L'endemà de Puigdemont i el futur de Junts per Catalunya

BarcelonaUna labor habitual de la crònica política és la recerca de sinònims per referir-se a un mateix partit i evitar així convertir el text en una repetició de sigles. Així, els republicans serveix per definir ERC, els socialistes, el PSC, o els populars, el PP. Amb Junts per Catalunya, la fórmula juntaires no acaba de quallar i sovint s’ha emprat com a alternativa el partit de Carles Puigdemont, una tria que no agrada a l’entorn de l’expresident perquè la considera un intent de presentar la formació com un partit personalista. Però si bé és cert que JxCat és molt més que Puigdemont, també ho és que la seva figura és la clau de volta que permet sostenir totes les ànimes de la formació.

Per això tothom al partit està ara pendent del futur de l’expresident, un cop Jordi Sànchez ha anunciat que no aspirarà a la reelecció com a secretari general. Puigdemont, a qui mai ha interessat la vida de partit, també podria deixar la presidència de la formació en el congrés del juny i centrar-se definitivament en l’impuls del Consell per la República, ara que l’expresident encara la fase decisiva del seu pols judicial amb l’Estat. Quan no s’han complert ni dos anys del seu congrés fundacional, doncs, Junts per Catalunya tornar a estar davant d’un congrés clau per al seu futur.

Puigdemont, admeten els seus, és la cola que manté unit un partit sota el paraigua del qual viuen des de dirigents històrics de Convergència fins a lideratges sense passat polític nascuts sobre l’onada de l’1-O, i des de pragmàtics amb vocació de govern fins a unilateralistes que abonen la idea que ara toca trencar l’executiu. Per això, molts es pregunten si l’arquitectura encara tendra de la formació pot resistir un canvi com el que s’albira si, com sembla, l’expresident fa un pas al costat a nivell orgànic. Si el fa, Puigdemont seguirà tenint la màxima ascendència sobre Junts, però de qui formi la nova cúpula dependrà en bona part cap a on es dirigeix el partit en el futur.

Un futur amb Borràs i Turull?

Laura Borràs i Jordi Turull ja han començat a temptejar el terreny. El tàndem format per la presidenta del Parlament com a presidenta del partit i l’exconseller com a secretari general té adeptes dins de Junts, però també genera incògnites. D’entrada, què vol fer Turull? L’exconseller manté un silenci estratègic sobre els seus plans a l’abric del qual, però, comencen a néixer les veus que insinuen que és “massa convergent” i alimenten vies alternatives. Però també cal saber què vol Borràs, si la visibilitat de la presidència o el pes polític de la secretaria general. Fins ara ha demostrat tenir tirada entre les bases, però el cas ILC i el cas Juvillà l’han desgastat i en l’últim baròmetre del CEO els votants de Junts la valoraven amb un 6,6 (pel 7,7 de Puigdemont). Tot i que al partit hi ha qui avisa que no és el mateix guanyar unes primàries obertes a la militància que un congrés, pocs s’atrevirien, però, a batre-s’hi en duel. Per això, amb Borràs gairebé fixa en l’equació, la batalla clau del pròxim congrés de Junts serà soterrada i no serà per la presidència o la secretaria general, sinó pel control de l’executiva.

Els detalls

Setmana d’ensopegades per a l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín. El mateix dia que la Fiscalia demanava quatre anys de presó per al seu primer tinent d’alcaldia, la també presidenta de la Diputació de Barcelona va estar a punt de caure a terra durant la seva intervenció en un esmorzar informatiu organitzat pel Fòrum Europa. Una relliscada, en aquest cas, sense conseqüències.

Menys del 50% dels catalans –segons el CEO– reconeixerien Jéssica Albiach pel carrer. I últimament els hi ha posat una mica més difícil... als catalans, i al seu equip de comunicació. La líder dels comuns va marxar a València poc després de fer-se una sessió de fotografies per al partit, i allà va decidir tallar-se els cabells. Les fotos, acabades de fer, ja no serveixen. I se les haurà de tornar a fer després de Pasqua.