tancament de caixes, la vaga dels tramvies i els insubmisos del servei militar. Junts 2020 “Junts assumeix plenament com a estratègia per assolir la plena efectivitat de la independència de Catalunya la confrontació amb l’estat espanyol utilitzant la desobediència civil i la no cooperació de manera democràtica”, descriu la ponència política. L’objectiu d’aquesta “confrontació” amb l’Estat ha de ser “compatible” tant amb forçar la negociació com amb assolir la independència unilateral de facto. Junts 2022 Aposta per la desobediència civil: “Per tal que sigui eficaç i ens permeti avançar és imprescindible afectar els interessos econòmics de l’Estat”. I promet suport des de les institucions –només al moviment independentista–: ”La mobilització, en favor de la República, ha de trobar la complicitat en les institucions per impedir que actes de desobediència cívica impulsats siguin reprimits per les institucions pròpies”.
- Governabilitat Crida 2018 La Crida defensava la unitat electoral de l’independentisme i apostava per exercir “la màxima acció de govern”, tant als municipis com a la Generalitat. “Les limitacions que té l’autogovern són evidents, però en cap cas això pot justificar-ne la renúncia. Cal fer tots els esforços per esdevenir govern en el major nombre d’institucions del país [...]. Renunciar a ser-hi és acceptar que alguna altra formació ocuparà aquesta presència”. Junts 2020 En el rumb polític de l’any 2020, quan Junts encara no s’havia presentat com a formació política a les eleccions, certificaven que era un “partit de govern” perquè “és des de l’executiu on millor i més eficaçment els partits podem servir l’interès col·lectiu en democràcia”. En aquest sentit, assegurava que no podien “renunciar a governar l’autonomia”, però s’havia de fer “avançant en la construcció de la República”. Junts 2022 En el rumb que s’ha de discutir en la segona part del congrés el 16 i 17 de juliol, Junts es planteja per primer cop sortir del Govern de la Generalitat. “Caldrà valorar en quin grau s’està complint l’acord de govern, i per això s’està preparant un balanç [...]. En aquest escenari Junts plantejarà a les bases la possibilitat de continuar o no al govern o prendre altres tipus d’iniciatives adequades a la situació”.
- Diàleg Crida 2018 La ponència política de la Crida Nacional per la República, presentada a Manresa per l’actual regidor de Junts a Barcelona Ferran Mascarell i l’excap de files a la ciutat Elsa Artadi, situava com un dels objectius pactar un referèndum amb el govern espanyol a través del diàleg. Ara bé, també advertia: “Apostem pel diàleg com a via política preferent, que no exclusiva, per accedir a l’exercici efectiu del dret a l’autodeterminació”. Junts 2020 La ponència del congrés fundacional de Junts el 2020, encara vigent, diu: “Mai abandonarem la via del diàleg. Però una negociació seriosa requereix unes condicions que són completament absents: la necessitat d’un mediador, mètode i agenda, i treball molt discret”. Ara bé, considera que l’Estat només es veurà obligat a negociar si percep que la seva correlació de forces evoluciona de manera negativa als seus interessos”. Junts 2022 A diferència de les dues anteriors ponències polítiques, posa data de caducitat a la taula de diàleg. “Tenint en compte la nul·la voluntat del govern espanyol [...] Junts proposa que l’1-O del 2022 es produeixi un punt d’inflexió. Després de cinc anys en què s’ha donat una oportunitat sincera al diàleg, és hora de reprendre el fil de l’1 d’Octubre i de la culminació de la independència”, que demana una alternativa a la negociació.
